Situazion de conflit te l’Istitut Cultural Ladin

Data

05 de auril 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I conseieres Rizzi e Dioli se à demetù dal CdA: »no l’é più la serenità per poder lurèr ensema«. La resposta de la presidenta Lara Battisti.

La polemiches vegnudes fora ai 20 de firé dò l comunicat de la presidenta Lara Battisti e la scontrèda de Consei de Aministrazion e Comiscion Culturala (v. Usc numer 9) no se à chietà jù e la crepa anter i organismes de l’istituzion culturala de Fascia somea semper più fona.

Ai 24 de mèrz i conseieres Andrea Rizzi e Lodovica Dioli à anunzià sia demiscions dal CdA ajache i à ciapà da la presidenta Battisti na letra che disc che la declarazions fates te chela ocajion dai doi conseieres les à carater de difamazion.

Per Rizzi e Dioli l’esprescion de n pont de veduda, enceben critich, fèsc pèrt di deric pervedui da la Costituzion; i disc che se vèlch afermazion é stata conscidrèda da descredit i se scusa, ajache no l’era sie intendiment, ma apede chest i renunzia a sia encèria de conseieres, spervaji che no se posse più portèr inant na discuscion serena.

Andrea Rizzi l’era stat nominà tel CdA desche esponent de la mendranza del Consei General del CGF, enveze Lodovica Dioli, componenta de la Comiscion Culturala, l’aea la delega de la presidenta de chesta Comiscion, Ulrike Klindl, per tegnir i raporc anter i doi organismes. Dioli à demò renunzià a chesta delega, ma la é restèda te la Comiscion Culturala, che ge à confermà duta sia fiduzia.

Aldò de chesta dezijion forta de 2 di 6 componenc del CdA, aon sentù la presidenta Battisti.

Presidenta, 2 conseieres à dat la demiscions aldò de voscia letra che manacia na azion ence penala per difamazion. Che podede ne dir?
Lara Battisti: La parola manacia la é n muie forta. Rizzi disc de aer derit de dir soa opinion, ma te la Costituzion l’é ence l derit de se defener. Dir robe no vere e con toni sora le righe no l’é più derit legitim de critica, ma l’é ofener mia persona. Gio me é sentù danejada te mie onor e é dit che i cogn me domanar scusa, senó aesse valutà azion a tutela de mia persona. Ic se à tout soe responsabilità, smentii carte a la man i à domanà scusa e i à fat ence n pas en più dajan le dimiscion. Gio é tout at de soe dimiscion e ge é fat aer na letra olache i envìa a se troar per n descorer tel Consei.

Ic disc che se na posizion critica vegn interpretada desche difamazion no l’é più la serenità per poder dar no contribut costrutif.
Le critiche le vegn azetade, tel Consei se aon confrontà e più oute aon tout posizion desferente, ma dir fora con robe no vere no l’é più critica. En cont de la serenità, ence da man mia dò che i me à cusà de no aer respet de le regole, de incompetenza e coscì inant no podea più esser gran serenità. L’é stat ic con soe afermazion a minar la serenità. Per chest é domanà che amancol i me porte dant soe scuse, per poder jir inant. Se aesse volù ge far na querela zenza ge dir nia aesse podù l far, l’era n mie derit ma no l’era mia intenzion. 

Se pel lejer duta l'intervista su La Usc stampèda de vender ai 3 de oril 2020.  (Lucia Gross)