Manifestazions atuales speziales

Data

19 de mei 2017

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Publichedes ai 19 de ma
Di nternaziunel di Museums
L Museum de Gherdëina nvieia n dumënia ai 21.5. al Di dla Porta davierta, dala 11 ala 18
L unirà pità n program rich dedicà ala "Stories ascundudes dl artejanat artistich de Gherdëina".
Bele dala 10.00 giaperàn tl verzon dan la Cësa di Ladins velch da bever y da maië. Dala 11.00 gëura l Museum si portes y domesdì dala 14.00 nchin la 18.00 saràl n program, ulache l sarà velch per uni età.
N puderà ti cialé pro ai esperc coche n fej a nuté su y cataloghisé pec artistics y artejanei. Nteressant saràl nce a scuté su vel' storia o lecort che acumpanieia chisc pec. N puderà cialé te internet ai pec publichei y se liejer una o l'autra storia lieda al pez.
Chi se lecorda pa mo dla vedla tecniches de lëur? Purvon a se viver ite tl mond dla berstotes da ntlëuta, audian vel'un o l auter sucrët dl depënjer. L sarà mesun de se fé nstësc n "corco". Danterite audirons vel' esperienza vivuda. La ntreda ie debant.

Secëda dan 250 milions de ani...
Curs de furmazion cun l paleontologh Andrea Tintori
L curs unirà tenì ai 26. y 27.5. y ai 15.7. (de ndut 14 ëura) tla rujeneda taliana y unirà partì su te na pert teorica de ntroduzion ala paleontologia, na jita sun Secëda con descrizion dl crëp y na ancunteda de ajurnamënt y descuscion. I argumënc tratei ie: la fossiilisazion y l senificat di fossii, la vëtes de Secëda y i fossii giatei iló, la geologia particulera dla Dolomites y n cunfront cun l sud dla Cina, la flora y fauna da mont, nosc paesaje dala geologia, ala storia, ala cultura. L curs ie pensà per mëinacrëp, mëinajites y per chëi che lëura tl ciamp dl turism. L puderà fé pea al plu 15 persones. L priesc per fé pea ie de 180 € (ntreda tl museum, furnadoia, assegurazion, material de nfurmazion; -10% per cumëmbri dl Museum). Da se scrì ite iel nchin ai 23.5. tl Museum Gherdëina, tel. 0471 797554, Questo indirizzo email è protetto dagli spambots. È necessario abilitare JavaScript per vederlo.; Questo indirizzo email è protetto dagli spambots. È necessario abilitare JavaScript per vederlo..

Marcià da La Poza
Duman sada ai 20.5. sun Plaza de Chemun te Sëlva dala 8 inant
L Cor de Dlieja de Sëlva y la grupa di Alpini de Sëlva nvieia de cuer al marcià tradiziunel da La Poza, n sada ai 20 de mei 2017 sun Plaza de Chemun te Sëlva.
L sarà da maië y da bever assé, dai crafuncins ala saura, jopa da golasc y lianies, crafons y fanziëutes da mëiles. L Cor nvieia nce a fé pea n blòt juech, ulache l sarà danter l auter n beliscimo pèr de schi da vëncer. Dut sarà acumpanià da mujiga da mont drët da druch.
Se ncunferton a ve saludé.

Jita culturela tres la val de Fascia
Cun l Museum de Gherdëina n dumënia ai 28 de mei
L Museum de Gherdëina mët a jì n dumënia ai 28 de mei na jita per jì a ti cialé ala dliejes dla Val de Fascia, ulache l ie da udëi lëures di scultëures Vinazer. Sëuraprò nes menerà l espert Federico Corradini nce tla dliejes de Sènt Ujana y San Volfango, che vën nunziedes bele tl tëmp romanich. Chësta doi dliejes à nce de biei depënc dla segonda metà dl 400. A marënda jirons te na blòta ustaria sëura Vich.
Domesdì àn pona mo la ucajion de udëi la culezion plu cumpleta de minerei dla Dolomites tl Museum Mineralogich Monzoni a Vich.
L Museum de Gherdëina nvieia duc chëi che ulëssa unì pea de se lascé nuté su tl museum cherdan su l numer 0471 797554 o da Valentine 334 5461991.

La huties da mont y si architetura
N merdi ai 23 de mei dala 20.30 te bibliotech de Sëlva – Proiet "Viver la montes"
Dan 150 ani òven bele metù man de fé su huties da mont. Nce l'architetura de chësta costruzions da mont à fat pea n svilup.
De chësc argumënt tenirà Doris Hallama, architeta y storica d'ert, n referat y plu avisa n merdi ai 23 de mei da mesa la nuef da sëira te bibliotech de Sëlva.
La urganisazion ie tla mans dla Lia da Mont de Gherdëina.
Nfurmazions giàten nce sun facebook.com/furmazionselva.

Conzert d'aisciöda dla Musiga d'Al Plan
Do da 6 agn inviëia indô la Musiga "Catarina Lanz" d'Al Plan de Mareo al conzert d'aisciöda, indoman sabeda ai 20 de ma, tl salf dles manifestaziuns d'Al Plan
Le conzert mët man dales 20.30 tl salf dles manifestaziuns dla scora elementara. Desco pröm toch podarán aldí "Fanfare of Glory" dl componist Johan Nijs. Inant jarára spo cun le toch "Pertusia", scrit da M. Bartolucci, dedô "Concerto d'Amore" de Jacob de Haan y desco cuarto toch "Jubelklänge" de Ernst Lebel. Tratan la pröma y secunda pert gnarál surandé val' onoranza a musicontri por i tröc agn d'ativité y al gnará premié mituns y mitans che é stá bogn da completé l'album de figurines sön la Musiga d'Al Plan. Tla secunda pert dl conzert podarán spo aldí le toch "Mitten im Leben" de Mathias Rauch, dedô "La Principessa" de Günther Debiasi. Ara vá inant cun "Bells and Pipes of Freedom" de Fritz Neuböck y desco ultimo le toch "Salemonia" de Kurt Gäble. Düc é bel inviá a d'ascuté sö y passé na bela serada.

Conzert d'aisciöda dla Müjiga de Badia
Dal re dl valzer al grup cult di Abba, cina a na premiera cun n toch dl componist de Badia Andrea Tasser
La Müjiga de Badia inviëia düc i amisc y apascioná dla musiga a so conzert d'aisciöda, ena sabeda ai 27 de ma dales 20.30, tl salf J. B. Runcher a San Linert. Cun gran impëgn y motivaziun s'á i 70 musicontri y musicontres arjigné ca ti ultims mëisc por le pröm gran apuntamënt musical. Le dirighënt Fridl Pescoller á chirí fora n program desvalí, che nes trasporta tla pröma pert tla Viena dl 19. secul cun 3 toc dl conesciü "re dl valzer" Johann Strauss Sohn y la overtüra fora dl'opereta "Banditenstreiche" de Suppé. La secunda pert dl conzert i é dedicada ala musiga contemporana. Danter l'ater aldiarán melodies tutes fora dal musical "Chess", scrit da dui componënc dl grup svedesc conesciü ABBA, y le toch "Life of a saint" dl componist jonn de Badia Andrea Tasser. Chësc toch vëgn porté dant por le pröm iade da na musiga. I musicontri y les musicontres dla Müjiga de Badia ves aspeta.

Curs de fotografia macro (ciüfs)
Düc é dёr bel inviá al workshop de fotografia, dal prinzipiant cina al progredí: la ligrёza da fá jö ciüfs dess ester tl zёnter de nosc interes
Le Fotoclub Val Badia mёt da jí n curs de fotografia macro, partí sö te 3 iadi: ai 26 de ma sarál na sёra de teoria, ai 27 na escurjiun y ai 30 de ma ti gnarál ciaré ales fotos fates. Por informaziuns y iscriziuns pón cherdé sö le numer 338/7941256 o mené na e-mail a Questo indirizzo email è protetto dagli spambots. È necessario abilitare JavaScript per vederlo..
La pröma sёra dales 20.00 tla sёnta dl Istitut Ladin "Micura de Rü" (pice salf), imparunse da conёsce l'aparat (sce al é poscibil se tó para na reflex), da fá jö y sciöche an pó l'adoré por arjunje de bugn resultac.
Le secundo iade sarál la pratica tl zёnter dl interes; tla bela contrada ladina imparunse da fá jö cun le fotograf naturalistich Helmut Elzenbaumer. L'ultima sёra sarál na discusciun sön les fotos di partezipanc.

De internazional di museums tl Museum Ladin
Tl Museum Ladin Ciastel de Tor y tl Museum Ladin Ursus ladinicus vëgnel tigní ai 21 de ma n de particolar
En gaujiun dl De internazional di museums, vëgnel ince chësc ann organisé manifestaziuns particolares por i vijitadus. Tl ciastel a San Martin Ves aspeta le strinadú Marco, che tira ite cun sües morvëies gragn y pici. Les rapresentaziuns é dales 14.30 y dales 16.30.
A San Ciascian él n paleontologh che spliga co che i corëc se forma, ci che n Nautilus é o n Amonit. I vijitadus pó ince porté peres da ciasa, y ël definësc spo la sort; chësc dales 11.00 ales 12.00, dales 14.30 ales 15.30 y dales 16.00 ales 17.00.
L'entrada y le program por intrami i museums é debann.
A San Ciascian é le museum davert dales 10.00 ales 18.00, a San Martin dales 14.00 ales 18.00. A San Martin é ince daverta la mostra artistica "Trienala Ladina".

Film por mituns
A La Ila vëgne mostré ai 26 de ma le film "Alice attraverso lo specchio"
Le Consëi Cultural tl Comun de Badia inviëia ala pro-ieziun dl film "Alice attraverso lo specchio", en vëndres ai 26 de ma dales 17.00, tla Ciasa dla Cultura a La Ila. Ara se trata dla continuaziun dl film "Alice nel paese delle me-raviglie". En chësc iade mëss Alice afronté na aventöra prigo-rosa cuntra le tëmp, por daidé so bun compagn "cappellaio matto", che é deventé dër dala ria por gauja de recorc de süa familia, gnüda a mancé.

"La smueia da Insom" - 100 ani do
Prejentazion dl cudejel n vënderdi ai 19.5. y jita geologica n sada ai 20.5.
N vënderdi ai 19.5. dala 20.30 te sala de Chemun a S. Cristina uniràl prejentà l pitl liber, ulache l vën cuntà dla doi ntraunides desgrujëntes che ova tucà dassënn la jënt de S. Cristina y de duta la valeda. Sabine Piazza cunterà dla nrescides n cont dla smueia da Insom dl 1917 y dl 1951. Da dedò mustreràn na ntervista cun lecurdanzes de Franzl Senoner da Insom y de Tobia y Benjamin Insam da Paratoni.
N sada ai 20.5. fajeràn na jita cun l geologh Herwig Prinoth. N se urta dala 9.00 sun la plaza dai auti sa Praplan y jirà deberieda a ti cialé ala smueia da Insom, sën 100 ani do.
L Cunsëi de Furmazion de S. Cristina nvieia duc a unì pea a fé la jita y ala sëira de prejentazion, ulache uniun puderà se tò pea l cudejel che n giaperà debant.

Festa dla Mujiga a S. Cristina
N sada ai 27.5. dala 19.15 te sala de chemun a S. Cristina, cun prejentazion dla CD nueva
La Mujiga de S. Cristina nvieia n sada sëira ai 27 de mei a na bela sëira da sté n cumpania, ulache la Mujiga tenirà si cunzert y prejenterà dopro la CD nueva dla Böhmische de S. Cristina dal titul "Das Original".
Inant jiràla pona cun mujiga Oberkrainer suneda dai "Lustige Musikanten".
Velch da maië y da bever ne manceràl ënghe de no, perchël unide duc a passé na blòta sëira cun mujiga y bona ueia.
La Mujiga de S. Cristina se ncunforta sun Vo.