Dant de dut, serf tel ciel na nigola e chel che per talian se ge disc n »germe cristallino«, na picola partizela solida, desche l polver, i PM10, ma ence zeche de organich: zenza chesta picola, ampò muie ùtola, partizela, la neif la se formassa a -40°C, enveze che a -10/20°C descheche sozet per sòlit.
Dut intorn a chesta partizela, che no la croda jù su la Tera percheche la peisa massa pech, se taca mingol a l'outa molecoles de èga che passa da esser vamp, gas, a esser giacia, solid,
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/spezial/12274-co-se-formela-la-neif#sigProIdec42c0815b
https://www.lausc.it/spezial/12274-co-se-formela-la-neif#sigProIdec42c0815b
A forza de se solidifichèr, l'èga la forma i fioches de neif, aldò de la temperatura e l tumech daìte la neif pel formèr i renomé cristèi de giacia con sie pontes o cristèi a forma de zelinder o de n lonch fil. Cò i rua a esser assà pesoches per crodèr su la Tera, i se destaca da la nigola e i scomenza a crodèr a na vida doucia e maraveousa.
Te noscia val e su nesc monts purampò no rua semper, per no dir beleche mai, chisc perfec cristèi dalajà che, tel passèr da la nigoles su la tera, la temperatura la pel se uzèr e chi bie cristèi simetrics che vedon te vèlch foto i se delega e i va a se tachèr un co l’auter crepan chel perfet e prezis equilibrie che l’é te vigni cristal formà a partir dal »germe cristallino«.
Podede lejer dut l'articol su la Piates di Joegn de La Usc stampèda de vender ai 27 de mèrz.
(Lorenzo Riz)