L lurier di infermieres al temp del Covid-19

Data

03 de auril 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La responsabola del Servije infermieristich de Fascia ne disc coche vegn endrezà e portà inant l lurier te chest setor tant emportant te chesta emergenza.


Lucia Dellagiacoma l’é la responsabola del Servije infermieristich de Fascia e ence ela à cognù reorganisèr dut l lurier de sie staff. Ge aon domanà co che i fèsc ades.

Co ve aede endrezà te chesta emergenza?
Te chest moment con me sion de 5 infermieres, ajache 3 endana no le laora per autre rejon. Doi e mez se cruzia de le persone col virus e doi e mez i va da chi che ge stajaane dò dant. Proprio per schivar più che l’é meso i contac e donca l pericol de se ciapar sù valch o ence de l portar, aon limità dut chel che l’era possibol de jir te le ciase e per chel che l’é meso monitoron le situazion al telefon, se fajon dir dut chel che serf per tegnir sot control la patologìa che i à e jon de persona demò se l’é proprio de besegn.

Ence i prelieves vegnei fac demò su prenotazion?

L’indicazion da l’Azienda l’era de i far su apuntament, ma no aane amò l’aparat per poder jir a se prenotar, donca aon metù fora de i far demò se l’é proprio besegn, la jent se à autolimità e n vegn dalbon pec.

Per l tampon e i despositives de protezion co siede metui?
Noi operatores sanitares aon cognù duc far l tampon, ence se no aane nesciun sintom, per esser segures de no slariar fora l virus. Noi sion de pec e i tampons i aane, ence se sé che no l’é stat sorì i reperir sobito, ma ades i é. Per grazia noi infermieres noi sion resulté duc negatives e no l’é nesciugn en carantena. Dal scomenz noi luron col couribocia, aon chel chirurgich, no chel FFP3, ajache jon dò a la desposizions che perveit canche se cogn meter chel chirurgich e i caji olache enveze ge vel aer chi col livel filtrant più aut. Segur de chisc dispositives no n’é n muie, se cogn vardar te i tegnir desché l’òr, ma canche l’é besegn de jir zaolà che i serf, i aon.

Co fajede canche cognede jir da chi che é positives?
A ciasa de chi enfeté se cogn jir con duta la protezion perveduda, ma ence da chisc se va demò se l’é proprio de besegn. Chi che à sintomes i vegn chiamé doi oute en dì e i ne dasc duc i dac che é pervedui da l’APSS per l Covid-19, che l’é la fiora, la tos, l strach, l mal, la fadìa a trar l fià e, se l’é besegn de la monitorar, ence la saturazion. 

N’él n muie?
Te Fascia de chi che à sintomes e che saon che i à jà fat l tampon n’é anter 60 e 70. Te chi passa 170 positives che aon te Fascia dai dac provinziai l’é ence chi ricoveré e dapò i familiares de chi che à fat l tampon se i à i sintomes i vegn duc conscidré positives. A chisc no serf ge far l tampon ades, se speta a l far dò per veder se i é varii. Ades l’Azienda ne à dat disposizion che cogn passar 14 dis da canche no i à più nesciun sintom, no demò fiora ma nience mal al col, tos o fadìa a trar l fià, e dapò i ge fasc l tampon 2 oute, se l vegn dute doi le oute negatif se pel dir che la persona la é varida e no l’é più n pericol per i autres. No se sà però per cotant de temp che dura l’imunità.

De più su La Usc stampèda de vender ai 3 de oril 2020.

 (Lucia Gross)