Fodom

media/k2/galleries/26403/thumbs/tractor_web.jpg
11 de fauré 2024

Le proteste dei bacagn. »No n é i problemi de le stale da mont«

De Zaiacomo: »Le noste aziende le patìsc perciéche máncia l vadagn no per l Green Deal«
Partida da la Germania che, a gauja den busc de bilánz da 17 milardi, l’a taié tra l’auter, le detrazion sul gasolio agricol e empié su coscita la rabia dei gragn bacagn, la coscita clamada »prostesta dei tratori« la s’a tost slargé fora n duta Europa e ence n Italia. Le motivazion i é desvalive e le va da le basse retribuzion al European Green Deal, l pachet de norme per la transazion ecologica emponude da l’Europa, la fin de l’esenzion irpef sui tarens agricoi, fin a la ezesiva burocrazie e i ...
media/k2/galleries/26402/thumbs/avventurosi-snowboarder-che-scavano-polvere-fresca-su-un-pendio-di-montagna_web.jpg
10 de fauré 2024

Vieté ji coi schi fora pista soura piste e lifc e strade

Ordinánza del Comun. Grones: »Degun acaniment, demé regola de bon sens«
Gran neváste nte sto inviern a sud de le Èlpe e n general su le Dolomiti nou n’é sté. Ma ence co la puocia nei tomada l é sté caji de jent ruada sot levine ite. Come per ejemple sun Giau, ulache l é mort n ël da Belum. N problema che se prejenta ogni stagion da d’inviern, cánche apa­scionei del schi da mont e del cosicta clamé »Free Ride« i no speta auter che na bela nevásta per se aventuré su per mont per se giaude a vignì ju per pale e rive a nei frësca. N’ativité che nte valgugn caji pò ...
media/k2/galleries/26341/thumbs/closeup-economist-using-calculator-while-going-through-bills-taxes-office_web.jpg
05 de fauré 2024

Nuove regole per i contribuc a le Vijinánze

Speje e laour i mossarà vignì documentei. Ale Vijinánze plù grane l Comun l farà avei n condesc fiscal come le associazion
Co l’introduzion del »PagoPa«, l sistem de paiament eletronich de la publica aministrazion, per l Comun l é deventé plù difizile podei giusti­fiché i contribuc che ven conzedus a le Vijinánze per fe duc chi pichi e gran laour de manutenzion del teritorio. Sebénche le Vijinánze le siebe recugnisciude ntel Statut Comiunal, le medeme, dal pont de veduda aministratif e fiscal, le no n a personalité giuridica e gnánca n statut.
»Cuaji dute pò – spiega l Capocomun – i a n cont a la Posta ntesté ...
media/k2/galleries/26340/thumbs/proget_dolodelfi_pordou_2_foliet_web.jpg
04 de fauré 2024

Schiadous plù segur col nuof defibriladou sun Pordou

Njignei al douré e ntervegnì siech tecnizi de la sozieté Pordoi S.p.A che i a da puoch fat l cors per douré l aparat
Inauguré l nuof defibriladou su le piste da schi del Pordou che a bele salvé na vita grazie al intervent dei tecnizi abilitei de la sozieté dei lifc. L aparat l é sté compré l ann passé grazie al proget »Dolo Defi« finanzié dal Fond Europeo de Svilup Regional Interreg Italia – Austria 2014-2020 e metù sul fabricat che sierf da cabina de comándo de la cabinovia Vauz – Pordoi de proprieté de la sozieté Pordoi S.p.A. La scomenciadiva l’é stada poscibile grazie a la colabora­zion ntra la Region ...
media/k2/galleries/26339/thumbs/diego_de_battista-Enhanced-SR-1_foliet_web.jpg
03 de fauré 2024

De Battista: »Su la Strada de Jorc on tres metù del nost laour«

L Ceo de Funivie – Arabba respón al Capocomun che ava cusé la sozieté de avei tres sburlé ennavánt la presentazion de na soluzion al problema
»La strada de Jorc l’é tres stada mantignuda ence grazie a scioldi e ore de laour metus da Funivie – Arabba. I nosć consulenc al laour per mëte ju n progét finanzié per na nuova strada«. Diego De Battista, Ceo de Funivie – Arabba, respón coscita al Capocomun da Fodom Leandro Grones, che su La Usc di Ladins ava dit de ester stuf de speté da la sozieté na soluzion al problema de la strada de Jorc. I dis passei l’aministrazion l’a dé su l’enciaria a nen legal per sté davò a duc i aspé de la zitia ...
media/k2/galleries/26338/thumbs/I_ufizi_de_la_senta_del_Istitut_Ladin_Cesa_de_Jan_foliet_web.jpg
02 de fauré 2024

Cesa de Jan: n Istitut con 20 agn nte rucsoch… sul teriol del 2024 con de nuos obietifs

L Istitut Ladin Cesa de Jan scomencia suo 20° ann de vita co nen rich program de ativité bele aprovade dai Consei de Aministrazion e dal Consei Cultural
Col passé dei agn, l Istitut Cesa de Jan l é deventé na istituzion tres plu viva; n pont de riferiment fonda­mental no demè per le comunité ladine de Souramont, ma ence per chichemei se nteresceia de mendránza ladina. Con sua gran varieté de projec prejentei ann per ann, l prestije l s’à belavisa auzé, auna ai obietifs che l vol arjonje. Chëst ann se se darà le mán dintorun per saré via n valgune ativité de valuta, piade via agn fesc; se sceguitarà spo a laoré sun servisc oramei consolidei, ...
media/k2/galleries/26279/thumbs/bosch_foliet_web.jpg
31 de jené 2024

N Consorz Forestal per gestì l bosch

L progét che laora davò l Comun sul ejemple de chi de Fiem, Fascia e Piemont. L Capocomun: »Oportunité per sfruté i contribuc che ven da Stato e da l’Europa«
La gestión de i bosć davò Vaia e l chelfer dei elbri clamé bostrico l’a mudé prospetive, priorité e debujens. Se davántvia defati l eva na richëza che, chi plù chi manco, ogni Comun se gestiva n autonomia e che ie empermetáva de se vëne chelche loto n baje ai debujens che se prejentáva ndavomán, adés, davòche chisc doi evénc naturai i a rebaltei sotesoura e comprometùs per agn e agn toca n ripensé funzion, sfrutament e valour social. L’idea che l Comun a scomencé a laoré fora e ie pensé soura ...
media/k2/galleries/26278/thumbs/coro_fodom-Enhanced-SR_foliet_web.jpg
29 de jené 2024

Conzerc n Germania e Galles ntei programs per l 2024 del Coro Fodom

L 2024 l a porté cater nuos ciántarins ntel organich. L bilánz de n ann de ativité
L 2023 l é sté n ann che a vedù tourné deplù mpegni per l grop ensegné via dal maestro Lorenzo Vallazza, davò n 2022 plutost fiaco, che resentiva encora dei efèc de la pandemia. Co la bela novité de cater nuos jovegn corisć ruei a renforzé le ousc. Chëst l bilánz de l’ativité che l’é stada fata ju n ocajion de la sentada anuala, che l’é stada tignuda sabeda ai 13 de jené. Ntra prove e conzerc i ciántarins i s’a biné ben 46 oute via per l ann. L prum apun­tament ufizial, come da tradizion, l ...
media/k2/galleries/26277/thumbs/proget_strada_Jorc-Enhanced-SR_foliet_web.jpg
27 de jené 2024

Ultimatum del Comun: »Comedarón la strada de Jorc. Via i permesci ale piste«

Grones: »Basta speté resposte da Funivie–Arabba che no rua«. Ence i residenc va per legai
L eva de setembre del 2028 cánche l Capocomun Leandro Grones nte consei de comun l batáva i pugn sun taula e l deva l ultimatum a la sozité dei lifc Sit Boé, ncuoi deventada Funivie Arabba: »O se ciapa en acordo per fè na strada a la frazion de Jorc che siebe dalvierta ence d’inviern o tole via i permesci a le piste da schi – ava toné l Capocomun. Ma da nlouta nia s’a plù muovëst. Da pert de Funivie Arabba no n é plù rué degune proposte da tazon de acordo per fè la strada e coscita ...
media/k2/galleries/26215/thumbs/col_2_foliet_web.jpg
22 de jené 2024

»Nos volón resté col Decanat da Fodom.« Polemica a Col con pleván e Vësco

Paisc spaché su la riforma de la Diozeji che mët Col con Sëlva de Ciadoure e Pescul
»La Gliejia la no se mescëde nte le cuestion politighe. Respeté le noste tradizion e la volonté de resté col Decanat da Fodom«. L melcontent che da nen toc nca l é ja Col per le ultime decijion, o meio, impojizion, de la Diozeji de Belum su la cuestion de la riorganizazion de le parochie l é sclopé nte sti dis nte la dura touta de pojizion de n zitadin parochián, Franz Dell’Andrea, che l criticheia dassën l operat del pleván da Col don Renato Tasso e l Vësco Renato. La cuestion, come dit, la ...
media/k2/galleries/26214/thumbs/mostra_Grones_NewYork_foliet_web.jpg
21 de jené 2024

Grones inaugureia l 2023 co na mostra a New York

La personala, dal titol »Sacred Connections« la se tignarà dal 19 de jené al 2 de merz
La mostra che vignarà inaugurada ncuoi, vender 19 de jenè nte la galeria d’ert Sarahcrown a Broadway, la prejenta na nuova serie de depenc a oio su tëla che se concentreia su la simbologia de le cater plánte sacre per le popolazion americane origi­narie del nord – est: cedro, salvia, ierba doucia e tabach e de la prejenza simbolica nte desvalive culture. Ntamez a l’instalazion l é n pollitich dediché al cedro, acompagné da autri laour che se concentreia su le trei plánte.

De plu tla edizion ...
media/k2/galleries/26213/thumbs/vilasijep_petterapy_foliet_web.jpg
20 de jené 2024

Pet Terapy e memorie de vita. A Vila S.Ijep i nuos progéc per l benester de la jent de temp

La psicologa Elisa Da Pian:»L contat coi animei l a n efét calmánt ntei caji de demenza«
La gestion »senza contenzion« che da agn ven adotada Vila S.Ijep, ulache l utent l ven lascé libero de se muove per la strutura, co la sorveliánza che va ladavò, l’empermët ence de mëte a jì troc progéc e ativité per stimolé deplù capazité cognitive de la persona de temp. L ultimo, che piarà via nte na setemana, sarà chël de la »Pet Terapy«, l’ativité a contat coi animei. N progét che l eva bele sté fat davánt 1’ agn e che, vedù l suzéss de nlouta, se tournarà a fè. »Studi fac – spiega la ...
media/k2/galleries/26163/thumbs/lunare_2024_banda_da_fodom_foliet_web.jpg
17 de jené 2024

»Soeje da Fodom« ntel lunare 2024 de la Bánda

La prejentazion n ocajion del conzert da Nadel
»Soeje da Fodom«. Chëst l tema de le foto che acompagneia l lunare de la Bánda da Fodom per l 2024. Davò le Vijinánze, la mujica che lieia, co na corda che tigniva auna meis per meis i componenc, i complì dei agn dei musicisć, per chësta edizion ogni meis l sarà caraterizé da na veduda de la val da Fodom, con envalgugn bandisć sot via coi strumenc che fesc da soeja a la foto. N’idea originala che descor del liam strent che i componenc de la Bánda sent con sua tiera e suo teritorio. (LS)

De plu ...
media/k2/galleries/26165/thumbs/various-different-euros_web.jpg
14 de jené 2024

Ale associazion contribuc per 20 mile euro

La bona mán del Comun per l volontariat
L’aministrazion de comun l’a da puoch fat fora e publiché i contribuc ale associazion per l ann 2022. N dut n stanziament de zirca 20 mile euro che va a daidé l gran laour del volontariat nta Fodom.
»Sto ann – spiega l Capocomun Leandro Grones – on dezedù de fe na diferenzazion ntei contribuc che va a le associazion de protezion zivila, come studafuoch, crousc bláncia e aiut alpin. Con chësta delibera on stanzié n contribut ndavòmán de mile, 2 mile e mile 500 euro per chël che auda prò ...
media/k2/galleries/26162/thumbs/mujeoladin-Enhanced-SR_foliet_web.jpg
14 de jené 2024

L Mujeo Ladin Fodom gioura davò cater agn

Ma i nuos locai sarà demé n pert alestis. Denni Dorigo, diretor del Istitut Ladin Cesa de Jan:»Difizile la gestion se l Comun no njontarà scioldi«
Davò cater agn, st’isté tournarà a giourì le porte l Mujeo Ladin Fodom a La Plié. La notizia l a antizipada ntánt l ultimo consei de comun del 2023 l Capocomun Leandro Grones. L Mujeo l eva saré dal autón del 2019 per empermëte de fè i laour de ampliament nte la seconda auzada soura strada de la Cesa de la Cultura Fodoma finanziei grazie a nen contribut del Fond Comuns de Confin. Laour che, con deméz l Covid e chelche auter ntardivament i é fenìs empermò l ann passé. Adés se trata de i emplenì ...
media/k2/galleries/26164/thumbs/ciamp__balon_freine_foliet_web.jpg
12 de jené 2024

»Ntitolón l ciámp da balon de Freine a Massimo »Mamo« Crepaz«

La proposta del consilier de magioránza Alois Bredariol
La desgrazia suzeduda a la oura de 57 de »Funivie Arabba«, mort ai 4 de setembre ntánt che l laoráva su nen pilon de la segiovia del Padon l’a toché dassën duta la comunité fodoma e no demè. Coscita nchëstadì nte l’ultima sentada del consei de comun, l consilier de magioránza Alois Bredariol, compagn de Simona, la fia de Massimo e genitori de Romeo, l adoré neodo de nono »Mamo«, l a porté la proposta de ie ntitolé le struture sportive de Frene de Cernadou. Chilò l Comun l a n progét de ...
10 de jené 2024

Ce elo suzedù ntel 2023 nta Col?

I evenc da regordà del an che s’à apena finì via ntel pico pais de la Ladinia
Imparà a fà fortaie e grafogn
Indomenia ai 25 de jugn la Union dei Ladign da Col l à organizà na lezion per vede e imparà come che se fas da rustì per i di de festa. Mercedes Agostini da Col, che per tanc de agn l à fat la pasticera, l à fà vede come che se fas i grafogn n pasticeria, n sistema pi svelto de chel nostran, e le fortaie paesane co la forma de n sciuois. Na dosena de persone le s’à donca ciatà via Pien, nte na cesa de na sozia de la Union che la é contenta che se la duore co l é ora ...
media/k2/galleries/26103/thumbs/Bildschirmfoto_2024-01-03_um_15.38.52.jpg
09 de jené 2024

Na nuova storia de »I Ladini fra tedeschi e italiani«

L eva l 1986 canche vigniva fora per l prim viaz l laor de la storica fodoma Luciana Palla dal titol »I Ladini fra tedeschi e italiani«, e da ilò temp n’é passà tant
Se sà che i liber, le inresside e i aprofondimenc l é laor che i é fai per ester mudai, che l é da tornà a i ciapà a man. Passa i agn, suzede robe, rua permez nuova jent e, nten vede e no vede, suzede che le robe scrite puoch davant i avarave debujegn de ester jontade con valch. Cussì, de dizembre de an passà l é vignù fora per cont del Istitut Cultural Ladin Cesa de Jan na nuova edizion de sto volum fondamental per la storia dei ladign. Na version ulà che la storica Palla l à sturtà auna e ...
media/k2/galleries/26101/thumbs/Bildschirmfoto_2024-01-04_um_09.07.12.jpg
09 de jené 2024

N ann de gragn momenc de cultura e comunité, ma ence de melanconia

La desgrazia de Massimo »Mamo« Crepaz. Deplù avizendamenc al cé de le associazion. L bust del Kaiser a Plaza Caterina Lánz, la storia rivalutada
Ai 4 de setember duta la comunité da Fodom a bu n sclai al cuor cánche l’é ruada la notizia de la mort per n inzident sul laour de Massimo »Mamo« Crepaz. L laoráva su per i pilons de la segiovia del Padon, cánche per gauje da azerté, l ciol ulache l eva taché l l a frënt davoche la segiovia l’ea piada via. »Mamo« l a lascé n gran vuot nte la comunité, ulache l eva trop empegné col grop dei alpini e l balon. Ma l 2023 s’a tout ence autri »fioi« de Fodom, che trop a fat per la val o che s’a fat ...
media/k2/galleries/26098/thumbs/Bildschirmfoto_2024-01-03_um_15.39.33.jpg
08 de jené 2024

Festa per Santa Luzia

Da la retrospetiva de Col 2023
Col no l à mancé gnanca sto an de fà festa per sua patrona Santa Luzia ai 13 de dizembre, co la bela sorpresa del teatro per da Col che manciava da massa temp .L è na granda e bela tradizion liada al teater, e dejine e dejine de tesc che la maestra Luigia l’ava scrit aposta: e zinch ele, co la direzion de Erika Castlunger, i à vulù tirà ca e tornà a mete in pe un de chi.

Deplù te la edizion del 5 de jené.