Stomat "Nosta storia y nosta jënt" – Nr. 2

Data

05 de auril 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I imparun de nü y renfrescun nostes conescënzes te nostes ciases y families cun aurela cörta y n passatëmp plajor. Les respostes gnará publicades tla ediziun de La Usc di Ladins te otedé y söl sit presënt www.lausc.it – dlungia ala ediziun Nr. 3. Chiló le quiz nü Nr. 2, cun lapró les respostes ales domandes de dan otedé
Les domandes nöies
1) Che ê pa Cristl da Ras?
2) Ci maratia á pa inom "la mort foscia"?
3) A ci moda dijon pa "Val dla Tor" sura Al Plan?
4) Ci funziun â pa plödadí la ciasa Somür a La Pli de Mareo?
5) Olá él pa Razuns?
6) Co â pa inom le prou de Badia gnü vësco tles misciuns?
7) Ci orô pa dí "frincené"?
8) Ci funziun á pa le maurigo?
9) A ci moda díjon pa Le dla Crëda?
10) Ci fajô pa n fumere?
11) Olá él pa Predeví?
12) Can vá pa i jogn de Mareo a tlocheré?
13) Ciodí á pa inom la ciasa dles uniuns a Badia "Ciasa Runcher"?
14) Che fajô pa ciapí de stran?
15) Ci é pa na pestacia?
16) Ci morins êl pa n iade do rü d’La Pli jö?
17) Santa Berbora é patrona de ...?
18) Saste olache Col de Locia é?
19) Ci ladina á pa fat sö a Bornech le Notburgaheim?
20) Co â pa dandaía San Ciascian inom?

Les respostes dla Rubrica dal stomat Nr. 1, publicada dan otedé
1) I nobli Englmor da Aufkirchen, compagns dl Gran Bracun, á fat sö l’ann 1575 la Granciasa a La Pli de Mareo sön n to’ de Pincia de Calogna cumprada jö al ploan
2) I aunejians cun stratioti (musulmans dl Balcan) a sorvisc dl Doge ai 7 de dezëmber 1487 tla Capela de San Enrí a Al Plan (tl post dla capela él spo plü tert gnü fat sö la Dlijia d’Al Plan)
3) Le ciüch recorda les verdes che ê gnüdes metüdes sö dai maroi l'ann 1636 por stravardé che al ne gniss nia da foradecá jënt foresta a porté la möria a La Pli de Mareo
4) Le pröm lift a Al Plan é gnü fat sön Cianros
5) Chësc liber á scrit Dr. Vijo Vittur de Badia
6) L’ann 1964 é La Val gnüda destacada dal comun San Martin
7) Dl 1949 é le ploan de Badia ince gnü degan
8) Vijo Pupp é sté surastant de Südtirol
9) Le  ciapolere fajô ciapí
10) Franjela é n vicel, inom scientifich: fringilla coelebs, por tod.: Buchfink, por tal.: fringuello
11) Albüsc é a Rina
12) Le prou Ciprian Pescosta á metü sö la scora d’ert a Ampëz dl 1845
13) Lejio Baldissera á scrit chësta bela rima, la melodia é de J. Frontull
14) Matthäus Günther á depënt la dlijia de Badia
15) Tla Ladinia él 18 comuns, implü áldel lapró les fraziuns ladines de Ciastel a Urtijëi
16) Jan Matí Pescoller é l’artist da Grones a Badia
17) Rü dla Gana é a La Val
18) Vigni 3 agn ván en Jeunn
19) Cun toghi fejon moguns, forní, ince oc de stala
20) Chësc dragun sot Sas dla Crusc é gnü fat fora dal Gran Bracun




 (Lois Trebo)