En realtà, se sà ben che se pel star benon ence da soi, ma tant che l’é bel canche se é enamoré e, soraldut, canche nosc amor l’é coresponet! La magìa de l’amor l’é apontin na magìa, senestra da desgatiar e meter en riga con dotrei parole, ma vedon che che podon far.
Amar vel dir »recognoscer«l’auter sche zachei valif a me, ma ence desvalif. Tu tu es om
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/11943-amar-n-lech-ola-esser-chel-che-sion#sigProId35046b929f
https://www.lausc.it/atualite/11943-amar-n-lech-ola-esser-chel-che-sion#sigProId35046b929f
Amò apede, da l’autra man, ence noi se sention ledesc de esser, esser mìngol mac, mìngol sognadores, contenc canche sion contenc e vardar burt canche sion mestesc, zenza cogner grignar o demostrar chel che no sion.
Binswanger ne ensegna proprio che l »modus amoris«l’é chel de ge dar a la persona la possibilità de meter en luster co esser autentich. Eco percheche aon besegn de l’amor: percheche l’amor l’é l soul lech olache podon esser noi e tirar fora chel che aon da ite, zenza poure, ajache te chi eies enamoré, no vedon bele nosc refless, ma ence la veiada de na persona che te nosc esser veit zeche de bel.
Aldidanché amar l’é semper più engrà. Sion semper più conzentré a doventar omegn e femene de suzess, a esser bie tedant a n speie o a esser contenc da soi. Coscita i ne ensegna su chi sfoes che lejon canche jon a se taar i ciavei: regole per troar la felizità da single. La relazion vala mal? Mola dut e va a te far n viac da soul. Sion te la sozietà del »doura e peta demez«. No aon temp de spetar l’auter, de far fadìa o de se meter en discuscion. Ma coscita nesciuna semenza troerà mai teren olà crescer e meter reisc.
Duta chesta levina de dogmes che alimenta la »religion del gé«,
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/11943-amar-n-lech-ola-esser-chel-che-sion#sigProId35046b929f
https://www.lausc.it/atualite/11943-amar-n-lech-ola-esser-chel-che-sion#sigProId35046b929f
Sion sperdui da la possibilità de star mal e, soraldut, de perder noscia ledeza, tant zelebrada sche l’unica via per esser contenc te chest mond. Ma se gé zenza de te no son nia, che me n fae de mia ledeza? Cognon enfati se recordar che, canche l’amor l’é autentich, no aon dependenza ma coesistenza: l gé e l tu no doventa na roba soula, ma i resta desvalives, e anzi, i doventa più autentics e reai che mai. Donca te l’amor no l’é da perder, ma bele da vadagnar, tant per l gé, che per l tu, che per l noi.
Dut chest l vedon benon te »Lei«, n film che ne conta de n om che se enamora de na tousa che vegn fora da n computer (na sort de Siri per se entener). Seguramenter chest amor l’é sorì: no l te tol ledeza, no l te domana de te meter en discuscion e chela ousc tu pes la empear e destudar canche tu ves, no desché se fossa na beza reala, che valch uta la te pel far enirar o che no semper la fasc che che tu te spete. Vardar chest film te fasc dalbon pissar con che fazilità che renunzion a noscia felizità per mìngol de malsegura segureza.
Fenesce col ve dir de no aer tema de ve enamorar, de ve petar, de meter pascion. Fajel mal? Ben segur! N muie! Farede n muie de fai (e ve lo disc una che fai la n’à fat), ma ve garantesce che ve n’arede recor demò de chele parole no dite, de chi biliec no scric e de chi bosc no dac, canche enveze scutarede vosc cher e ve averjarede a chela doucia veiada, ence se dò le robe no le jirà ben, podarede dir de aer vivù fin junsom e de aer amancol tastà la saor doucia de la felizità. (Valentina Ghetta)