Amur y solidarieté

Data

15 de merz 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Le Vësco dla Diozeja de Balsan/Porsenú Ivo Muser á mené fora chisc dis süa lëtra pastorala por la Carsëma. Al zënter stá le pinsier de solidarieté te dötes sües formes
Mies bunes sorus y mi bugn fredesc te nosta Diozeja Balsan – Porsenú,
"Da sü früc i conesciarëise. Nia chël che dij: Signur, Signur! jará ite tl Rëgn dl Cil, mo chël che fej la orenté de mi Pere che é tl cil." dij Gejú tla pordica sön la munt (Mt 7,20-21).
Tla pröma lëtra de San Jan podunse lí parores che dá da ponsé: "Sce valgügn dij: I ti ó bun a Chël Bel Dî, mo ti á le sënn a so fre o süa so, él n mintidl. Deache chi che ne ti ó nia bun a so fre y süa so, che al vëiga, ne pó nia ti orëi bun a Chël Bel Dî che al ne vëiga nia. Y chësc comandamënt unse da d’ël: chi che ti ó bun a Chël Bel Dî dess ince ti orëi bun a so fre y a süa so" (1 Jan 4,19-21). Ince la lëtra de San Iaco nes lascia aldí parores provocantes: "Ci joel pa, sce un dij ch’al á fede, mo al mancia les opres? Pó pa la fede le salvé?... Insciö é inće la fede morta, sc’ara ne n’á nia opres da mostré sö…" (Iaco 2, 14-17). Gejú y düc chi che crëi te ël ne despartësc nia l’amur a Chël Bel Dî dal amur al proscim.

L’amur se mostra tla solidarieté
La parora solidarieté é plütosc nöia ince sce so significat vëgn dala tradiziun cristiana. Aldedaincö é la solidarieté rovada sot al druch dl monn modern tres la logica dl marcé che manacia da la strënje ite y fej crësce la tëma ala jënt te süa esistënza. Dal’ atra pert vëighi cun ligrëza y reconescënza che al é nasciü propi te nüsc tëmps tröpes iniziatives tl ciamp dl volontariat, sciöche ince movimënc soziai che se proa dassënn da svilupé na sozieté, olache düc pó lauré deboriada. Solidarieté é na virtú fondamentala de vigni credënt. La fede ne n’é nia ma na dotrina astrata, zënza contegnü, mo ara é na verité che mëss ince gní metüda en pratica.
Solidarieté tla vita da vignidé personala, soziala, economica, ecologica y politica n’é nia na teoria, mo n se de da fá concret! Le tru da jí da Chël Bel Dî condüj ales porsones; l’amur de Chël Bel Dî se desmostra tres l’amur al proscim. Ester solidar ó dí sté ite un por l’ater. La forma de basa dla solidarieté é la orenté da partí. Solidarieté é la cherta de identité de cristianes y cristians.

La meseria á tröpes formes – la solidarieté ince!
Le sorvisc al proscim á dimenjiuns desvalies che se completëia öna cun l’atra:
– le sorvisc personal al proscim (da müs a müs)
– le sorvisc organisé al proscim (Caritas diozejana, Uniuns, Assoziaziuns, Movimënc),
– le sorvisc politich, che se dá ca por le bëgn dla comunité y scombat l’iniustizia, por che düc ciafes ci che ti speta.

Le sorvisc personal
Papa Francësch nes dá dant la direziun: demez dal menefreghism cuntra la partezipaziun, dal ciaré demez al aiüt concret, deache l’amur al proscim ne pó nia gní deleghé. Aldedaincö él le prigo che le sorvisc sozial vëgnes massa atira dé jö a organisaziuns profescionales.
Ci che al pó gní fat da porsones singoles motivades ne dess nia gní surantut da grups o istituziuns. Deache ara ne se trata nia ma da ciafé n aiüt profescional, an adora ince dër l’ aiüt uman y la comprenjiun.

Responsabilité por la creaziun
La responsabilité por döta la creaziun é dessigü na desfida por i governanc de düc i Stac dl monn, mo ara é ince n dovëi personal de vignöna y vignun de nos. Zënza critica a se instësc, zënza na “converjiun ecologica” söl ciamp personal ne vára nia da ti ester ai gran problems ecologics. La Diozeja á dé fora na fibla ecologica, ispirada ala enziclica “Laudato si’”de papa Francësch. Chësta podess nes pité idees concretes de co se comporté en confrunt ala creaziun. Chësta desfida toca dötes les generaziuns y dantadöt ince i jogn che ó y é arjigná da se tó sö responsabilité te chësc ciamp tan sensibl.

Le sorvisc organisé
Tla diozeja de Balsan – Porsenú él na linia de organisaziuns, comunités religioses, assoziaziuns y movimënc, che se dá ca por le proscim, por na iustizia eco-soziala, por le bëgnester publich. Dantadöt él la Caritas diozejana che ciara da capí i sëgns di tëmps y olache al é le plü debojëgn d’aiüt.
Papa Francësch scrí dantadöt te so scrit apostolich “Evangelii Gaudium” (2013) che la dimensciun dl amur y dl sorvisc al proscim ne dess nia mancé no tla catechesa, no tla liturgia, no te val’ ater ciamp dla vita cristiana. Les “comunites” (ploanies, vijinanzes, condomini…) mëss gní animades da ciafé enstësses les ressorses da reagí ai debojëgns dles porsones plü debles.

Le sorvisc politich
Te Südtirol unse, danter l’ater, 4 desfides da manajé:
– La surité: chësc é n problem che crësc da ann a ann te nostes sozietés chiló tl’Europa. Chësc nes damana a vignun y vignöna de nos da chirí deplü le contat cun d’atres porsones.
– La mancianza de abitaziuns: ara se damana dai rapresentanc politics provedimënc che ti garantësces a düc la poscibilité da ruvé pro n cuartier por vire degnamënter.
– Tó sö migranc/migrantes: Papa Francësch cunta sö cater vari por ti ester a chësc problem: tó sö, dé proteziun, daidé do y integré.
– Le bojëgn de cura y assistënza che crësc: curé y ti sté dlungia ales porsones che á debojëgn é sëgn de solidarieté inanter les generaziuns. Al vá debojëgn de dezijiuns politiches tutes por tëmp, mo ince dl impëgn de vignun y vignüna por les porsones dlungia nos.

Politica economica y soziala
N sistem economich che se basëia sön n individualism egoistich é la gauja de tröc svilups tla direziun falza: na economia che florësc ne n’é nia automaticamënter ince iüsta. Ara se trata de co che la richëza vëgn partida. La iustizia soziala é la condiziun por avëi la pesc, nia la varizia y l’avidité do avëi, richëza y suzes.

Mostré nosc crëie cun aziuns concretes
"Da sü früc i conesciarëise." (Mt 7,20). Vignun y vignöna de nos dess se impegné tl ciamp dla solidarieté; da chësc impëgn depënd ince le dagní de nosta dlijia. Tröc ejëmpli nia ma tl contest dl movimënt „Fridays for Future“ desmostra che ince i jogn é bugn da surantó responsabilités, sce an ti dá la crëta y la lerch. Sciöche i á bele scrit tla lëtra pastorala l’ann 2018 ne se realisëia i jogn nia ma tres sü impëgns se instësc, mo ai contribuësc ince al svilup de döta la sozieté y dl monn te na maniera cristiana.
Stimades sorus y stimá fredesc, I ves mëti chësta lëtra pastorala, cun düc chisc impëgns da tó, te ostes mans. Al ó ester la fede, le punsé para, la convinziun y le fá para de tröc por porté ite y translaté te nosta Diozeja les intenziuns de chësta lëtra. Te nostes aziuns solidares ne sunse nia susc o sores: ËL nes vá dan fora y ËL vëgn sön tru cun nos. Al é n tru cuntra Pasca: n tru che nes dëida mudé nüsc pinsiers, n tru de converjiun, de dediziun y d’amur. De cör nes aodi a nos düc che les zelebraziuns dl’edema santa y dla festa de Pasca – zënter y punt culminant dl ann liturgich – nes dais coraje da jí sön chësc tru do a d’Ël. Gejú Crist, mort sön la crusc y ressorí, nes scinches le Spirit Sant, che sunse bugn da mostré y da realisé nosc crëie.

Osc Vësco Ivo Muser