Dis turbolënc, danter vita y mort

Data

16 de merz 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Stlüc te ciasa te gran pert dles serades pó dui libri forsc nes dé val’ resposta a nostes domandes: "I promessi sposi" y "Le Pice Prinz"
I dis passá nes á manifesté tröpes perts dla vita: la maratia, la sanité, la tëma, l’amur y familia, la compagnia, la mort, le respet y la solidarieté, la unité, y baldi ince ambries dla vita de porsones che nes á lascé. Tl timur dal coronavirus, chësta epidemia crödia y mondiala, ái aldí de na compagna de scora che s’un é jüda volontariamënter fora dla vita, i á dan me la notizia dl feminizid da Eppan/Südtirol, y la santa da mort de n berba d’La Pli de Mareo che é gnü vedl bëgn 99 agn. Al é trëi stories de vites, liades adöm dala vita y – da püc dis incá – dala mort. C’é pa pordërt la mort? Él ma la fin dla vita de vigni porsona? O él inzai ince na vita suraía desco ideal, da moseré ala tëma coletiva dal coronavirus che stá chisc dis sura nos ia (por vignun de nos n pü’ sciöche na spada de Democles)?

Chisc dis unse dlaurela da lí indó n iade – do i agn de scora – le romann de Manzoni "I promessi sposi". Al cunta dla möria (mort foscia) di ultims secui dl’Eté Mesana, de fobies coletives y privates, de podëis politics y familiars, de impormetüdes (umanes) y us (sacrai), de batalies por le pan da mëte sot i dënz y dal egoism por se salvé dal’epidemia y dala mort. Te chësc liber letarar y storich dé fora dan feter 200 agn ciafunse val’ resposta confortanta ales domandes atuales de tröc de nos, che s’á ficé cun le coronavirus fora de n aiet te nosta cuotidianeité y te nüsc pinsiers. Ci che vel é deplü co i festidi, i problems y i traverc che i ún te nüsc ces tla rutina de n neoliberalism dejorienté oramai ince ti marciá instësc. Ci che vel é forsc val’ d’ater, él ala fin avisa le respet y l’amur che döta na umanité sint y podess mëte en pratica plü gonot, por le monn, le dagní, le planët?

Le Pice Prinz

Antoine de Saint-Exupéry á scrit chësta storia che vel dagnora, ajache al é öna de chës stories che vigni porsona á daite – dantadöt da picera. Forsc adorunse te chisc tëmps de na epidemia prigorosa danter vita y mort, o díjiti "pandemia", avisa chël amur y respet che le pice Prinz á por söa rösa, scebëgn che al n’é ciamps incërch de medemes. Y: N’é nia forsc chël planët, che é le mi, da olache i vëgni, olache i á sintí l’amur por la rösa tl cör (y nia ma dan i edli) le plü bel? De chël mëssi ciaré, de chël sunsi coresponsabl, adöm cun i atri. Püc iadi ti ultims dejenars é nosta umanité stada tan unida, mo baldi ma dan a na tragedia, por chëra che bunamënter porta l’umanité instëssa ince la gauja.

Morts

La mort vëgn ince sce an copa la vita. La vita de se instësc, o chëra di atri. Chisc dis che tröpa jënt fora por le monn s’amara dal coronavirus y mëss lascé la vita, dlaia le suizid y l’omozid dassënn. Vigni suizid y omizid é na tragedia coletiva, che se fora ite – baldi massa tert – tla cosciënza dla jënt. Nos sun coresponsabli, ajache baié tresfora ma de sozieté (desco aspet astrat) y nia de nos instësc che i formun fisicamënter y emotivamënter la sozieté é na ipocrisia.

Y chiló él ciamó chël berba che é mort al’eté de 99 agn y ne pó nia gní – naota sëgn n iade – sopolí cun na santa mëssa y na zerimonia publica, ajache les desposiziuns cuntra la "möria dl 2020" ne le conzed nia. Al á vit feter n secul, mo chësta spana de tëmp pé chisc dis tan cörta sciöche l’ultim jore dl pice prinz cuntra so planët, do che al lascia jö söa scüscia de pel sön la tera. Al é ma plü n pinsier y spo n recort, che s’ingrifa inzai danter vita y mort ala speranza che vigni porsona á: che les crusc passes ia!

Na reflesciun de Iaco Rigo (redadú d’La Usc di Ladins y scritur ladin)

Söl retrat: La jona Barbara Rauch, copada dan otedé da n ël a Eppan.