Co sarà pa l mond do l coronavirus?

Data

02 de auril 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L scienzat y tuadëur dl daunì Matthias Horx fej n valguna reflescions sotes, n con’ dla situazion dl coronavirus, dantaldut de viers de coche l sarà da dedò: sarà pa dut inò unfat? Bonamënter no. Publicon tlo nce per ladin n valguna cunscidrazions de Matthias Horx tla zaita austriaca Kurier.

»Te chisc dis vëni suvënz damandà canche l tëmp dl coronavirus passerà y canche dut sarà inò normal. Mi resposta: mei!« Nscila Matthias Horx, tl Kurier di 18 de merz.

»Nia ne sarà plu coche dant«
Horx inant: »L ie mumënc storics ulache l daunì muda l viers de chël che l va. Chisc mumënc iel śën. L mond coche nëus l cunescion se desfej. Mé che l se refej n mond nuef, y la forma de chël pudons se nmaginé.«

La »re-niosa«: co saràla pa d’autonn?
»Nscila uei ve prejenté n eserzize, cun chël che nëus on fat de bona esperienzes cun firmes tl ciamp di pruzesc de vijions. L inuem ie »re-niosa«. Cun chësta tecnica ne cialons nia coche pra na »pro-niosa« tl daunì, ma dal daunì de reviers tl śën. Chësc semea bën zeche de stramp, no pa? Mpo, purvëde a l fé: se nmaginon na situazion coche la sarà da d’autonn, dijon de setëmber dl 2020.« Nscila Horx.

Arà pa l café la medema sëur? O saràl pa monce miëur?
Horx nes damanda de fé n eserzize mentel: »Nëus son sentei te n bar de na gran zità. L ie ciaut y sun streda iel inò la jënt che va ncantëur. Se muevela pa autramënter? Ie pa dut coche l ie for stat? À pa l vin, l cocktail, l café la medema sëur coche dant? Coche dan l coronavirus? O iel pa belau miëur? De cie se fajerons’a marueia canche cialeron de reviers a dut chësc? Nëus se fajeron marueia che la renunzies sozieles ne porta nia a n sulentum dla sozietà.
L cuntrer ie l cajo! Do n mumënt de shock s’ons belau sentì deliberei da n pëis, canche dut l sautamënt, rujené y comuniché sun i multicanai se ova fermà. Renunzies ne muessa nia bel snel dì che on perdù zeche, les possa al incontra nes giaurì portes nueves, nes dé plu pusciblteies nueves. Chësc ti ie bele suzedù a vel’ un che à purvà la dieta de nterval: a chël ti à tosc inò sapù bon, l maië.
Nce sce l ie paradox: sté de zes danter la jënt, chël che l virus à ulù, à purtà a na ujinanza nueva. On mparà a cunëscer jënt che ne assan scenó mei cunesciù. On inò plu suvënz cuntatà nosc vedli cumpanies, relazions che ne jiva nia plu tan bën ie unides plu stersces. Families, ujins y cumpanies se ie unic inò plu ancontra, on lascià tumé vel’ vedl stritoz. L bon cumpurtamënt, l fé y vester da maniera, che manciova dant dassënn tla sozietà: tlo iel stat miuramënc scialdi granc, positifs. Se fajeron marueia tan de humor y tan de solidarietà che l ie unit su, tres l virus. Se fajeron marueia tant che l’economia à pudù se smendré, zënza che l fossa unit a s’l dé la revina, che semiova che la unissa uni iede che l univa auzà la chëutes y uni iede che l fova n ntervënt dl Stat.«

L svilup dl’economia: manco »global«
Horx n con’ dl’economia: »Nce sce l ie stat n »auril fosch«, na desfata dla coniuntura y dla Borsa dl 50%, nce sce truepa dites ne ova nia plu scioldi, licuidità coche n dij, sce n valgunes ie jites ala malora, ie unides smendredes o tramudedes via te n auter ciamp dl’economia, ne n’iel mei unì arjont l pont nul. Sciche sce l’economia fossa na figura che tira l fla, che possa paussé, durmì y monce se nsemië zeche. Ncuei, d’autonn, iel inò n’economia dl mond. Mé che la produzion »just-in-time«, cun ciadëines de davani, de plusvalënza, ciadëines ncauniedes una tl’autra, ulache milions de pitli tòc vën traspurtei via y ca sun dut l mond, chësta produzion ne n’ie nia plu la normalità. Chësta produzion vën desmetuda y cunfigureda da nuef. Tl ciamp dla produzion y dla istituzions de servisc crëscel inò resserves y depots. L ie n boom dla produzions raioneles, rëies vën raiunalisedes, l ie na renaissance per l artejanat. L »global-system« va te na direzion »gLOCALisazion«: la localisazion dl globel, la raiunalisazion.«

Plu mpurtant saràl a avëi de bon ujins y n bel verzon
»Se fajeron marueia che monce pierder richëza, canche la Borsa fova rota ite dassënn, ne fej nia tan mel sciche tl scumenciamënt. Tl mond nuef ne n’ie la richëza nia plu la pert mpurtanta. Plu mpurtant iel a avëi de bon ujins y n verzon plën de versura y verdura.« Nscila dij Horx, propi cun rejon, da coche rate.

Nosta vita ulova bele dant, da giut, se mudé
La reflescion n con’ dla vita da pert de Horx: »Pudëssel pa vester che l virus ebe mudà nosta vita, che va ntant dl viers de chël che nosta vita ulova bele dant, da giut incà, se mudé? »Re-niosa«: ti vester al śën tres n saut tl daunì.

L mond sarà inò nuef y frësch y aron inò ueia de fé
Horx y si minonga de coche l mond sarà jëunn y frësch: »Ma canche ti son stac ala prozedura, vëniel la fazion dl »coping«: l mond semea jëunn y frësch, y on inò truepa ueia de fé zeche. »Coping« uel dì: ti vester.

»System reset. Cool down!«: descancelon l sistem, desferdonse ju! Mujiga sun i piguei! Nscila va l daunì!

L articul ntier ie da liejer tla edizion stampeda di 3 de auril

Julia Lardschneider

Foto: Nosta cuntreda d’autonn. Co saràl pa chëst ann?


















Galaria retrac