Per fèr turism de calità ge vel investir

Data

15 de jugn 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’obietif de la Comunità europeèna l’é vardèr inant al davegnir del turism e di trasporc e fèr doventèr chisc setores più sostegniboi
La crises, colunes che les sie, no les nasc mai da anché a doman ma l’é l resultat de n trat de temp più o manco lonch de incubazion canche aboncont les dèsc semper si segnèi. Canche dapò les crepa fora la conseguenzes che les lascia l’é l resultat de noscia mencianza de saer scutèr. La storia no à pietà ti confronc del belfestidesch de l’om; o i problemes se i tolon dant per temp opura sarà ic che ne sauta ados e ne sofoea.

Tel temp del Covid-19 anter la lezions che aon abù l’é ence cheles che revèrda l turism; te pecia setemènes l model de turism de massa à moscià duc si limic. N simbol veie e che da temp l dajea segnèi che l’era dò a zeder economicamenter e sozialmenter ma sorafora i descorsc academics tel concret se à moet pech o nia. Amò apede ence tel setor sozièl someèa che la robes les vae piec: da la Svizera, Austria, Sudtirol vegnìa segnèi chières e forc da man de residenc che se troèa a viver con na prescion turistica semper più pesoca e semper più de spes se vegnìa a saer de fac de residenc che ciapèa ite adertura i turisć. Segn che la cantità no va d’acort no demò con la calità ma nience con la convivenza.

N auter setor olache sion dò che paon n priesc aut per nesc entardivamenc e malsegurezes l’é chel di trasporc. Ti egn passé la longia coudes de auti era veduda desche na blaga del gran numer de turisćte noscia valèdes. Dapò pian pian se n’aon adat che l trafich no l’era più n element da uzèr fora, ma canche Transdolomites à metù sun desch na proponeta concreta e ardida i à preferì grignèr, conscidrèr utopistics o vijionaries chi che à sostegnù sia proponetes ence col didament de esperc.

Fèr pontèr via endodanef l turism te la Dolomites e te duta la Union Europeèna l’é na priorità. Tel valif moment ge vel pissèr l turism su conzec de sostegniboltà ambientèla e de na neva perferida de calità. La soula strutures alberghieres no bèsta più per garantir n marchie de calità del teritorie. Ge vel fèr emportanc investiments »in house« e l setor di trasporc l’é strategich. Utopistich l’é se fegurèr n mudament a cost zero. Mai desche ades ge vel ge meter man al tacuin per mudèr ma ge vel aer l coraje de programèr investiments tel mesan e lonch trat de temp per aer resultac positives sul teritorie.

Anter l’auter mai desche ades aon entenù l ruol zentrèl de la sanità ma ence cotant che la ge costa a la comunità. Investir te la recalificazion ambientèla a 360 gradi portarà tel davegnir n miorament ence de la condizions de sanità de la jent e donca se arà l met de smendrèr sie cost soraldut per chel che vèrda i dans da entesseament.


L'articol va inant su la Usc nr 23 stampèda ai 12 de jugn  (Massimo Girardi)