Inant por jí zoruch – chësta é la definiziun por tröc sorvisc publics. Sëgn dess ince indó la »Autostrades por la Talia« deventé publica, do che ara ê gnüda metüda sö dal Stat desco sorvisc publich tl do-vera y privatisada spo dl 1999. Les privatisaziuns de chësta sort pó bëgn ester efiziëntes, sce ares ne mët nia sön na pert süa pröma natöra: le fin publich, ma che al é ince saurí da capí che investidus privac á ma interes da surantó n sorvisc publich sce al é davagn – sce ai paia lassura, spo él tosc da jí ala nia. Tl caje de strotöra y sorvisc di 3.000 km de autostrades tla Talia n'él nia da se fá morvëia sce le Stat ó sëgn indó avëi da dí por i investimënc y le daz, ajache canche la condla
vá porsura él bele n pü' tert. É chësc n stlaf al marcé lëde che á scrit cun maiuscoles la privatisaziun te seturs y sorvisc? Bunamënter bëgn, odü che le marcé lëde á chiló lauré mal y á ma scialdi ciaré da fá davagn – che ó dí te nosc caje alzé le daz por i anuzadus dles autostrades y tigní basses les investiziuns risćian da avëi spo punc che toma adöm y gaujëia morts a desënes de porsones (desco sozedü a Genoa!). Desco gonot oressel ester na »strada amesa fora« danter economia privata y publica, mo chësc pé gonot ri, plü saurí él forsc ti ciamps dla sanité, olache por ejëmpl na clinica privata á tröpa concorënzia y mëss fá n bun laur por avëi cliënc. Pro les »autostrades« dla Talia él bëgn pücia concorënza, y ares á na conzesciun publica, porchël él sëgn ma dërt che ares vëgnes indó »statales. Él sëgn prigo che la Talia vais indó dl vers dla nazionalisaziun? Bunamënter no, deache chëstes dezijiuns é tutes por rajuns pratiches y nia ideologiches o politiches. L'ideologia foss chëra comunista y na economia planificada te döt y por döt dal Stat infora.
Da dí réstel ciamó che i zitadins á le dërt paian les cutes da avëi y anuzé sorvisc publics al'altëza di tëmps y dles desfides, düc i zitadins! I ric y i potënc á bëgn le mö' da joré cun l'elicoter da n post al ater impede adoré les autostrades!
(de Iaco Rigo)