Jí ite por le lont a cöie poms y üa

Data

31 de messel 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Comentar de pruma
I lëgns da pom é bele ciariá de früc, i vignëis mostra bósores. Te püc dis resp. edemes mëtel man le gran laur ite por le lont, chi versc da Auer, Kaltern, Terlan y Maran. Y i paurs dla ordöra chir lauranc, ci che ne pé al momënt nia saurí – avisa le chirí é ri, ajache i paurs ne sá nia plü olá chirí. Por les restriziuns dal coronavirus nü ne vára nia ma plü da fá n telefonat o da mené na e-mail, caía tla Slovachia, Republica Ceca, Polonia, Bulgaria o Romania... ajache i lauranc – p.ej. atualmënter dala Bulgaria y Romania – ará da se lascé fá le test dl coronavirus denanche gní te Südtirol y tla Talia. 8.000 dess ester i lauranc da chisc raiuns.
Le tëmp da cöie poms y üa ite por le lont döra cina chi 2-3 mëisc, al é n laur che pó plajëi o manco, che é sfadius o manco, mo che dá a vigni manira la poscibilité da dava­gné de bi grosc. Lapró vëgn i lauranc ospitá por la maiú pert bun dai paurs y söes families. Cöie poms y üa ê cina dan 30 agn n laur interessant ince por i Ladins y les Ladines, che gnô chiris adöm da na sort de coor­dina­dus y jô datrai ince te gröms ite da paurs y convënc por cöie poms y üa. Feter dagnora jôi ti medemi posć, sce i paurs y aministradus (»Schaffner« pro i bëgns de dlijia y convënt) ê stá contënc l'ann denant.
D'altonn êl püch laur te nostes valades y le turism y artejanat n'ê nia ciamó tan »anuai« co al dedaincö. I tëmps é mudá, y chësc vëigon ince dal fat che sëgn vá püc Ladins y Pustri a cöie poms y üa, y che i paurs ite por le lont vá dër dalunc a chirí y ciafé i lauranc. Danter chisc él sozedü che tröc s'á spezialisé tl cöie poms »en acort« (le laur vëgn paié aladó dla cuantité coiüda) ci che ti porta trö' deplü davagn co sce ai vëgn paiá al'ora. Tla Germania él por ejëmpl scrit dant n »salar orar minimal«, y sce n laurant é zacó incomper da cöie pirieres, chersces, sperjes o poms, á le paur da sëra püc früc te sach.
Jí a »chëie pom« ite por le lont ê por nos laota, do la matura y denanco tó sö n laur sigü por döt l'ann, na sajun plajora, scebëgn tocia de laur: i me recordi che i lovân la mesa dles sis da doman, che gostân püch, spo s'arcunciânse düc sön n tractor por ruvé ti pra por cöie. Danmisdé ânse na cherdora por tó le danmisdé, da misdé n'ora por jí a marëna, domisdé ia la picia marëna ti pra y da sëra na bona cëna. Al sozedô spo che i messân jí a cöie ince sot la plöia, deache do edemes moles êl ora da salvé ci che an podô salvé. I davagnân bun y spenôn püch, y al ê zacó n onur da podëi pone ite tles gran cassëtes i poms mefodër coiüs sö por i lëgns basc o alc: le sonn canche che i poms batô insuralater ái döt­aurela tla mënt. Aldedaincö mangia ince i Ladins i poms zënza che ëi instësc i cöies, y ai bër de bun vin zënza jí a cöie instësc les piches d'üa!  (de Iaco Rigo)

Galaria retrac