Birba se dá jö cun "cialt y frëit"

Data

09 de fauré 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La publicaziun dl Ciamp pedagogich dl’Intendënza ladina é rovada al numer 9. Tema de chësta ediziun é "le cialt y le frëit"
Le numer 9 dla revista por mitans y mituns "Birba" é gnü fora! Al se presënta ai scolars y ales scolares dla 4. y 5. elementara, chësc iade te na iesta cöcena y cun sü dessëgns dles graficheres, che abelësc vigni plata cun tröpa fantasia. Te chësta ediziun se tol Birba dant "le cialt y le frëit". Na tematica ampla y cun argomënc dassënn desvalis.
Pro chësc numer á fat impara Gretl Senoner, ex colaboradëssa dl Istitut Pedagogich Ladin. A d’ëra ti unse damané scöche chësc laur ti á salpü. Sambëgn é vigni insegnanta y vigni insegnant, invié da lauré impara cun contribuc sön la tematica, che vëgn proponüda da iade a iade.

Te chësc ciamp aste bele lauré denant tröc agn. Co t’ál pa salpü da contribuí indô pro la elaboraziun de material scolastich?
Gretl Senoner: Ti passa diesc agn che son stata pra l Istitut Pedagogich Ladin da ntlëuta, ei ades mé laurà tl ciamp dla didatica linguistica. Per la scoles ladines fova chësc n ciamp ulache n pudova fé truepa tuedes y nce se ancunté cun esperc. A chësta maniera se rendans cont de coche la didatica dla rujenedes possa miuré per ti permëter ai sculeies de arjonjer de miëur resultac. Per nëus fovel n aiut a lauré ora materiai scolastics plu adatei per l nseniamënt.
Perchël ei azetà gën de judé pea pra la revista "Birba" per la scola elementera, ajache l se trata de n mesun creatif, rich de cuntenuc, da plajëi a ti cialé y che pieta desferënta tipologies de tesć tla cater rujenedes.

La revista "Birba" é nasciüda y intenüda sciöche n suport al insegnamënt dles sciënzes tla scora elementara. Te sál pa che chësta intenziun ciafes resposta ti contignüs dla revista?
Sibe chësc cudejel che nce chëi unic ora ti ani passei à for coche cuntenut na tematica scientifica. I argumënc ne ie nia for i plu scëmpli, ma i vën tratei didaticamënter y cun formulazions linguistiches che tën cont dl’età di sculeies y perchël da capì per duc.
L ne vën nia mé pità nfurmazions, ma i sculeies vën for inò nviei a fé nrescides, tuedes, sperimënc y juesc, a na maniera che i ruve sëura nstësc coche la leges scientifiches funzionea, zënzauter na bona streda per descedé la legrëza per la scienzes.

"Birba" vëgn fora te cater lingac. Co te sá pa chësta balanza inanter ladin, talian, todësch y inglesc?
L me sà dantaldut na marueia che n possa ti pité a sculeies dla scola elementera n mesun te cater rujenedes, na cossa zënzauter rera scenó unica per sculeies tan jëuni. Me stime che tel material vënie laurà ora per nosta scoles, ajache vel’ da de tel ne n’iel nia da giapé sul marcià.
L balanz danter la rujenedes me sà che sibe bon, ënghe sce ne n’é nia cunfruntà l’adurvanza danter una y l’autra rujeneda, pervia che ne rate nia che chël sibe tan mpurtant. Vëije de majera mpurtanza la desfida per i sculeies de pudëi/messëi for inò passé da na rujeneda al’autra, cossa che juda a pensé, a se cunzentré, a deventé flessibli y creatifs tl’adurvé la rujenedes.
Ie rate che chësc ie n mesun che possa unì adurvà sibe te scola che te familia, y propi ajache i cuntenuc ie nteressanc y l se prejënta scialdi bën, sons dla minonga che l posse vester na bona alternativa a chël che manacia de deventé n mond massa virtuel.



 (Intervista: Erna Flöss)