Te senteste ladin? Cognosceste chest lengaz?

Data

31 de merz 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Chest uton vegnarà endrezà la rilevazion di sentadins che fèsc pèrt de la comunanzes ladina, mochena e cimbra. De chest l’é stat rejonà te doi scontrèdes de la Conferenza de la Mendranzes.

L’é passà 10 egn da canche, de otober del 2011, tel chèder del XV dombrament generèl de la popolazion de la Tèlia, l’é stat metù a jir l’ultima outa la rilevazion di sentadins che fèsc pèrt de la comunanzes ladin, mochena e cimbra, descheche l’é pervedù dal Decret Legislatif 592 del 1993. Endèna l’é mudà ence l sistem del dombrament de la popolazion a livel nazionèl fat da l’ISTAT, che no l vegn più endrezà vigni 10 egn tel medemo moment per duc i sentadins che stèsc sul tegnir de la Tèlia, ma ades l vegn fat a na vida desferenta, a dò e dò e a roda ti desvalives teritories.

Ampò tel Trentin cogn semper vegnir metù a jir la rilevazion del numer, de la dislocazion teritoriala e de la situazion soziolinguistica de ladins, mochegn e zimbres, ajache chest l’é pervedù da la Lege Provinzièla nr 6 del 2008 su la mendranzes linguistiches, ence con l’obietif de valutèr e miorèr la percacenza de la politiches de stravardament, valorisazion e svilup de la trei mendranzes. 

La medema lege 6 perveit ence che sui contegnui e la modalitèdes de chesta rilevazion cogne esser l’intesa de la Conferenza de la Mendranzes, e apontin per chest  i componenc é stac chiamé a tor pèrt a la XXXII Conferenza, ruan a na proponeta condividuda dò na scontrèda politica e tecnica chiamèda ite te Comun general de Fascia dal procuradir Giuseppe Detomas.

De più su La Usc stampèda de vender ai 26 de mèrz.   (Lucia Gross)