Antropolad: na bela ocajion de formazion permanenta

Data

05 de auril 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’é dò a ruèr a piz l secondo cors bienal de auta formazion su la cultura e l lengaz de nosc raion. Spetan n bilanz conclusif, se pel fèr vèlch riflescion col didament di partezipanc.


Ai 9, 10 e 16 de oril se serarà sù l secondo cors bienal Antropolad, con l cors de lessicologia e toponomastica ladina portà dant dal professor Paul Videsott, che l’é ence diretor de dut l cors de auta formazion e degan de la facoltà de Scienzes de la formazion de la Università ledia de Busan.

Sarà donca prest ocajion de fèr n bilanz per veder co jir inant per valorisèr la gran oportunitèdes de chest cors e comedèr vèlch aspet critich che vegn amò fora ogni tant te anter i dozenc de la Scola de Fascia, en particolèr per chel che vèrda i criteries per l’assegnazion e la gestion di credic formatives.

Anter la potenzialitèdes, una che se pel sotrissèr sobito l’é chela de meter a la leta la lezions del cors, desfrutant l’oportunità de la videoconferenza, ence a duc i enteressé no scric ite a l’an academich.

De chest dèsc testimonianza l’ultim cors, chel sun »Poesia e cianties populères ladines« con l dozent Fabio Chiocchetti, metù a jir ai 13, ai 19 e 20 de mèrz. Chest defat, apontin ajache l’era en video, l’é stat avert ence ai enteressé no scric ite desche studenc del percors academich, e a la fin ai 11 scric ite se à jontà etres 8 uditores, che i à palesà gran enteress per i contegnui e sodesfazion per l’ocajion abuda, metan dant ence de bie comenc, che pel esser de stimol per n bilanz finèl.

Anter chisc comenc, na bela analisa ne vegn metuda dant en cont de chisc corsc de auta formazion da Sebastiano ‘Tita’ Dorich, che se à jontà ite a la lezions en videoconferenza de Fabio Chiocchetti e rengrazian per l’ocajion l’à scrit la conscidrazions che se pel lejer su La Usc stampèda de vender ai 2 de oril.




 (Lucia Gross)