CLaM: pea via l’enrescida sui lengac ladin, mochen e zimber

Data

04 de messel 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
A 20 egn da la »Survey Ladins« la Provinzia de Trent met a jir n’autra enrescida soziolinguistica con l sostegn de la Region Trentin Sudtirol e la colaborazion strenta di Istituc culturai.

L’é passà oramai n muie de egn da canche l’era stat fat la gran enrescida soziolinguistica su la doura di lengac (la desvaliva variantes del ladin ma ence l talian, l todesch o de etres idiomes) te dut l raion ladin: la era peèda via del 1998, per endrez de l’Istitut Cultural Ladin de Fascia con la direzion scientifica di soziolinguisć Vittorio Dell’Aquila e Gabriele Iannàccaro, la consulenza scientifica del diretor Fabio Chiocchetti e l finanziament de la Region Trentin Sudtirol e la era jita inant al lonch anter rilevazions e analisa di dac, ruan a la publicazion de duc i resultac tel gran liber »Survey Ladins«, vegnù fora del 2006, restà n document fondamentèl tel setor de l’enrescida soziolinguistica.

Ades che l’é passà presciapech 20 egn, l’é vegnù fora l besegn de fèr na neva rilevazion, che permete de meter a confront i dac de enlouta con chi de anchecondì. 

L’idea, portèda dant del 2019 te la Conferenza de la Mendranzes de la Provinzia de Trent, é stata touta sù da la PAT e slarièda fora ence a l’autra doi comunanzes de mendranza del Trentin, Cimbri e Mochegn. La neva enrescida soziolinguistica, che à inom CLaM (acronim de Cimbro Ladino e Mocheno) é stata endrezèda da la Provinzia de Trent travers sie Servije Mendranzes linguistiches vidà da la dirigenta Giuliana Cristoforetti, col coordenament scientifich de l’Università de Trent co la referenta professora Patrizia Cordin e l didament tecnich e sul teritorie di Istituc ladins, mochen e zimber. De gra al sostegn finanzièl de la Region Trentin Sudtirol l’é stat ence arsegurà che l’enrescida posse tor ite duta la popolazion ladina, no demò chela de Fascia ma ence chela de la valèdes de Gherdena e Badia e di comuns ladins storics de la provinzia de Belun.

A didèr per i aspec scientifics e linguistics te l’enrescida l’é stat tout ite l professor Gabriele Iannàccaro de l’Università Milan Bicocca col suport del soziolinguist e informatich Vittorio Dell’Aquila e ence l linguist Fernando Ramallo de l'Università galiziana de Vigo, te la Spagna.

L costionèr l’é stat enjignà, l’é stat cernù fora e formà 30 joegn studenc e studié te chest ciamp che partegn a la comunazes de mendranza enteressèdes da la enrescida e che, jà pean via dal meis de messèl, i jirà personalmenter a ge portèr i costionères a la persones che é states cernudes aldò de criteries statistics raprejentatives.

L’é pervedù che per de setember sie fenì l lurier de tor sù i dac, che dapò cognarà vegnir metui ite ti database per la fin del 2021 e del 2022 i vegnarà analisé per poder dapò dèr fora i resultac.

Maor informazions su la carateristiches de la rilevazion é da poder lejer su La Usc stampèda de vender ai 2 de messèl 2021.  (Lucia Gross)