Coche nascea l Museo, jai 40 egn

Data

25 de setember 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Aon volù l descorir te chest temp de festejamenc e recordanzes storiches per l Istitut Cultural Ladin, che enstadì l à enaudà na mostra sul Museo e en domenia l recorda P. Frumenzio e sia biblioteca.
Giusta giusta acà 40 egn, ai 26 e 27 de setember del 1981, a Sèn Jan vegnia fat gran festa per la inaugurazion, tel ‘tobià de la Pieif’, de la neva ‘majon di fascegn’ olache podea troèr lèrga la ativitèdes del Istitut Cultural Ladin, metù su con lege provinzièla del 1975 e logà ti prumes egn te n ofize te Comun de Vich.

Te chela ocajion vegnia donca avert i ujes del Museo Ladin de Fascia, de chel che chisc dis vegn recordà i 20 egn de la neva senta, ma che ampò l era nasciù 20 egn dant.

N conzet e n projet per l Museo ladin
Ma co nascel n museo? Segur no da n di al auter. Defat, jà del 1978 sun Mondo Ladino, la revista scientifica del ICL con direzion del president de la Comiscion culturèla Luigi Heilmann, troon n lonch contribut (presciapech 45 piates) dal titol »La struttura e le cose: riflessioni e proposte per un Museo Ladino di Fassa«, scrit dal antropologh Cesare Poppi e da sie compagn de studies Fabio Chiocchetti da Moena, che enlouta no l lurèa amò tel Istitut. L an do (endèna Chiocchetti era stat tout su desche secretèr tel ICL) semper sun Mondo Ladino i doi studié e enrescidores jia inant con n auter document, amò più articolà e concret: »La struttura e le cose: piano operativo per la realizzazione del Museo Ladino di Fassa«. Jà chela picola esposizion tel tobià de la Pieif l era donca l frut de n studie scientifich spezifich.

Per capir miec coche l é nasciù chest museo aon donca domanà fora Fabio Chiocchetti, che à lascià da pech più che n an la direzion del Istitut.

»Te chi egn, amò inant che gio vegnisse tout su dal Istitut – disc Fabio Chiocchetti – con Cesare [Poppi, ndr] se aane confrontà su l’idea de ’museo ladin’ con na riflescion sun coche la cultura materiala e no materiala la cognea vegnir documentada e metuda fora te na esposizion.

Enlouta l’idea del Consei de aministrazion, lurada fora da Giuseppe Šebesta, l era chela del museo a l’averta con le ciase e ciasete, de la sia, l molin, l tobià e c.i. metude una apede l’autra sul pra. L era ence jà stat fat l modelin. Noi, col sostegn de Heilmann aon scrit sun Mondo Ladino la riflescion teorica de che che vel dir far n museo te na situazion desche chela ladina de Fascia. L prum document rejonaa de la funzion che cogn aer i ogec, desche segnes de la realtà soziala e di raporc umans, te na concezion che jia mingol de contra a chela del Museo ‘a la Šebesta’ e aon portà dant l’idea de lasciar i manufac olache i era, no i binar duc ensema te n pra, per poder lejer l teritorie.«

Duta l'intervista é da poder lejer su La Usc stampèda de vender ai 24 de setember.  (Lucia Gross)