A les compagnèr, tel program endrezà da la vizepresidenta de l’Union Nicoletta Riz, l era doi guides de ecezion: Fernando Brunel e Fabio Chiocchetti. L president de la sociazion e espert de raides e de dut l raion ladin e del Sudtirol, à scomenzà jà da doman su la coriera a moscèr e contèr la belezes di lesc che se vedea fora; a Persenon enveze capogrop l é stat l conseier e jà diretor del Istitut Ladin, espert de storia e cultura
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/17674-do-la-pedies-de-daniel-zen#sigProId8a39d854eb
https://www.lausc.it/atualite/17674-do-la-pedies-de-daniel-zen#sigProId8a39d854eb
Apontin su la pedies de Daniel Zen l é peà via l percors de cognoscenza de la testimonianzes del strent leam anter Fascia e Persenon. Tel closter del dom, defat, se pel veder la plota sepolcrala de Daniel Zen, che é stata touta su dal fon del dom e metuda sul parei, e ence l monument da mort del »principi vigilantissimo« con sie stem de l’aucia e i simboi episcopai. Chiocchetti à contà mingol de la vita del soul Piscop ladin, di dubies per sia mort tant bonoriva a cajon de na malatia misteriousa, de sie ruol apontin te chi egn che n muie de femenes te Fascia vegnia cusèdes de strionaria, apontin duc i elemenc che i l à spent a scriver l bel roman, che se pel troèr ence te la senta de l'Union di Ladins a Sèn Jan.
Dapò l grop é jit a veder l Hofburg, l palaz vescovil olache prum de dut se à podù veder l blason de Fascia. La fegura storica del pèster de Herrschaft Eves, te sia umoltà che raprejenta n popul de jent scempia, fèsc sia bela parbuda anter duc i blasons noboi te la bela sala del Consei de Cort e la veder à soscedà emozion tel grop, endèna che la doi guides ladines recordèa che l fat de no aer abù noboi e ciastie no l é n limit ma n valor per noscia val, che à coscì podù aer sia ledeza e autonomia.
De più, con na lingia de retac, su La usc stampèda de vender ai 5 de november. (Lucia Gross)