Do la pedies de Daniel Zen

Data

10 de november 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’Union di Ladins de Fascia à endrezà na bela giornèda anter Persenon e Neustift per cognoscer mingol de la storia che per secoi l é stat ence la storia de noscia comunanza.

Presciapech na trentina de persones, dai 8 ai 90 egn, à tout su l envit sport da l’Union di Ladins de Fascia de tor pèrt en sabeda ai 30 de otober a na dì de cultura e legreza tel Sudtirol, e più avisa a Persenon, senta del prinzipat vescovil che à tout ite ence Fascia enscin del 1818.

A les compagnèr, tel program endrezà da la vizepresidenta de l’Union Nicoletta Riz, l era doi guides de ecezion: Fernando Brunel e Fabio Chiocchetti. L president de la sociazion e espert de raides e de dut l raion ladin e del Sudtirol, à scomenzà jà da doman su la coriera a moscèr e contèr la belezes di lesc che se vedea fora; a Persenon enveze capogrop l é stat l conseier e jà diretor del Istitut Ladin, espert de storia e cultura e autor del liber »I misteri del Cjaslir. Storia di un santo vescovo e di una presunta strega« roman storich su Daniel Zen da Vich, stat Piscop de Persenon del 1627-1628.

Apontin su la pedies de Daniel Zen l é peà via l percors de cognoscenza de la testimonianzes del strent leam anter Fascia e Persenon. Tel closter del dom, defat, se pel veder la plota sepolcrala de Daniel Zen, che é stata touta su dal fon del dom e metuda sul parei, e ence l monument da mort del »principi vigilantissimo« con sie stem de l’aucia e i simboi episcopai. Chiocchetti à contà mingol de la vita del soul Piscop ladin, di dubies per sia mort tant bonoriva a cajon de na malatia misteriousa, de sie ruol apontin te chi egn che n muie de femenes te Fascia vegnia cusèdes de strionaria, apontin duc i elemenc che i l à spent a scriver l bel roman, che se pel troèr ence te la senta de l'Union di Ladins a Sèn Jan.

Dapò l grop é jit a veder l Hofburg, l palaz vescovil olache prum de dut se à podù veder l blason de Fascia. La fegura storica del pèster de Herrschaft Eves, te sia umoltà che raprejenta n popul de jent scempia, fèsc sia bela parbuda anter duc i blasons noboi te la bela sala del Consei de Cort e la veder à soscedà emozion tel grop, endèna che la doi guides ladines recordèa che l fat de no aer abù noboi e ciastie no l é n limit ma n valor per noscia val, che à coscì podù aer sia ledeza e autonomia.

De più, con na lingia de retac, su La usc stampèda de vender ai 5 de november.  (Lucia Gross)