A Oulx la giornèda dedichèda ai lengac neolatins del Piemont

Data

16 de november 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L é stat portà inant l film documentèr ‘Bogre: la grande eresia europea’, olache i lengac de mendranza dialoghea con i maores te n contest de prestije internazionèl.

Ai 2 e 3 de otober a Oulx/Ols te la val de Susa l é stat la edizion numer 527 de la Fiera Franca del Grand Escarton, na rassegna zootecnica che nasc del 1494 do l passaje de la armèdes de Carlo VIII. Desche compens per i gregn sacrifizies che vegnia emponui a la popolazion l sovran ge aea conzedù de endrezèr ogne an a fin istà na fiera franca, ledia da la tasses.
Do se à tacà a la meter a jir la pruma domenia de otober, canche la besties desmonteèa.
En ocajion de chest event la zità de Torin e la sociazion Chambra d’Oc, en colaborazion col comun de Oulx, à zelebrà ai 2 de otober la Giornèda de la mendranzes linguistiches storiches: ozitan, franco-provenzèl e franzous con chela de onorèr duta la mendranzes linguistiches storiches taliènes, stravardèdes da la lege 482 del 1999.
Chest an se à zelebrà la X^ giornèda con n event dedicà a la operazion linguistica e culturala portèda inant dal film documentèr ‘Bogre: la grande eresia europea’ de Fredo Valla, che conta de n viac su la pedies de Catari e Bogomìli, eretics de l’età de mez, sparpagné dai Balcans a l’Ozitania passan per la Tèlia del nord e la Bosnia..
Tel lengaz d’oc ‘bogre’ vel dir ‘bulgaro’ ma da secoi la parola à tout su l segnificat de totol, leis, de zachei che cour la verità. Dal XII secol ‘bogre’ l é doventà na enjuria outa ai Catari d’Ozitania, assimilé al moviment di Bogomìli bulgari da olache vegnia l catarism ozidentèl.
La dimenscion europeèna del film vegn palesèda dai 5 lengac protagonisć del documentèr, ozitan, talian, franzous, bulgar e croato-bosniach. L regist Fredo Valla, scenegiator candidà più outes al David de Donatello, l é da semper ascort ai lengac de mendranza, a tachèr da sie lengaz de la mère, l ozitan, che tel film dialoghea con i etres lengac te n contest de prestije internazionèl e contemporan che recorda la valuta e la conscidrazion che l lengaz e la ziviltà d’oc aea arjont del XIII secol.