Iubileum y iubilanza

Data

20 de jené 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Incö dan 50 agn jôl en forza le secundo Statut d’Autonomia por la Regiun Trentin–Südtirol. Festejamënc a Balsan y presentaziun de plü iniziatives relevantes
"Nosta autonomia é gnüda arjunta cun l’impëgn de tröpes ëres y ëi, danter chi ch’i recordun dantadöt Silvius Magnago, a chi ch’al ti vá porchël reconescënza y respet. L’autonomia de Südtirol vëgn de fat conscidrada n ejëmpl positif por tröpes mendranzes linguistiches y culturales. Le Statut d’autonomia rapresentëia na basa iuridica solida y de gran importanza por la suraviënza, la conservaziun y le svilup linguistich y cultural di grups linguistics ladin y todësch. L’obietif che la Südtiroler Volkspartei ó arjunje é che Südtirol ciàfes tres de plü competënzes por podëi insciö slarié fora l’autonomia", chëstes les conscidraziuns dl assessur provinzial ladin a Balsan Daniel Alfreider, che é tl medem tëmp vizepresidënt ladin dla Junta provinziala.
Le secundo Statut d’Autonomia é la basa por la conviënza pazifica di trëi grups linguistics dla Provinzia. "Chisc traverc arjunc y i dërc reconesciüs ala jënt ladina dess ester na motivaziun por crësce ciamó deplü sciöche comunité, na sbürla da tigní adöm y jí tla medema direziun, por vire fora deplëgn nosta identité, de chëra che i podun y i messun ester braui", insciö Alfreider. Ara nen vá porchël nia ma da conservé ci che é gnü arjunt cina sëgn, mo da lauré inant cun consecuënza y armonia danter i grups linguistics de Südtirol por arjunje n "plü" de autonomia.

Dui iubileums
Dlungia i 50 agn dl secundo Statut d’Autonomia vëgnel recordé en chësc ann ince i 30 agn dla fin dl stritoz diplomatich danter la Talia y l’Austria tl ann 1992 dan les Naziuns Unides che á daurí la fasa de na autonomia dinamica. Chëstes döes dates da iubileum y iubilanza é ince stades tl zënter dla presentaziun ofiziala de na seria de scomenciadies presentades ai 17 de jená 2022 tl Palaz Widmann a Balsan. Na seria de rapresentanc dles istituziuns che organisëia iniziatives en gaujiun de chësc aniversar á presenté sües mosöres tres video porvia dles restriziuns atuales.

Autonomia por dötes y düc
"En chësc ann él n ann particolar, tratan chël che i se recordun dles arjuntes, mo al é ince n’ocajiun por ciaré inant", á dit le Presidënt dla Provinzia Arno Kompatscher tratan la presentaziun ofiziala di festjamënc ai 17 de jená. Al gnará a se le dé tröpes scomenciadies cun la partezipaziun orüda dala Junta provinziala dantadöt dles organisaziuns y dles zitadines y di zitadins. "L’autonomia é l’autonomia de dötes les südtirolejes y de düc i südtirolesc y chël orunse mëte tl zënter", insciö Kompatscher.
La Junta provinziala da Balsan, le Consëi provinzial, l’Université Lëdia de Balsan, l’Eurac y ince d’atres istituziuns, assoziaziuns y organisaziuns che á metü en pe n pachet de scomenciadies y iniziatives dër ampl. Le fin é chël da trasmëte la storia dl Südtirol y da mostré sö l’importanza y i obietifs dl secundo Statut d’Autonomia.

Vire deplëgn l'identité por tigní adöm y jí tla medema direziun
Por le vizepresidënt ladin Daniel Alfreider é le secundo Statut d’Autonomia la basa por la convivënza pazifica di trëi grups linguistics dla Provinzia. "Chisc traverc arjunc y i dërc reconesciüs ala jënt ladina dess ester na motivaziun por crësce ciamó deplü sciöche comunité, na sbürla da tigní adöm y jí tla medema direziun, por vire fora deplëgn nosta identité, de chëra che i podun y i messun ester braui", insciö Alfreider.

Autonomia sciöche motor por la mobilité soziala
La vizepresidënta todëscia Waltraud Deeg á descrit l’autonomia sciöche na storia de suzes. "Le secundo Statut d’Autonomia é la fondamënta por n svilup sostenibl y sozial cun le fin da mioré les condiziuns de vita de dötes les porsones che vir chiló da nos", á dit Deeg. Le vizepresidënt talian Giuliano Vettorato á dit che l’autonomia dl Südtirol "é un di sistems plü modernes por stabilí regolamënc danter n govern statal y autonomies söl post". Al á recordé che l’autonomia é n motor por la mobilité soziala: "Te nosta Regiun él plü saurí da rové tres le stüde te posiziuns importantes tl monn dl laur y dla sozieté ne meton nia tl zënter da olache an vëgn."

20 de jená: daurida ofiziala tl Consëi provinzial
Por le Consëi provinzial él sté la presidënta Rita Mattei che á presenté les scomenciadies preodüdes che á metü man incö, ai 20 de jená cun na zerimonia ofiziala tl contest dla sentada dl Consëi provinzial. Implü él preodü de plü iniziatives sciöche por ejëmpl la presentaziun de n concurs video por jones y jogn sön la tematica dl’autonomia. Les döes classes che á davagné s’á presenté incö, al se trata dla classa 4B media dla scora profescionala "Gutenberg" a Balsan y dla classa 5B dl Istitut tecnich economich (seziun lingac) dla scora Kunter de Balsan. Al á ince tut pert al concurs les classes 3B y 3D dla scora mesana de Urtijëi realisan dui laurs che valorsëia la storia y la cultura ladina y le valur dla scora paritetica. 

De plü colaboraziuns planificades por döta la popolaziun
Le colaboradú dl Assessorat y Departimënt Scora y Cultura ladina Carlo Suani á antizipé la publicaziun por i 50 agn dl secundo Statut d’Autonomia che dess recordé i gragn traverc arjunc dal grup linguistich ladin, dantadöt tl ciamp dl’educaziun y dla scora. "Mostran sö un a un i vari che á condüt ala emanzipaziun de nosta mendranza y che pó la condüje, an spera, a traverc ciamó plü ambiziusc en cunt de unité, svilup y bëgnester", insciö Suani. 
Le suranstant dl Zënter de competënza por storia regionala dla Université de Balsan, Oswald Überegger á splighé che le Zënter de competënza á metü le focus sön de plü iniziatives. Tl zënter él dantadöt la storia por le svilup dl’autonomia. Les trëi iniziatives prinzipales é na seria de referac "Modelfall Südtirol?", n convëgn scientifch y la scomenciadia "History on Tour" cun manifestaziuns sön döt le teritore provinzial.
Le "Center for Autonomy Experience" dl’Eurac á ince sön le program na seria de mosöres, sciöche le suranstant Marc Röggla á splighé. Bele online él n cursc de eLearning sön la storia y l’autonomia dl Südtirol. Sön le program él ince na conferënza sön le dagní dl’autonomia por la fin de ma, n webinar sön l’autonomia, “Lectures” por les scores, n’edema filosofica y na seria de films sön les mendranzes en colaboraziun cun le Filmclub,

Proiec teatrai y n concurs de composiziun
Ince le monn dl teater ará l’autonomia sciöche tematica prinzipala dl ann 2022, sciöche al é gnü presenté da Irene Girkinger dles “Vereinigten Bühnen Bozen”, Barbara Gambino dl Teatro Stabile y Gaia Carrolo dl Teatro Cristallo. Girkinger á presenté le proiet en colaboraziun cun le Center for Autonomy Experience dl'Eurac, dles VBB y dla Lia dles Auturies y di Auturs dl Südtirol adöm cun le Messner Mountain Museum Sigmundskron dal titul “Autonomiestatut-Reloaded”. Tratan chësc proiet gnarál scrit danü le Statut d’Autonomia sön de gran tofles te de plü cités dl Südtirol y tres la partezipaziun dles zitadines y di zitadins. I resultac gnará spo presentá de setëmber dl MMM a Firmian. Le proiet dl Teatro Stabile y dl Cristallo dal titul "In quello strano paese" reverda indere l’elaboraziun dla storia dl’autonomia dal tëmp do la vera 1945 al 1972.
Johann Finatzer dla Lia dles Musighes dl Südtirol á presenté le concurs de composiziuns por l’aniversar. Al vëgn chirí na composiziun musicala por musighes dal titul "50 agn secundo Statut d’autonomia".
Autonomia y storia é ince la tematica de dui percursc da jí a pe dles zones dla cité “Don Bosco” y Europa” a Balsan: al se trata dles scomenciadies "Manhattan Walk" dl’organisaziun "Bolzanism Museum" presentades da Valentina Cramerotti. Ince i Dis de Aziun Politica trata la tematica dl’autonomia sciöche splighé da Alfred Mitterer cun aziuns interatives tl contest dl tema anual "meine.deine.unsere Autonomie".
Implü él preodü dui convëgns söl’autonomia ai 11 de jügn a Balsan por i 30 agn dala conclujiun dl stritoz danter Austria y Talia y ai 5 de setëmber por le De dl’Autonomia a Maran. L’Aministraziun provinziala mët man chësc ann particolar cun na plata internet nöia. Implü él da ciafé informaziuns sön l'aniversar te n lingaz saurí (por todësch y talian) y al é ince gnü stampé danü le manual dl Südtirol sön l’autonomia y n’ediziun aposta dla revista “LP” é en programaziun.

Por de plü informaziun sön le De dl Autonomia 2022 é a desposiziun na plata internet nöia por ladin, todësch y talian y da ciafé sot a:
https://autonomia.provinzia.bz.it