Le fat che cinamai le Presidënt dla Republica, Sergio Mattarella, sides jü tl’Université La Sapienza, olache le scrin é gnü metü fora, a ti dé l’ultim salüt, dij tröp dla gran conscideraziun che nia ma le monn cultural, mo döta la popolaziun dla Talia â por le linguist Luca Serianni. Tla Aula 1, te chëra che al â
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/20491-n-recort-personal-dl-linguist-y-professur-luca-serianni#sigProIdb9e0307664
https://www.lausc.it/atualite/20491-n-recort-personal-dl-linguist-y-professur-luca-serianni#sigProIdb9e0307664
Chëstes é valgönes parores dites da Patota: "Cer Luca, [...] t’as studié prësc döt ci che an podô studié, dla linguistica taliana: i dialec toscans medievai, la gramatica storica y descritiva, Dante, le lingaz leterar – en general – y le lingaz poetich en particolar; la chestiun dl lingaz y dla lessicografia, le lingaz dla medejina y chël di librec dl’opera; la letöra, la scritöra y l’argomentaziun; l’insegnamënt dl talian, dl latin y dl grech te scora. Dan da 13 dis, canche degügn n’ess podü se imaginé chësc dejordin iniüst y devastant, m’aste fat lí tüa ultima publicaziun, "La lingua può non bastare", che gnará fora le proscim ann. Ara é avisa insciö, deache le lingaz n’á mai basté por te. Al é n parados, mo por tröc de nos, o almanco por me che i baii a inom de düc, é la Storia dl lingaz talian l’ultima dles cosses che tö nes as insigné. Denanche la storia dl lingaz, nes aste insigné la coretëza, l’onesté, le sëns dl dovëi y dl Stat. Y i pronunziëii chësta parora cun plajëi y onur, savon che le Capo dl Stat é impormó sté chiló a comuniché so dolur por tüa mort."
Ala fin dl discurs, che se fajô tres plü personal y emozionant, él sté n grandiscim aplaus y tröpes leghermes che rogorô: vignun de nos cun sü recorc particolars de Serianni y de chë aula, olache an rovâ adöm por les leziuns che praticamënter düc aratâ "mitiches".
Döt l’articul de recordanza de Carlo Suani podëise lí t’La Usc di Ladins di 5 d’agost