N recort personal dl linguist y professur Luca Serianni

Data

05 de agost 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Al é mort en jöbia ai 21 de messé, do n valgügn dis de coma, a gauja de n inzidënt tragich sön strada. Luca Serianni, un di linguisć plü aprijá a livel talian y conesciü sura i confins nazionai, â te plü ocajiuns colaboré ince cun l’Istitut Ladin Micurá de Rü. N recort de so studënt Carlo Suani
Te chësc articul oressi porté dant n valgügn recorc personai de mi professur, y alzé fora le raport daldöt particolar che Serianni – o Luca, por chi che á albü la fortüna da le conësce damí – â albü cun tröc de sü ex studënc y studëntes, chi che l’á sëgn dër mancia, dantadöt por süa umanité fina y sensibla, süa grandiscima desponibilité y so savëi academich che n’â nia confins.
Le fat che cinamai le Presidënt dla Republica, Sergio Mattarella, sides jü tl’Université La Sapienza, olache le scrin é gnü metü fora, a ti dé l’ultim salüt, dij tröp dla gran conscideraziun che nia ma le monn cultural, mo döta la popolaziun dla Talia â por le linguist Luca Serianni. Tla Aula 1, te chëra che al â insigné por 37 agn alalungia, dal 1980 al 2017, sunse rová adalerch cënc y cënc de sü ex studënc, colegs, y compagns dl linguist, adöm al minister dla Istruziun publica Bianchi, y al ombolt de Roma Guarnieri, y tratan la comemoraziun, á la returia dl’Université, Antonella Polimeni, tut la parora, jon ite te deplü aspec dla profescionalité straordinara de Serianni. Dedô él sté Giuseppe Patota, le pröm che s’á laureé cun Serianni, incö professur tl’Université de Siena, che á alzé fora la personalité y l’umanité dl professur.
Chëstes é valgönes parores dites da Patota: "Cer Luca, [...] t’as studié prësc döt ci che an podô studié, dla linguistica taliana: i dialec toscans medievai, la gramatica storica y descritiva, Dante, le lingaz leterar – en general – y le lingaz poetich en particolar; la chestiun dl lingaz y dla lessicografia, le lingaz dla medejina y chël di librec dl’opera; la letöra, la scritöra y l’argomentaziun; l’insegnamënt dl talian, dl latin y dl grech te scora. Dan da 13 dis, canche degügn n’ess podü se imaginé chësc dejordin iniüst y devastant, m’aste fat lí tüa ultima publicaziun, "La lingua può non bastare", che gnará fora le proscim ann. Ara é avisa insciö, deache le lingaz n’á mai basté por te. Al é n parados, mo por tröc de nos, o almanco por me che i baii a inom de düc, é la Storia dl lingaz talian l’ultima dles cosses che tö nes as insigné. Denanche la storia dl lingaz, nes aste insigné la coretëza, l’onesté, le sëns dl dovëi y dl Stat. Y i pronunziëii chësta parora cun plajëi y onur, savon che le Capo dl Stat é impormó sté chiló a comuniché so dolur por tüa mort."
Ala fin dl discurs, che se fajô tres plü personal y emozionant, él sté n grandiscim aplaus y tröpes leghermes che rogorô: vignun de nos cun sü recorc particolars de Serianni y de chë aula, olache an rovâ adöm por les leziuns che praticamënter düc aratâ "mitiches".

Döt l’articul de recordanza de Carlo Suani podëise lí t’La Usc di Ladins di 5 d’agost