Alessandro Chiocchetti secretèr general del PE

Data

13 de setember 2022

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L funzionarie ladin da Moena é stat nominà a gran maoranza a chesta neva encèria prestigiousa.


En lunesc ai 12 de setember da sera l é ruà la conferma de la neva che te Fascia se spetèa con speranza. L ladin da Moena Alessandro Chiocchetti del Lere, de 53 egn, do na cariera de suzes te la istituzions europeènes, olache da passa 20 egn l é te l’aministrazion del Parlament European, l é stat nominà ades tel ruol de maor emportanza de dut l aparat aministratif, chel de secretèr general del PE. 

Jà prum colaborador de la presidenta Roberta Metsola, con chela che tel meis de mèrz l era stat te la pruma delegazion ofiziala a jir a Kiyv (v. Usc di Ladins nr 14 di 8 de oril 2022), Chiocchetti l é l secondo talian a corir chesta encèria, do da Enrico Vinci stat del 1986-87.

Dal scomenz de jené l tolarà l post de Klaus Welle, che l jirà en penscion e che l à portà inant chesta encèria per 13 egn alalongia.

Sia nomina, per nia pazifica, la é ruèda a gran maoranza do n prozes de selezion anter 4 candidac. A la fin l ladin l é stat bon de arjonjer l zil del ruol no politich de maor emportanza del Parlament European, olache l jirà a coordenèr dut l aparat aministratif.  

Sia nomina é stat sostegnuda con forza da Manfred Weber, capogrop del PPE, l Partit popolèr european, ma no l é mencià la contestazions politiches.

Sodesfazion per chesta nomina é stata palesèda ence dal europarlamentèr de nosc raion Herbert Dorfmann, che l cognosc la competenza e l’esperienza de Chiocchetti e l rejona de »na fortuna ajache Chiocchetti no demò l cognosc n muie delvers nosc Paisc, ma ence noscia autonomia e la costions più ferses e emportantes per nos. Da el – à dit Dorfmann – depen l funzionament de dut l aparat aministratif del Parlament European e l é da esser contenc che te chest ruol sie na persona che sà inout coluns che l é i problemes e la potenzialitèdes del Südtirol e l Trentin, l é ite te costions desche l stravardament de la mendranzes ma ence la conzescions per l’Autostrada del Prener e chest podessa didèr a ge dèr ousc a nesc cruzies daite da l’aministrazion parlamentara.«  (LG)