L sistem con chel che al vegnirà cernù en domenia i componenc dles does ciamenes é mescedé. Tla sintesa, scluta fora la maniera de cerna di mandatars tla zircoscrizion fora dla Talia, gareta l’assegnazion de 3/8 di mandac
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/21002-jon-a-lite#sigProId90f5d61f38
https://www.lausc.it/atualite/21002-jon-a-lite#sigProId90f5d61f38
L’assegnazion di 5/8 di posć che avanza avegn con metoda proporzionala (245 scagns a la Ciamena y 122 al Senat) te colegiums plurinominai, anter les listes y les coalizions de listes che ae surapassé l lim minim dl 3% per la lista singola y dl 10% per les coalizions, o ence, limitatamenter al Senat per les listes signoles, dl 20% a livel regional.
Vigni litadoura y litadour pò dé ju na ousc soula sun vigni zetola, les zetoles che al ciafa dant a la urna é endut does. Les zetoles reporta l inom dl candidat tl colegium uninominal, l simbol de vigni lista o, tl caje de listes coliedes te coalizion, i segns de chestes listes, con dlongia i inoms di candidac tl colegium plurinominal (da does a cater).
Proclamés lités vegn, per la pert proporzionala, i candidac dla lista dl colegium plurinominal aldò dl orden de prejentazion, tla cornisc di mandac per chi che la lista à l dert. Per la pert maioritara vegnirà prclamé lité chel cnadidat che é vegnù lité te vigni colegium uninominal.
Südtirol y Trentin: da 17 a 13 mandatars
Con la reforma costituzionala (anter l auter ence clameda "riforma Fraccaro") toma fora n terz de parlamentars. Per la Region Trentin–Südtirol vuel chest dì che al sarà demé plu sies mandatars endut per l Senat (-1 respet a sen: 3 per Bulsan y 3 per Trent) y demé
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/atualite/21002-jon-a-lite#sigProId90f5d61f38
https://www.lausc.it/atualite/21002-jon-a-lite#sigProId90f5d61f38
La tema dal astenjionism
Vigni democrazia funzioneia bon demé sce ala raprejenteia i interesc de sia jent. Tla Talia, olache sen vigni persona con 18 agn pò lité Ciamena y Senat, messessa l parlament nuef raprejenté miec co dant la popolazion. Chest gareta demé sce la jent che à l dert và ence a lité. Nia jì a lité, o lité blanch o fauz, vuel dì ti lascé l destin de dut l Stat y de se instesc tles mans ai autri – chi che an ne vuel pu nia (senza ti essen pu dé la ousc!).
Co lìten pa sun vigni zetola?
Al é da fé na crousc o n auter segn cler sun l cheder contrassegné dla lista y i inoms di candidac tl colegium plurinominal. La ousc manifesteda a chesta maniera vel per lité l/la candidat/a tl colegium uninominal y a ben dla lista tl colegium plurinominal. Sce l segn é fat demé sun l inom dl candidat tl colegium uninominal, conta la ousc a vigni maniera ence per la lista colieda. Tla prejenza de plu listes coliedes te na coalizion, vegn la ousc repartida anter les listes dla coalizion. La ousc manifesteda con na crousc o n segn sun l simbol dla lista vel ence per l candidat uninominal colié. Al n’é nia prevedù la ousc deslieda.
Cherta litala, atenzion ai timbri
La cherta litala se renoveia pro l ofize lital dl comun de residenza. Sce les lercs sun la cherta de lita é dutes plenes, él bon da pensé adorassé da jì te comun per na cherta nueva (per schivé codes y temp d’aspet lonch). Te vigni caje é i ofizi de lita te comun daverc da les 9:00 a les 18:00 i dis 23 y 24 de setember y, l di dla lita, per duta la jorneda tratant les ores che i locai de lita é daverc, te nost caje: da les 7:00 a les 23:00.