Les cutes sön le frabiché massa altes

Data

06 de messel 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Te vigni program lital de vigni lista stál plü o manco scrit le medemo. Te na moda o l'atra ón daidé düc, minan insciö da se davagné usc, cossa che en pert stimenëia ince. Tla politica n'ól indere nia ester protlamaziuns, mo idees tleres che pëia ia da n conzet de basa che é chël che na sozieté se stá dami sce al é na certa valianza danter düc. Valianza che n'ó nia dí che düc mëss ester anfat, mo che ai mëss avëi les medemes oportunités, y chiló mancera dassënn. Al basta che an se ciares n pü' jö les normes y an vëiga sciöche impede valianza vëgnel cherié desfarënzies. N ejëmpl tler é le frabiché. Da canche al é gnü metü sö i plans urbanistics ti agn setanta, podunse dí che al ti é gnü praticamënter tut la poscibilite a düc da frabiché sön so terac. Al sará l'autorité aministrativa che da ota a ota tolará la dezijiun ci, che y co che un pó fá. Chësc á porté a distorjiuns tl sistem, a n frabiché zënza sciënza y cosciënza, por püc y a dann de tröc. Al é gnü cherié raiuns de frabiché popolar olache al á messü jí a vire proprietars de terac a chi che al ti é denant gnü tut le dërt da frabiché sön le so. Cun la lege urbanistica nöia gnará chësc aspet ciamó plü estrem. Vigni lege á na süa raisc y i savun düc che la raisc dla lege nöia stá tl Vinschgau. Dailó unse na picera zité medievala, Glurns, cun n zënter y n mür incëria y na seria de ciases tociades öna insuralatra. Chësta é l'idea de basa dla lege urbanistica nöia: zëntri tres plü tociá adöm y tres plü condizionamënc por frabiché da na pert fora. Tl ultim Consëi comunal de Badia él gnü l'architët Moroder – a chël che al ti é gnü dé l'inciaria dal Comun de Badia da lauré fora chësc plan – por ti splighé al Consëi sciöche chisc plans dess ciaré fora. Argomënt de importanza fondamentala por le dagní, che é indere gnü ignoré completamënter, tambëgn dala popolaziun (dër püc a d'ascuté sö) che dal Consëi de Comun, olache ma Ladins Dolomites á trat sö la chestiun, aferman che an vá tla direziun daldöt falada. La demonisaziun dla »Zersiedelung« sciöche al ti vëgn dit por todësch, ó dí demonisé la cultura urbanistica dles valades ladines, caraterisada dales viles y da n frabiché n pü' dainciará. Da chësc vëigon la deblëza dla politica ladina tambëgn a livel de provinzia mo ince a livel de comun, olache an se para nia.
Por resté ciamó tl tema dla urbanistica y dles cutes sön le frabiché, unse arjunt liví fora de mosöra. Tl comun de Badia unse p.ej. por privac les cutes plü altes. Chiló val' zifres sön i contribuc de urbanisaziun y sön le cost de costruziun por le frabiché residenzial cun le livel minim poscibl al livel mascim, y ci che vegn apliché tl comun de Badia. Por le contribut de urbanistaziun él preodü a livel normatif tl frabiché residenzial dal 5 al 10% dl cost de costruziun determiné dala Junta Provinziala (al momënt 370,00€ al m3); tl Comun de Badia él le 10%, sides pro le frabiché lëde che convenzioné. Le contribut de costruziun pó ester a livel normatif dal 0 al 15%, tl Comun de Badia él al 15% (frabiché lëde). Vigni candidat che dij de orëi daidé la jënt dl post, mëss pié ia da chësc. Cun na te' tassaziun ne dëidon nia la jënt dl post, mo al contrar. Sc'i orun veramënter daidé la jënt dl post, y nia ma de bocia, spo messunse antergní sön les cutes, pian ia dala urbanistica. Al Comun ne ti manciarál nia i scioldi y porchël gnarál impó fat les cosses.
Le Comun, sciöche vigni impreja sön le marcé, messara gní plü efiziënt. Mo chël arati che düc ois. Dales parores ai fac. Denanche stlü jö me augüri bëgn che les listes che candidará ales proscimes lites comunales se impegnëies da arbassé na cuta che n'á degun liam cun i cosć che le Comun á, tl caje de n frabicat nü de n privat.
Döt ci che n'é nia impëgns scric sö y metüs fosch sön blanch, é ma parores zënza valüta.
Le litadú ne mëss nia chirí simpatia dai candidac y dales listes, parores ötes o na bela propaganda, mo propostes concretes acompagnades da competënza y capazité da les mëte en pratica, y chësc depënn prinzipalmënter dales competënzes dles porsones che gnará litades.  (Albert Pizzinini, Lista Zivica Comun de Badia)

Galaria retrac