View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/letres/13473-deguna-fin#sigProIdd7386e4f02
https://www.lausc.it/letres/13473-deguna-fin#sigProIdd7386e4f02
Aldò dl busiamënt ti ultimi mënsc te nosta valeda, seméiel che jon mé ora sun l abiné la massa y nia la cualità. Ma sce on festide de pierder n seniëur mé ajache ne l lascion nia fé dut chël che l uel, pona rati jons dl fauz viers. Perchël iel gran ëura de mëter rëms, sibe per la viabltà sun i jëufs, che nce a chëi che ne se n vëija mei assé, nvian via proiec de dann ambientel. Mé per ti mplenì la fuies a vel' abrà ie l priesc che la natura paia massa aut. L fossa de mpurtanza che n ti feje ntënder al seniëur che l se muev te n raion de marueia naturela y perchël ne dëssen nia lascé pro che l raite ju nosta valeda te n santiam.
La tendënza de ulëi ti pité al turista de pudëi vijité nosta valeda sibe d'instà che nce d'inviern, nce mé te un n di, ne n'ie economicamënter y ecologicamënter nia da sustenì. (Valentine Kostner, Urtijëi)