L sport di joegn l'é te n cianton

Data

07 de november 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
No l'é zeche da nef, per desgra­zia, per chi che vif te chest ambient ma ogne dì n ciapon conferma, l sport di joegn l'é metù te n cianton da la sozietà.
L'ultima proa de chest l'é l nef Dpcm con chel che, en curt, l sport organisà per i joegn vegn smendrà e ferà beleche deldut. La pruma reflescion che me mete dant l'é chesta: ma l saede noe che i bec cec te cèsa no i pel (e cogn) stèr? L saede che se ge tolede demez sie arcedamenc, la partides, se troèr coi amisc al stadie, te ciamp, olache i pel fèr sport en gran segureza, ic, moec da la gran pascion per sie sport, i troarà autra vides per stèr ensema e jièr sie sport? E i lo farà a ogne vida, ti garajes, ti parches, per strèda, ma istouta... zenza control, zenza chela tutela de sia sanità garantida da la sozietèdes sportives.
Ma chest, dijee, l'é demò l'ultim ejempie de coche la sozietà de aldidanché no la sie bona de ge fèr post, o miec, de integrèr te la vita da vigni dì di joegn, l sport.Fae ades l'ejempie che, per me, l'é chel più lumenous.
Anchecondì i studies scientifics i desmostra chièr che per arjonjer la prestazion sportiva de aut livel, ma ence demò per miorèr l svilup de la abilitèdes e capazitèdes motories, l'é conseà se arvejinèr al sport a na vida multidisciplinèra; schendir, più sport vegn prategà da picoi, più capazitèdes e abilitèdes vegn svilupà, più i resultac e la presta­zions arjontes sarà de aut livel.
Emben, ge fajon fèr più sport ai joegn, vegnissa da dir, fossa la cossa più logica.
La logica, apontin, ajache, da pèrt en cauja veide ogne dì tant che sie senester troèr doi (e die doi, de numer) domesdì ledesc per poder 'encastrèr' i arcedamenc de n soul sport... nience da pissèr, beleche, vardan la ajendes de ogne dì (di bec!), che i posse prateghèr più che doi sport, e sion jà al limit.
E donca? Co fèr? Olà stèjei i problemes? Segur l fator culturèl l'é determinant; fin canche l svilup de nesc joegn l vegn pissà a sezions e no con na vijion integrèda, no troe soluzions. Anché la scola 'chier' de ge lascèr lèrga al sport, ma chest l'é l ragionament sbaglià, a la basa. L sport cogn esser pèrt del crescer uman e fisich de nesc joegn, coche l'é la scola, la musega e ogne autra atività che posse fèr crescer na persona a na vida totala. I resultac i lo desmostra (Scandinavia docet): olache l sport vegn conscidrà emportant tanche la scola e donca, tant che la scola integrà tel sistem de crescimonia personèla, se podarà lurèr su la multidisciplinarietà e arjonjer l resultat più emportant: no veder più Dpcm che met te n cianton l sport, no veder più l sport tratà desche element 'no nezessèr'.
Se ruarà tardives (desche per solit), pian pian fazile, ma se ruarà, spere, a entener l'emportanza del sport, de la multidisciplinarietà; gé, da me en fora, me empegnaré per chest te mia cara Fascia, che spere podarà doventèr na perla preziousa te chest mond senester del svilup sportif (e uman) per nesc joegn.  (Matteo Iori jà Assessor al Sport e a la politiches di joegn del Comun General de Fascia)

Galaria retrac