Mëter su la mascra sanitera per smendré l pericul de taché l virus

Data

30 de november 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Ie son un de chëi che à fat gën pea, coche la gran maiuranza di zitadins de Urtijëi, de Gherdëina, de Südtirol, al test asvelt per l virus SARS-Cov-2 dl fin dl'ena passà. L ie stat defin n bel resultat chël de udëi che la persones positives al test, che uel dì chëles che, zënza l savëi, pudëssa ti taché ai autri l virus, ie states tan pueces, demanco de chël che n pensova. Nscila saràl plu saurì a les ijulé per fermé l taché inant dl virus.
Sambën ne pudons nia dì che ne n'on nia plu da n fé cun l virus: ne savon nia coche la sta cun la persones che ne n'à nia fat pea l test. Chësc test asvelt vëija la persones cun na cunzentrazion de virus plutosc auta, ma ne abina nia ora chëles ulache l virus scumëncia permò a se multipliché. La persones che à śën l test negatif, che ie la gran maiuranza, pudëssa mustré o se tò su l virus ti proscimi dis o enes. Perchël iel fundamentel mëter dassënn a verda propi ti dis y tla enes che vën, metan n droa chëla pusciblteies che on per smendré l sparpanië ora l virus: mantenì la destanzes, ne se abiné nia adum de trueps, se lavé suvënz la mans, mëter su la mascra sanitera.
Propi n cont dla mascra sanitera éi abù l bunder de jì a cialé do l cuntenut dla publicazion numineda coche referimënt tla minonga tla Usc di Ladins di 20 de nuvëmber dal titul »mascherot te scola [..]«, trat adum y publicà ai 7 de auril 2020 tl »Ärzteblatt« tudësch ma tëut dala zaita »Annales of Internal Medicine«, de autores coreans. Chësc ie chël che scrij l editëur: »Der Artikel in den Annals of Internal Medicine wurde zurückgezogen, siehe die Anmerkung der Zeitschrift [-].«
I autores nstësc à trat zeruch la publicazion pervia de na valutazion fauza dla mesurazions fates sun i cater pazienc. Coche sotrissea l editëur, unìvel ora che la mascres saniteres de stof teniva su l 80% di virus, chëles chirurgiches mé l 27% ! Tl medemo articul unìvel nce dit che tenì su l 80 % di virus fossa zeche che ne porta a nia! L univa nscila metù ora la minonga fauza che la mascres saniteres ne ëssa feter deguna funzion prutetiva.
N cont de tant che tën su la mascres saniteres, iel da savëi che chëstes muessa passé avisa proes aldò de protocoi standardisei per museré la forza de tenì ite i microbs ma nce l'aria che les toca da lascé passé. I virus ne »jola« nia ncantëur da sëui, ma vën purtei ora dla bocia canche rujenon o tussion sun de majera o mëndra gotes de spidoch: perchël, sce l vën fermà la gotes, vëniel fermà nce i virus.
Per chëi che ëssa nteres de udëi ce proes che vën fates, ti cunsiei de cialé chësc pitl video tëut ora dal program RAI Medicina33–https://www.facebook.com/watch/?v=722571861699517.
Pervia dla »bufala« ntëur al'anidride carbonica (CO2) sot ala mascres saniteres che ntussiessa la persones, possi cunsië la nrescida nteressanta fata chësc instà dal Labor de Analisa dl'Aria dla Agenzia per l Ambient y la Scunanza dl
Tlima de Südtirol. L vën ora che l CO2 sot ala mascra sanitera ie sciche chël che on te n local stlut.
https://ambiente.provincia.bz.it/downloads/AppaBZ-Studio-qualita-aria-mascherine-ver24-ita.pdf.
Mëter su la mascra sanitera canche n ie pra jënt ie un di puec mesuns che on śën per smendré l pericul de ti taché inant ai
autri l virus, nce sce ne on degun sënies dla malatia Covid 19. Per l bën dla cumenanza, per respet y recunescënza dl rie lëur di dutores y de chëi che lëura tla sanità y dantaldut nce per la jënt plu de tëmp che on gën y che pudëssa mo nes cunté truep, iel drët che nce i jëuni feje l pitl sacrifize de se mëter su la mascra sanitera.  (Ludwig Moroder, biologh, Urtijëi)