»Covid 19 – The great reset« vs. »Andrà tutto bene«

Data

25 de jené 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
I me toli ion n pü' de tëmp por se cunté en cört de n liber che m'á imprescioné dal titul »COVID 19 – le gran rosedamënt«, publiché de jügn 2020 dal injenier, professur y economist todësch Klaus Schwab, fondadú y diretur esecutif dl »world economic forum« WEF, le »Forum de Davos« (forum, dal sostantif latin »plaza«).
Davos é na picia localité turistica nobla dla Svizra, dai Grijuns, olache vigni ann, n iade al ann, normalmënter de jená, s'incunta les porsones finanziariamënter plü riches y influëntes de chësc monn. I ne baiun nia de porsones che pó avëi val' cënc mile euro, gnanca val' miliun de euro. I baiun de realtés, de porsones che manajëia vignöna almanco 5 miliarg de euro. En cört: zifres che nos ne s'imaginun gnanca.
A chësta incuntada de 5 dis vëgnel invié, lapró ai zirca 1.000 mëmbri dl forum (che le sostëgn ince finanziariamënter), ince les porsones plü influëntes dla sozieté desco politics söinsom la litra dezijionala, jornalisć söinsom la litra dezijionala, personaji dal spetacul dër influënc – dijun chës porsones y realtés che manajëia y influenzëia dassënn le monn. Pian ia da ci che al vëgn fat fora, o, scrit miú, da ci che al vëgn comuniché a chësc forum, vëgnel dé direziun ales gran dezijiuns sozio-economiches mondiales che reverda vignun de nos. Vignun.
Sëgn banalisëii cun orenté por ne jí nia massa tl menü, mo an pó dí che ara vá insciö che al n'é nia nüsc politics de comun, de provinzia, de stat y continënt che pëia ia dai debojëgns de vignun de nos y i ratifichëia a chësc forum. Na, al é inzescü, al é insciö che chësc forum tol dezijiuns y direziuns dal alt sön ci che é les politiches che reverda ala fin düc nos (politiches economiches, sanitares, soziales, ambientales, tecnologiches, geo-strategiches y i.i.).
I banalisëii inant, mo ala fin él insciö che chësc forum dá dant istruziuns por dezijiuns ala politica, ai organs governatifs y »nia-governatifs«, ai organs d'informaziun, ales porsones plü influëntes y de spetacul inviades al forum–por che chëstes dezijiuns röies inant cina ala vita da vignidé, söla pel dl singul zitadin. Chësc é, scrit dër en cört y te na manira dër scemplificada, le podëi dezijional de chësc forum.
Cun chësc n'ói nia dí che al sides bun o mal y gnanca che düc chi che fej impara al »WEF« mësses fá döt desche al vëgn porté dant a Davos, mo al é la descriziun de n sistem che pëia ia dal alt devers le bas (y desco »alt« n'édl nia miné l'orenté de Chël Bel Dî).
Mo i n'ó nia me arlungé sön le forum instës, al é boniscima leteratöra che spliga la cossa tl menü; i oress en cört ves scrí de chësc liber »COVID 19 – the great reset« / »le gran rosedamënt«. Al cunta tl menü de ci che al sozed al momënt de chësta crisa sön chësc monn y ci che al sozedará iolan o a gauja dles politiches anti–covid.
Al vëgn baié de »crisa biblica«, al vëgn scrit che les cosses ne jará MAI plü derevers ala normalité desche i la conesciôn cina ai pröms mëisc dl 2020. An baia cinamai de »tëmp dan le corona« (BC) y »tëmp do le corona« (AC), na sort de »dan Crist« y »do Crist« modern. I temesc prinzipai baia de »interdependënza« (globalisaziun), »velozité« (internet & co, chersciüda esponenziala) y »complessité« (d'organisaziun danter organs politics, economics, soziai y la popolaziun instëssa). An li de organs de control internazionai che controlëia döta la popolaziun en tëmp real cun les tecniches nöies y cun l'identité digitala, cun i paiamënc ma plü cun chertes, de scioldi digitai y nia plü sön papier. An lii de labors che analisëia virus en tëmp real y arjigna ca atira les dërtes medejines, de gran realtés internet che avisëia, cun media y fonins la popolaziun por s'arjigné ca a de vigni sort de emergënzes che gnará plü gonot, de mecanisms politics mondiai y zentralisá (don sö le podëi di singui stac) che toles les dezijiuns de conseguënza. An lii sambëgn dl gran conflit economich »USA« y »Cina« che rovará a se spizé tres plü pro.
An lii te chësc liber che la »WHO« (organisaziun mondiala por la sanité), le »world economic forum« (forum mondial por l'economia) y porsones privates desco por ejëmpl Bill Gates, á preodü bele da agn che na pandemia messâ gní.
An lii de na chersciüda esponenziala dla dejocupaziun ti proscims mëisc y agn, de jí alania de n gröm de realtés y de n efet domino sön döta la sozieté. An lii che la catastrofa economica che i viun é la plü grana dala 2° gran vera incá. An lii che l'economia atuala (de chëra che düc nos fajun pert) »mëss morí por podëi indô rové a vita nöia«. An lii che an sintiará les conseguënzes pól ester ince por 40 agn. An lii che les pandemies dl passé á intres daidé i lauranc da ciafé plü dërc (mius paiamënc, manco ores edemanales de laur, rapresentanza sindacala y i.i.), mo che chësta pandemia, a gauja dla automaziun tres plü sterscia, jará plü dessigü a vantaje dl capital co di lauranc.
Al é imprescionant da li te chësc liber tan avisa che chësta cossa ê bele da odëi danfora y tan avisa desche ara jará inant.
Dijun na cossa: i ne messun nia crëie a döt ci che le professur Schwab scrii te so liber, mo ci che é sigü vëi, chël é che al se trata de öna dles porsones plü influëntes dl monn y tröpes dezijiuns mondiales che reverda düc nos pëia ia dal »world economic forum« de chël che ël é diretur esecutif. Ci che é ciamó vëi, chël é che püc de nos – sce nia degügn – ess cherdü che ci che sozed al momënt sön chësc monn ess podü nes sozede. Mo al é sozedü, da n de al ater, y ara n'é nia ciamó rovada.
Nos ladins, jarunse ince nos do l'ega fora cun chësta crisa che ó nes odëi despartis tla tëma y, gonot, tl nia savëi?
Y nos Umanité pa, sunse sëgn bogn da s'uní n pü', da colaboré cun cör sinzier y tl respet de chësta bela tera che patësc tan por nos?
»Andrà tutto bene« sce.... i orun – se porvun – y adöm tignun.  (Nicol dal Bagn, Al Plan de Mareo)