Milions de persones é vegnudes deportèdes te ciampes de conzentrament e sterminie. Ge é stat tout dut, spartì la families, lascé zenza magnèr, zenza guanc, zenza degnità... milions... i é stac copé, percheche i aea la “colpa” de esser ebrees, o zinghegn, o gay, o aboncont conscidré “nia aldò” per raza, desabilità o idees politiches da l’ideologia nazista.
L Dì de la Recordanza, ai 27 de jené, vel tegnir viva la memoria de chest genocidie, olache la cativeria mostrousa di omegn à caujà passa 15 milions de vitimes, de chestes 5 o 6 milions de ebrees. N genocidie fat no te tempes veiores e “scures” de la storia, ma te l’Europa “moderna” del XX
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/spezial/11785-recorder-no-l-e-assa#sigProIdc914f9d8bd
https://www.lausc.it/spezial/11785-recorder-no-l-e-assa#sigProIdc914f9d8bd
L’é segur besegn de seghitèr a recordèr. Ma chest no l’é assà.
Ge vel ence se domanèr: co èl podù esser che nesciugn fere chest oror?
Ge vel pissèr e entener che se duc, ogneun, aesse fat sia picola pèrt, chela piata orenda de la storia no l’aessa podù sozeder. E fèr memoria sun coche dut é scomenzà: con picoi ac de discriminazion azeté da la jent e dapò doventé “normai”, fin a ruèr a la cusa, la “delazion” di vejns che fajea pèrt de na categorìa “da condanèr”... o che demò i dajea d’impaz.
En ultima l’é sorì critichèr e se tegnir de mèl 80 egn dò. Più senester l’é se remir canche la robes sozet. Ma ge vel l fèr dal scomenz, sobito, inant che dut dovente “normal” e jir de contra dovente massa senester. L’é chest che ades duc sion chiamé a fèr. Recordèr no l’é assà.
Someèa che sie empossìbol ruèr endò a chi livìe de barbarie, ma i ultimes egn ne à moscià cotant che l’é sorì sutèr te chest gordeon de inzivilà.
Enfin acà pec egn no se se aessa nience pissà che la jent se aessa fidà deslomenèr e manacèr na femena de 90 egn che é stata internèda a Auschwitz,
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/spezial/11785-recorder-no-l-e-assa#sigProIdc914f9d8bd
https://www.lausc.it/spezial/11785-recorder-no-l-e-assa#sigProIdc914f9d8bd
E no desmention che ence anchecondì tel mond l’é ciampes de conzentrament olache l’é persones che sopesc violenzes e tortures de ogne sort, descheche sozet coi migranc te la perjons libiches, ma l’é più sorì per duc, jent e politics, fèr mena de no saer, fèr mena che no sie vera, ajache l’emportant l’é che i stae dalonc: dalonc dai eies, dalonc dal cher... te la perjons de la Libia o junsom al Mediteran l’é dut un.
L Dì de la Recordanza, ai 27 de jené, vel tegnir viva la memoria de n genocidie olache la cativeria mostrousa di omegn à caujà milions de vitimes, te l’acort, tel belfestidech o te l’egoism de duc.
Se lascion che ence anchecondì l’acort, l belfestidech e l’egoism aesse la soramessa, enlouta fajassane miec a descancelèr chest Dì de la Recordanza.
Foto: La scrita su l'usc de la majon de na partigiana deportèda tel ciamp de conzentrament. (credit Raffaele Sasso - ANSA)
(Lucia Gross)