Recordèr no l’é assà!

Data

26 de jené 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Comentar: ai 27 de jené, Dì de la Recordanza.


Milions de persones... n numer da no creer!

Milions de persones é vegnudes deportèdes te ciampes de conzentrament e sterminie. Ge é stat tout dut, spartì la families, lascé zenza magnèr, zenza guanc, zenza degnità... milions... i é stac copé, percheche i aea la “colpa” de esser ebrees, o zinghegn, o gay, o aboncont conscidré “nia aldò” per raza, desabilità o idees politiches da l’ideologia nazista.

L Dì de la Recordanza, ai 27 de jené, vel tegnir viva la memoria de chest genocidie, olache la cativeria mostrousa di omegn à caujà passa 15 milions de vitimes, de chestes 5 o 6 milions de ebrees. N genocidie fat no te tempes veiores e “scures” de la storia, ma te l’Europa “moderna” del XX secol, acà nience 100 egn. E che à fat più vitimes che na vera. N moment tant da spaent che duc volessa poder l descancelèr, ajache l ne fèsc tegnir de mèl de esser omegn, e che zachei adertura proa amò a neèr, enceben che sbujarà da la documentazion grana e segura.

L’é segur besegn de seghitèr a recordèr. Ma chest no l’é assà.

Ge vel ence se domanèr: co èl podù esser che nesciugn fere chest oror?

Ge vel pissèr e entener che se duc, ogneun, aesse fat sia picola pèrt, chela piata orenda de la storia no l’aessa podù sozeder. E fèr memoria sun coche dut é scomenzà: con picoi ac de discriminazion azeté da la jent e dapò doventé “normai”, fin a ruèr a la cusa, la “delazion” di vejns che fajea pèrt de na categorìa “da condanèr”... o che demò i dajea d’impaz.

En ultima l’é sorì critichèr e se tegnir de mèl 80 egn dò. Più senester l’é se remir canche la robes sozet. Ma ge vel l fèr dal scomenz, sobito, inant che dut dovente “normal” e jir de contra dovente massa senester. L’é chest che ades duc sion chiamé a fèr. Recordèr no l’é assà.

Someèa che sie empossìbol ruèr endò a chi livìe de barbarie, ma i ultimes egn ne à moscià cotant che l’é sorì sutèr te chest gordeon de inzivilà.

Enfin acà pec egn no se se aessa nience pissà che la jent se aessa fidà deslomenèr e manacèr na femena de 90 egn che é stata internèda a Auschwitz, o jir a scriver sun n usc “Juden Hier”. O che n om politich se aessa fidà jir con giornalisć amisc a sonèr a cèsa de n tous de mendra età e ge embutèr deda nt a duc che l spacia droga, demò percheche l’é stat na vejina a l cusèr.

E no desmention che ence anchecondì tel mond l’é ciampes de conzentrament olache l’é persones che sopesc violenzes e tortures de ogne sort, descheche sozet coi migranc te la perjons libiches, ma l’é più sorì per duc, jent e politics, fèr mena de no saer, fèr mena che no sie vera, ajache l’emportant l’é che i stae dalonc: dalonc dai eies, dalonc dal cher... te la perjons de la Libia o junsom al Mediteran l’é dut un.

L Dì de la Recordanza, ai 27 de jené, vel tegnir viva la memoria de n genocidie olache la cativeria mostrousa di omegn à caujà milions de vitimes, te l’acort, tel belfestidech o te l’egoism de duc.

Se lascion che ence anchecondì l’acort, l belfestidech e l’egoism aesse la soramessa, enlouta fajassane miec a descancelèr chest Dì de la Recordanza.

Foto: La scrita su l'usc de la majon de na partigiana deportèda tel ciamp de conzentrament. (credit Raffaele Sasso - ANSA)

 (Lucia Gross)