Al é na situaziun de crisa, che fajará bonamënter me. Te na crisa n’éra mai da sté saurí, mo i podun confidé che ara portará indoman ince val’ de bun. Le dër valur dles cosses vëigon canche ares mancia y sëgn sunse inviá da se damané: ci cunta
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/spezial/12133-na-leziun-de-umilte#sigProIdeb5164438d
https://www.lausc.it/spezial/12133-na-leziun-de-umilte#sigProIdeb5164438d
Tl passé án scialdi metü l’economia sön le scalin plü alt. Le virus á indere mostré che chësc pilaster n’é nia cis sterch. A livel mondial odunse gonot na ciacia al profit che ajiëia y desdrüj la natöra; multinazionales che sfrüta sü lauranc y s’arichësc söles sciables di plü püri; na industria alimentara che sotmët i pici paurs, tëgn i tiers te condiziuns desgraziades, cun produc de stleta cualité che i sun sforzá da cumpré deache i paiamënc é por tröc massa basc. Por garantí comodités sostignunse n consum che ti tol l’esistënza a popui. Y canche ai tlocora pa nüsc confins, paiunse d’atri por s’ai tigní zoruch.
Ince a livel local él rajuns da pensé do: i un zidlé n turism dla prescia, che stënta da ciafé na mosöra y che á stramudé la vita soziala; te cer’ seturs dl artejanat pél normal da lauré surafora y ince les sabedes; i ponsun che lauré da püri sides »n mirit«, olache an mëss cuaji damané pordenanza sce an stá a ciasa; nia inultima unse paisc venüs fora, cun i ingordi che á gonot albü man lëdia y tres plü jogn che mëss s’un jí. Na economia che á metü le bëgnester material dan le bëgnsté personal.
Dl ater vers me pél che al sides tres plü consapevolëza che val’ mëss se mudé, che i laurun por vire y nia al contrar. Les generaziuns plü jones n’ó nia ma plü lauré, y ince i daturs de laur ciara da fá tres plü bel cun le personal. La economia adorunse düc por vire. Forsc nen vára ma de co che an la fej, porvan da odëi ite che l’economia dess ester al sorvisc dla jënt y nia atramënter; che lauré é important, mo ne pó nia jí söles sciables de raporc, mituns o families intieres; odëi che le tistler, le cogo, la chelnera, la ciamenëssa, o l’impiegat é imprömadedöt porsones; che la natöra é scincunda ch’i podun adoré, mo nia desdrü y muje fora. Ara nen vá ala fin de plü umilté dan la porsona y la vita. Da avëi la consapevolëza che i sun ma ghesć sön chësta tera. Sce le virus nes dëida capí chësc, ál fat – cun dötes sües groaries– n gran sorvisc.