Na leziun de umilté

Data

12 de merz 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
N comentar de Pablo Palfrader sön la situaziun dl "coronavirus" y la domanda sön ci valurs che cunta sëgn
Le »coronavirus« á fat te püc dis ci che i ne s’esson mai pensé: al á mudé nosc stil de vita, archité cités intieres, tigní sö le turism, stlüt les scores, limité i contac soziai y les poscibilités da s’armöie. Al s’á sforzé da sté chic y i ne savun nia ci che al s’aspeta ciamó. Al sará bëgn n fat ezezional, ince sce al me pé che al nen sides tres deplü: n iade él le tsunami, n iade él tremoroc, n iade ál inom »Vaia« y sëgn mefo »coronavirus«.
Al é na situaziun de crisa, che fajará bonamënter me. Te na crisa n’éra mai da sté saurí, mo i podun confidé che ara portará indoman ince val’ de bun. Le dër valur dles cosses vëigon canche ares mancia y sëgn sunse inviá da se damané: ci cunta pa veramënter? Chisc dis odunse che al cunta tröp i valurs dl tigní adöm, de respet y responsabilité por i atri, de solidarieté cun i atri. Tan bel da odëi sciöche la jënt i vir.
Tl passé án scialdi metü l’economia sön le scalin plü alt. Le virus á indere mostré che chësc pilaster n’é nia cis sterch. A livel mondial odunse gonot na ciacia al profit che ajiëia y desdrüj la natöra; multinazionales che sfrüta sü lauranc y s’arichësc söles sciables di plü püri; na industria alimentara che sotmët i pici paurs, tëgn i tiers te condiziuns desgraziades, cun produc de stleta cualité che i sun sforzá da cumpré deache i paiamënc é por tröc massa basc. Por garantí comodités sostignunse n consum che ti tol l’esistënza a popui. Y canche ai tlocora pa nüsc confins, paiunse d’atri por s’ai tigní zoruch.
Ince a livel local él rajuns da pensé do: i un zidlé n turism dla prescia, che stënta da ciafé na mosöra y che á stramudé la vita soziala; te cer’ seturs dl artejanat pél normal da lauré surafora y ince les sabedes; i ponsun che lauré da püri sides »n mirit«, olache an mëss cuaji damané pordenanza sce an stá a ciasa; nia inultima unse paisc venüs fora, cun i ingordi che á gonot albü man lëdia y tres plü jogn che mëss s’un jí. Na economia che á metü le bëgnester material dan le bëgnsté personal.
Dl ater vers me pél che al sides tres plü consapevolëza che val’ mëss se mudé, che i laurun por vire y nia al contrar. Les generaziuns plü jones n’ó nia ma plü lauré, y ince i daturs de laur ciara da fá tres plü bel cun le personal. La economia adorunse düc por vire. Forsc nen vára ma de co che an la fej, porvan da odëi ite che l’economia dess ester al sorvisc dla jënt y nia atramënter; che lauré é important, mo ne pó nia jí söles sciables de raporc, mituns o families intieres; odëi che le tistler, le cogo, la chelnera, la ciamenëssa, o l’impiegat é imprömadedöt porsones; che la natöra é scincunda ch’i podun adoré, mo nia desdrü y muje fora. Ara nen vá ala fin de plü umilté dan la porsona y la vita. Da avëi la consapevolëza che i sun ma ghesć sön chësta tera. Sce le virus nes dëida capí chësc, ál fat – cun dötes sües groaries– n gran sorvisc.

Galaria retrac