E dapò, del 1969 l’om l’é stat bon de ruèr enscinamai su la Luna. L’era demò 59 egn dant che, te n filmat de Georges Méliès, tout cà da n roman de Jules Verne, la raza umana l’aea portà dant sie ensomech de arjonjer l soul satelit de nosc pianet.
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/spezial/12447-coi-eies-maravee-envers-l-ciel#sigProId18589f9887
https://www.lausc.it/spezial/12447-coi-eies-maravee-envers-l-ciel#sigProId18589f9887
Se chesta piroles de astronomìa no les ve à demò n mingol maraveà, jì inant a lejer chesta intervista che ge aon fat a Vincent Stambé, da Cianacei. L’é n joen de 19 egn, l fèsc l’ultim an al liceo scientifich de Poza e l’à n gran gust per l’astronomìa. Da chest sie enteress, acà doi egn, l’é nasciù la piata Instagram con più che 17 mila followers @misteri_del_cosmo, olache l publica vigni dì curiositèdes en cont del spazie.
Vincent, contene coche l’é nasciù tie gust per l’astronomìa...
Mie enteress per chest mond l’é nasciù più o manco canche aee 6 egn. Me recorde che i me aea regalà n liber con dessegnes e fegures che rejonèa apontin de astronomìa. Con etres materiai, dapò, desche documentères e libres, mie gust l’é doventà semper più gran. Vèlch outa me piajea demò restèr a vardèr l ciel.
Co èste fat a te documentèr?
Al scomenz, descheche te é dit, vardèe n muie de programes a la televijion che rejonèa de chisc conzec ence a na vida belebon senestra. Canche son vegnù più gran é scomenzà a lejer ence libres e mia cognoscenza la é doventèda più fona. Da spes,doure ence Internet per jir più a fon te mia cognoscenzes
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/spezial/12447-coi-eies-maravee-envers-l-ciel#sigProId18589f9887
https://www.lausc.it/spezial/12447-coi-eies-maravee-envers-l-ciel#sigProId18589f9887
Coluna él la roba che più te à tocià l cher de chest mond?
Chel che me pièsc de più l’é segur l fat che l’univers l’é n muie, muie gran e nos no sion auter che na fregola te dut chest. Sion duc sul medemo pianet e, enceben chest, se fajon la vera l’un co l’auter, zenza jir a una coche carenessa e soraviver duc ensema.
La graneza de l’univers l’é per me un di argomenc più da marevea de l’astronomìa. Ampò se cogn conscidrèr ence la desvalivanza di elemenc e de la strutures che se pel troèr aldelà de noscia Tera. Nos cherdon che nosc pianet l sie complicà, ma se l paragonon a dut chel che l’é l’univers, l’é demò n picol granel de saolon.
Co te senteste a vardèr l ciel?
A osservèr l ciel sente la graneza del ciel e mia picoleza, enceben che duc su la Tera i se sente n muie gregn. Me vegn da pissèr ence che de fora a noscia realtà, da vèlch pèrt te l’Univers, l’é sozietà extraterestres che les à n livel tecnologich n muie più inant che l nosc e che nos nience podon se ensomeèr, che les vif su n pianet con condizions deldut desvalives a cheles che nos sion usé. Chest cognessa ne fèr pissèr sora a cotant picola che la é noscia umanità.
Colun él l personaje leà a l’astronomìa che più te à fat da idol?
Una de la persones che più me à ispirà l’é Carl Sagan, che l’é stat n astrofisich e divulgador di Stac Unii. El l’à fat, anter duta la cosses, n program televisif »Cosmos: Odissea nello spazio«. Con chest l’é stat bon de spieghèr te na vida sorida e ence belebon gustegola, desferenc aspec de l’astronomìa.
Amò, me pièsc n muie Neil deGrasse Tyson, ence el american. Ence el l’à prejentà e tout pèrt al medemo program. Sia moda de fèr e de spieghèr l’astronomìa me pièsc n muion.
Dapò ben segur me pièsc ge jir dò a duc i astronautc più avisa chi taliegn, anter chisc Luca Parmitano e Paolo Nespoli. Con chest ultim é abù l’oportunità de fèr na videoconferenza. Ajache l’à vedù la Tera dal spazie, l’à na vijion deldut desferenta (da ogne pont de veduda) su nosc picol pianet.
L'intervista entrìa é da poder lejer su La Usc stampèda de vender ai 10 de oril 2020.
(Nicoletta Riz)