Coi eies maraveé envers l ciel

Data

19 de auril 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Se aon fat doi ciacoles con Vincent Stambé da Cianacei, che l’à na gran pascion per l’astronomìa.

Ai 12 de oril, desche vigni an dal 2011, l’é stat la giornèda mondièla di viajes de l’om tel spazie: na dì per oujer n’outa de più i eies al ciel enlumenà da n milion de steiles. L’era apontin ai 12 de oril del 1961 che l rus Jurij Alekseevič Gagarin l’à fenì na orbita elitica dintorn l mond. Per la pruma outa te la storia de l’umanità, n om à vardà noscia Tera dal spazie. Pissà demò a chela emozions che l’arà sentù daìte te sie cher.

E dapò, del 1969 l’om l’é stat bon de ruèr enscinamai su la Luna. L’era demò 59 egn dant che, te n filmat de Georges Méliès, tout cà da n roman de Jules Verne, la raza umana l’aea portà dant sie ensomech de arjonjer l soul satelit de nosc pianet.

Fosc dapò nesciugn sà che la famousa frasa de Neil Armstrong: »Chest l’é n picol pas per l’om, n gran saut per l’umanità« la é stata inventèda da el medemo endèna na partida a Risiko.

Se chesta piroles de astronomìa no les ve à demò n mingol maraveà, jì inant a lejer chesta intervista che ge aon fat a Vincent Stambé, da Cianacei. L’é n joen de 19 egn, l fèsc l’ultim an al liceo scientifich de Poza e l’à n gran gust per l’astronomìa. Da chest sie enteress, acà doi egn, l’é nasciù la piata Instagram con più che 17 mila followers @misteri_del_cosmo, olache l publica vigni dì curiositèdes en cont del spazie.

Vincent, contene coche l’é  nasciù tie gust per l’astronomìa...

Mie enteress per chest mond l’é nasciù più o manco canche aee 6 egn. Me recorde che i me aea regalà n liber con dessegnes e fegures che rejonèa apontin de astronomìa. Con etres materiai, dapò, desche documentères e libres, mie gust l’é doventà semper più gran. Vèlch outa me piajea demò restèr a vardèr l ciel.

Co èste fat a te documentèr?

Al scomenz, descheche te é dit, vardèe n muie de programes a la televijion che rejonèa de chisc conzec ence a na vida belebon senestra. Canche son vegnù più gran é scomenzà a lejer ence libres e mia cognoscenza la é doventèda più fona. Da spes,doure ence Internet per jir più a fon te mia cognoscenzes e enjignèr i post per la piata @misteri_del_cosmo.

Coluna él la roba che più te à tocià l cher de chest mond?

Chel che me pièsc de più l’é segur l fat che l’univers l’é n muie, muie gran e nos no sion auter che na fregola te dut chest. Sion duc sul medemo pianet e, enceben chest, se fajon la vera l’un co l’auter, zenza jir a una coche carenessa e soraviver duc ensema.

La graneza de l’univers l’é per me un di argomenc più da marevea de l’astronomìa. Ampò se cogn conscidrèr ence la desvalivanza di elemenc e de la strutures che se pel troèr aldelà de noscia Tera. Nos cherdon che nosc pianet l sie complicà, ma se l paragonon a dut chel che l’é l’univers, l’é demò n picol granel de saolon.

Co te senteste a vardèr l ciel?

A osservèr l ciel sente la graneza del ciel e mia picoleza, enceben che duc su la Tera i se sente n muie gregn. Me vegn da pissèr ence che de fora a noscia realtà, da vèlch pèrt te l’Univers, l’é sozietà extraterestres che les à n livel tecnologich n muie più inant che l nosc e che nos nience podon se ensomeèr, che les vif su n pianet con condizions deldut desvalives a cheles che nos sion usé. Chest cognessa ne fèr pissèr sora a cotant picola che la é noscia umanità.

Colun él l personaje leà a l’astronomìa che più te à fat da idol?

Una de la persones che più me à ispirà l’é Carl Sagan, che l’é stat n astrofisich e divulgador di Stac Unii. El l’à fat, anter duta la cosses, n program televisif »Cosmos: Odissea nello spazio«. Con chest l’é stat bon de spieghèr te na vida sorida e ence belebon gustegola, desferenc aspec de l’astronomìa.

Amò, me pièsc n muie Neil deGrasse Tyson, ence el american. Ence el l’à prejentà e tout pèrt al medemo program. Sia moda de fèr e de spieghèr l’astronomìa me pièsc n muion.

Dapò ben segur me pièsc ge jir dò a duc i astronautc più avisa chi taliegn, anter chisc Luca  Parmitano e Paolo Nespoli. Con chest ultim é abù l’oportunità de fèr na videoconferenza. Ajache l’à vedù la Tera dal spazie, l’à na vijion deldut desferenta (da ogne pont de veduda) su nosc picol pianet.

L'intervista entrìa é da poder lejer su La Usc stampèda de vender ai 10 de oril 2020.

 (Nicoletta Riz)