Tac, tac, tac: la batoles l’é strument de amor

Data

15 de mei 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Su la Piata di Joegn de La Usc numer 19 de vender ai 15 de mé l joen Stefano Rasom ne conta de coche la carantena no à fermà la comunanza de Ciampedel.


En vender Sènt e en sabeda Sènta a Ciampedel vegn metù a jir na tradizion, chela de la batoles. Chesta usanza la é n muie veia, no se sà giust de che an che la sie nasciuda.

La batoles les é states fates per sonèr al post de la ciampènes, che endena la setemèna sènta no les bat en onor de la mort e la ressurezion del Segnoredie.

La batoles les é fates da n batilon, che l ge somea a n martel de legn, e da na brea metuda en orizontèl. Col prum se ge dèsc jù n bot su la brea per fèr mingol de bacan.  

L vender sènt l’é l prum dì che se va co la batoles: se taca da les sie dadoman per sonèr l’Aemarìa, dapò da les set e dal mesdì. Da les trei dò marena se sona en onor de la mort del Segnoredie e amò da mesa les ot da sera.

Descheche aon dit se va ence la sabeda sènta co la batoles. Se taca da les sie dadoman, dapodò se va inant da les set, dal mesdì e da les set da sera.

Chest an, descheche duc saon l’é stat chesta burta magagna, l coronavirus. L grop de la Batoles de Ciampedel, però, no l se à rassegnà a l’acort te paìsc zenza recordèr con l son ciaut de la batoles i momenc più emportanc per la gejia, ma l’à metù en esser na scomenzadiva dalbon bela.

Ajache no se pel se mever da cèsa, l grop se à endrezà, su scomenzadiva de Pietro Riz, e l’à comunicà tras social media che no i aessa arbandonà la tradizion, enceben la dificoltà de endrezèr dut chest. Entorn ai 5 de oril l’é rua la comunicazion che assane podù sonèr noscia batola sun barcon. Emben, ti oraries fac fora, duc sun barcon, te piazal o sun cuert per fèr jir la batola per cinch menuc.

Gé en pruma persona e vivù chesta esperienza dalbon emozionanta e me à sapù dalbon bel: l’é da esser stolc, ajache aon endeletà n paìsc entriech, olache nesciugn vel perder sia tradizions e che con pec menuc aon empienì l cher de chesta comunità.

 (Stefano Rasom)