La discriminazion fèsc più mèl che la malatia

Data

12 de merz 2023

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Te la Scola de Fascia per endrez del Comun General ge é stat portà dant ai studenc informazions e testimonianzes su la malaties rères, che à moscià che l’atenzion e la vejinanza pel fèr la desferenza.


Ai 28 de firé l é la giornèda mondièla de la malaties rères, dì cernuda pissan ai 29 de firé, dì che duc recorda demò n’outa vigni 4 egn. Apontin desche la malaties rères, patologies de spes desmentièdes ence da la scienza ajache les colpesc n numer de persones bas, no più che 5 vigni 10.000.   

Jà l an passà l Comun General de Fascia con la conseiera de procura Mirella Florian, i Servijes sozièi e i Assessorac al Sozièl de duc i Comuns de Fascia, à volù empeèr la lumes sun chest grief problem che tocia desvaliva persones ence te noscia val, acioche no les vegne desmentièdes.   

Ence chest an la scomenzadiva é stata endrezèda sot l slogan »Rifletto-ri sulle malattie rare«, chest’outa en colaborazion con la Scola de Fascia per se oujer soraldut ai scolees e ai studenc, ajache – à dit la conseiera e ex sorastanta Mirella Florian – la scola no la cogn demò trasmeter nozions, ma ence valores.

Per chest ai 27 e 28 de firé te la scola populères l é stat rejonà e portà dant riflescions e laboratories esperienzièi pean via dal liber »Storia di un’amicizia« de Daniela Knez e Ivan Drajzl e l prum de mèrz i studenc de 2^ e 3^ del liceo artistich e de 3^ del scientifich se à binà te Sorastanza per na scontrèda su la malaties rères fata de informazions, testimonianzes e ence de musega. 

N messaje fort é vegnù fora da chest projet e, pur svilupà con lengac desferenc, l é ruà dret al cher tant di bec de la populères che di studenc di licees: se no podon fèr varir i compagnes malé, podon e cognon ge stèr vejins, chierir de se meter te sia situazion, de i capir ence canche no i é »gustegoi« e de pissèr a chel che vigniun de nos pel fèr per i didèr a fèr front ai problemes e ai padimenc che i cogn tegnir fora duc i dis.

Vèlch outa, ence zenza voler, se é catives, se disc paroles o se fèsc azions de discriminazion che crea gregn padimenc. Se chest projet l é stat bon de fèr empeèr la lumes e i pensieres di bec e di joegn sun chest, l à jà arjont n gran resultat.

De più su La Usc stampèda de vender ai 10 de mèrz.  (Lucia Gross)