Con na neva senta se ponta demez con maor forza

Data

08 de otober 2019

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’é stat inaudà la neva caserma di Studafech da Ciampedel con doi dis de festa e desmostrazions. Al moment ofizièl à tout pèrt n muie de autoritèdes
L grop di Studafech de noscia val l’é dassen pien e rès de omegn, femenes e joegn che met a desposizion de la comunanza sie temp. E apontin chest fin de setemèna passà l paìsc de Ciampedel se à strent entorn a ic, 27 studafech e na dejina de arleves, per festejèr en alegrìa i mioramenc e i smaoramenc che é stac fac su la neva senta.

Segur na neva senta l’é n gran pas inant dal pont de veduda tecnich per i Pompieres da Ciampedel, aboncont no se pel desmentièr chel che l’era dant. L’era apontin del 1877 che a Franz Dantone Pascalin da Cianacei, ciapèda la lizenza de Capitan di Studafech, ge é stat dat l’encèria de meter sù n grop de volontadives. Dò esser stat lascià jir a cajon de la Pruma Vera, demò del 1921 l’é stat metù sù n auter grop de gra a Simon Rizzi del Faure. De chi tempes, l Corp de Ciampedel l’era tacà te chel de Cianacei, dalajà che l fascism aea metù ensema i doi comuns. Fin di egn ’60 i doi gropes i fajea proa dadoman da les sie, per ge lascèr temp ai bachegn de jir a lurèr endèna la giornèda, aló dal Crist de Grìes. Del 1957 l’é stat metù sù ofizialmenter l grop di Studafech da Ciampedel.

Ti desvalives egn, l’é stat desferenc intervenc de gran valuta tant te val che foradecà: del 1963, l grop à portà sie socors te la tragedia del Vajont, e dapodò tel Friul dò l teremot e a Stava. Con la colona de Trent del 2000, l’é jit a Cogne, te la Val d’Aosta dò l’egajon.

L prum comandant l’é stat Zìperla Bernard de Mànele, dapò Bepi Rasom de Cic, Simone Cemin Simonet, Oto Riz Peta, Umberto Riz Peta e, per ultim, David Favè.


De più su la Usc nr 39 stampèda ai 4 de otober  (Nicoletta Riz )