Trent e Busan – disc i componenc del nef grop politich ladin – les seghita a jir inant a na vida despartida e les é semper più dalonc: oramai l’é sot i eies de duc, enceben che la Costituzion talièna a l’articol 116 comma 12 la rejone de na tri-polarità anter la doi Provinzies e la Region Trentin Südtirol.
Da canche del 1972 ge é stat recognosciù l’autonomìa a la doi Provinzies col passaje de gran pèrt de la competenzes da la Region, a chest ultim ent ge é pervegnù la funzion de armonisèr
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/11822-trent-e-do-a-perder-sia-autonomia#sigProId438e8dd700
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/11822-trent-e-do-a-perder-sia-autonomia#sigProId438e8dd700
L confront se à tramudà te n contrast, che mena la doi Provinzies sun troes desvalives, a livel sozièl amò dant che politich. Endèna che l Südtirol strenc semper de più i leames con l Tirol, l Trentin se lea amò, beleche zenza se n adèr, a la regions del nord de la Tèlia, jan dò a logiches politiches chières.
Te chest chèder se veit semper più de spes la descordanza anter la doi Provinzies, a despet de l’Euregio. N ejempie di ultimes tempes l’é la posizion sui secretères de Comun, che per Busan no i cogn sotstèr a la volontà politica, enveze a Trent n emendament de la maoranza tel Consei provinzièl à volù che i posse vegnir cernui, e desgorc, dai ombolc.
N’autra costion portèda dant dal Consei de la Neva UAL l’é chela del redit de zitadinanza, che la Provinzia de Busan no à tout sù, tegnan sia mesures jà en esser perché miores per i sentadins, enveze Trent l’à tout sù dijan che coscì la Provinzia aessa sparagnà ressorses da poder durèr per intervenc de sostegn a la natalità e investimenc, ma da Roma no l’é ruà i scioldi per corir l redit de garanzìa, donca l sparagn emprometù no l’é stat.
Amò se à podù veder i contrasćsul tem de la formazion, con la volontà de la PAT de orir na Facoltà de Medejina con l’Università de Pèdua, jan a smaorèr l leam col Venet enveze che chierir na cooperazion con Busan.
Per fenir l destach é amò maor se se vèrda i intervenc a livel macroeconomich: endèna che Trent peissa a taèr, Busan vel destinèr 400 milions per investimenc te infrastrutures e mioramenc a la mobilità. L bilanz del 2020 de Südtirol defat l’é de 6,25 miliarc, contra i 4,9 del Trentin. E no ge à volù fruzeles o auter, à bastà saer desfrutèr i strumenc de l’autonomìa, con competenza e cognoscenza.
La desferenza de la doi Provinzies tel tor dant la manovra economica l’é n fator dezisif, che les porta semper più dalonc una da l’autra.
Chisc che aon portà dant l’é demò dotrei ejempies – disc i componenc del diretif de Neva UAL - che moscia la mencianza de sintonìa politica e che peisa en negatif sul prinzip olache fin dal scomenz se à pojà l’azion de la doi Provinzies. L’autonomìa él amò la lum che vida la azion de la politica trentina, o chela lum éla dò a se destudèr?