La situazion de la besties te nosc raion

Data

06 de fauré 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L'Ispetor Maurizio Poli à dit che n muie de besties vegn metudes sot dai auti: del 2019 n’é mort 108 sun strèda. Cresc l numer de cerves e stambeches e rua ence l cinghial, ma l consier de procura Mario Deluca é più cruzià per i louves.
La setemènes passèdes te la valèdes de Fascia e Fiem l’é stat endrezà la sescions forestèles. Te ogne Comun l Diretor de l’Ofize Distretual Forestal de Ciavaleis Bruno Crosignani ensema a l’Ispetor Maurizio Poli e i Forestai de la desvaliva stazions à portà dant la relazions su la situazion del bosch e de la besties. Del bosch n rejonaron più inant, canche aron a la leta duc i dac, enveze per chel che vèrda la besties l’Ispetor Poli à uzà fora vèlch dat enteressant.

L’an passà l’é stat dombrà te la doi valèdes de Fascia e Fiem 1.439 cerves (983 te Fiem e 456 te Fascia) ence se se stima che n sie passa 2.000 ajache i é dò che i cresc semper de più. Chisc raprejenta n problem per i caprioi per via che d’invern, canche l’é pech da magnèr, i cerves ge tol l pabol e defat ence per la magnadoes i à cognù studièr fora sistemes acioche no i posse apede al fegn. I ciamorces enveze, dò aer ciapà la rogna chisc egn passé, se à endò stabilisà tel numer. Chesta malatìa l’é enveze n gran problem amò per i stambeches che i padesc de più. Del 2003 n’era più che 600, del 2006 i é jic ju a 111 e ades somea che pian pian i sie dò che i se smaore, del 2019 n’é stat dombrà 275. 
Poli à recordà che l stambech é ruà te nesc bosć de gra a Giorgio Locatin de Patron (a el l’é jit n pensier de recordanza) che del 1978/79 l se à dat jù per n fèr ruèr 10 ejemplères dal Gran Paradis e i é stac baraté con 20 giai zedrons del Casteller.

L’Ispetor à uzà fora dapò la costion de la besties copèdes sun strèda: del 2019 l’é stat metù sot 108 besties, l numer più aut di ultimes egn e er ge fèr front a chesta costion l’é stat metù jù n pian de intervent con l Servije Strèdes de la Provinzia de Trent percheche vegne segnalà de più sun strèda olache pel esser besties a na vida che duc vae più pian
L’Ispetor Poli à trat cà ence la costion del louf. L’an passà l’é stat registrà demò 4 caji de predazions a besties da arlevament, a confront del 2018 che n’era stat 23. Chest l’é l segn che pèstres e mèlghes se à endrezà chiusìe e sieves con l’eletrich. L’emportant l’é che la jent no ge dae fora da magnèr e se li tire apede cèsa. L louf é oramai na prejenza stabola te noscia valèdes donca cognaron se usèr, l’é da uzèr fora aboncont – à recordà Poli – che no l’é mai stat nesciun cajo de agrescion a l’om.

Via per l’an passà l’é stat vedù te noscia valèdes ence l cinghial, che l’é na bestia amò più forta e pericolousa che l louf ajache olache la passa la fèsc frata rasa de dut. Ai 26 de november passà n’é stat copà un de 81 chili a Tieser e dapò ence un de 105 chili te la Valfloriana.

A la prejenza del cinghial te Fascia no ge creit nia deldut Mario Deluca, conseier de procura ai bosćdel Comun general de Fascia che tras n comunicat l’à fat a saer che alincontra l’é la prejenza del louf che cogn ne fèr cruzièr. »La storia de la prejenza del cinghial é stata enventèda da chi che à permetù che rue l louf te nesc bosć– scrif Deluca – a chesta vida se é beleche rué a l’estinzion di muflons e di caprioi. 

De più su La Usc stampèda de vender ai 7 de firé.  (Monica Cigolla)