La semenzes de Pare Frumenzio dèsc de bogn fruc

Data

23 de fauré 2020

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’Istitut Cultural Ladin à volù onorèr l frate de Martin tel cedean moscian coche sia opera vegn valorisèda e sie lurier de storich, poet e om de cultura seghita a perpeèr.
A Trent, tel Convent di Franceschegn, jìa stroz la ousc che Pare Frumenzio Ghetta aea troà te n veie liber na semenza veiora, n gran de sièla adertura del ’600, che l l’aea metù te tera e che chest aea butà.

Te chest picol fat, contà enstadì a Sèn Jan dal president de la Sozietà di Studies Trentins de Scienzes Storiches Marcello Bonazza e confermà da Luciana Chini, restauradora te l’Archivie de Stat de Trent cresciuda a la »scola« de Pare Frumenzio, l’é fosc l maor segnificat de chel event metù a jir ai 11 de firé da l’Istitut Cultural Ladin per recordèr Pare Frumenzio, che apontin chel dì l’aessa compì 100 egn. Defat l’obietif de chela scontrèda, sotrissà dal diretor de l’ICL Fabio Chiocchetti,
no l’era de fèr demò na comemorazion, ma de veder coche l lurier del gran storich, poet e om de cultura fascian vegn portà inant, co e cotant che la preziousa semenza che l ne à lascià en ritajon perpeea e dèsc frut.

A averjer l domesdì l’é stat la presidenta de l’ICL Lara Battisti, che recordà P. Frumenzio, dedant a na sala piena de jent ma zenza aministradores, desche n vero Pare per Fascia, che ge à volù ben e l’à fat crescer duc i fascegn. I prejenc à dapò podù recordèr l frate più benvolù dai ladins te n curt filmat de Fulvio Demartin, olache l francescan, algegher e gustegol, sonèa ence l’orghen da bocia.

»Peisse che l fossa content de veder che so lurier va inant« à dit Chiocchetti, che pel vegnir conscidrà l prum di »ritadins« de l’opera culturala e storica de Pare Frumenzio, ajache con l’ICL l’à rencurà e publicà n muie de si scric te libres e te articoi de Mondo Ladino. Per chest l’à volù apede te chest domesdì i etres »ritadins«: prum de dut l storich Cesare Bernard, che à rencurà si documenc e publicà l liber su la bergamines de la gejia de Dèlba e la riedizion de l’emportant liber su La Val de Fascia, e dapò i doi joegn fascegn Daniele Verra e Stefano Riz, e amò chi rué da Trent su, l diretor de la Fondazion Biblioteca S. Bernardino Italo Franceschini e i jà nominé Bonazza e Chini.

Cesare Bernard à recordà l gran lurier de enrescida de Pare Frumenzio »nesciugn à passà tante de  ore desché el ti archivies« e l ruol che l’à abù desche storich. L’era n »storich istintif«, che metea i documenc a fondament de duc si scric, ma che no semper l metea i referimenc per poder troèr fora sorì chisc documenc. L’à abù n ruol belebon emportant per l Trentin – à dit Bernard – ma segur n muie più emportant per Fascia, ajache l ge à dat fondamenc e degnità a n popul che l’era dò a chierir sia reijes, e chest l’à amò più valor che i studies academics.    

Per chest Bernard se à out a Franceschini con na idea mingol provocatoria, domanan che la pèrt de l’archivie de P. Frumenzio che revèrda Fascia e che la é amò a Trent la posse vegnir portèda chiò te val per meter chest archivie dut ensema.

De più su La Usc stampèda de vender ai 21 de firé 2020.  (Lucia Gross )