Prest i ejames sierologics a Cianacei e Ciampedel

Data

04 de auril 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’ombolt Silvano Parmesani: la neva desposizions l’é na oportunità per nesc paìjes.


La Provinzia de Trent à dit che per 5 comuns del Trentin, anter chisc i comuns fascegn de Cianacei e Ciampedel, l’é stat metù a jir desposizions particolères, ajache i à passà via l livel aut del 2% de sentadins positives al virus. Chiò i controi per schivèr l sparpagnament del virus sarà donca amò più rigorousc. L’é stat dit ence che da chisc comuns se taca la distribuzion di couribocia, che é jà stac dac fora anché dai Studafech, e con la setemèna che vegn se tacarà a se endrezèr per fèr i ejames sierologics. Aon domanà fora l’ombolt de Cianacei Silvano Parmesani, che aea giusta fenì de se sentir en videochiamèda con i referenc provinzièi.

“L’é da dir prum de dut – ne à dit Parmesani - che no se trata de “zona rossa” o de serèr sù dut. La neva desposizions perveit controi più strenc, ma l’obligh per noscia jent l’é chel che l’era dant. No se pel fèr terorism, nos ti ultimes dis no aon abù neves caji positives e chest vel dir che l lurier e l’atenzion che l’é stat metù fin ades l joa, donca ge vel jir inant sun chesta strèda e no arbassèr l’atenzion e la precauzions, ajache scomenzèr a molèr ades fossa n gran fal.

Chi che volessa vegnir a fèr turism chiò no i pel, e ence noscia jent no la pel jir stroz. Chest se l saea jà, ma ades vegnarà fat più controi da man de nesc polins e di carabinieres. L’é giust coscì.

Gé te chesta desposizions de la Provinzia veide ence na oportunità per nesc paìjes, é fat na letra per nesc sentadins che la é a l’albo e verjaron na piata per i tegnir duc ajorné.

Anché i à jà dat fora i couribocia, che la jent é envièda a durèr canche la cogn jir fora, e soraldut se cogn i aer canche se va te na boteiga o te n post serà olache l’é ence de autra jent. N’é stat dat 2 per persona, dapò chisc i servirà ence canche più inant se podarà jir fora mingol de più.

Na gran oportunità l’é che a nesc sentadins ge vegnarà fat i ejames sierologics, che l’é la roba miora per poder esser segures de esser segn, ades e ence dò. En provinzia i à rejonà de na “patente de immunità”, gé no son n espert e saon che l’é na fasa amò de sperimentazion, ma l fat che i lo fae te mie comun per mie cont l’é na roba bona. Peisse che coscì podon n vegnir fora, cognoscer delvers noscia situazion de sanità e dapò podaron fèr front a l’istà a na vida miora e più segura.”

La Provinzia de Trent à cernù de ge jir dò a chest sistem de screening che permetessa apontin de verifichèr, con n ejam del sanch, se la persona à jà svilupà i anticorpes al coronavirus, tant se la se à malà che se no l’à abù sintoms. Se na persona à i anticorpes la podessa donca esser più segura, per sé enstessa e per i etres. L’endesfida scientifica l’é chela de aer n ejam bon de troèr fora dassen i anticorpes per l Covid-19, ajache de coronavirus n’é de n muie de sort.

L’é stat enjignà ence test che dèsc la resposta te 10 o 15 menuc, ma chisc i disc demò se i anticorpes i é o no, e no i vegn conscidré n muie fidaboi. La Provinzia de Trent, che l’é anter la prumes a meter en doura chest sistem per sia popolazion, à cernù de tor i test che permet de dèr la resposta te presciapech na setemèna, e che l disc avisa ence l livel di anticorpes che l’é.

En lunesc ai 6 de oril sarà la riunion di referenc tecnics e sanitères per dezider avisa co portèr inant chest screening.

 (Lucia Gross)