"Gio sé de n concors de la RAI che aade boicotà per no far na redazion ladina a Trent e donca spartir amò de più i ladins... - Chel l’era stat dant, no ere amò laureà e l’era per la radio, chest enveze l’era n concors per la televijion, no l’aea nia a che far con l ladin,
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/12951-fabio-chiocchetti-n-inteletual-al-servije-de-sia-comunanza#sigProId4f530235f3
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/12951-fabio-chiocchetti-n-inteletual-al-servije-de-sia-comunanza#sigProId4f530235f3
"Vosc inom per vidèr l’Istitut Cultural l vegnìa dai ambienc di militanc ladins... - Ei, l’Istitut era stat metù sù da 3 egn, del ’75, e jà enlouta l’Union di Ladins aea domanà che vegne tout sù na persona che porte inant i obietives del moviment ladin, che no vegne metù lón funzionarie con la »tessera giusta« demò per rodolar papieres e no far trop. Al scomenz l’era Pare Frumenzio che portaa inant mingol l lurier a part time, fin canche l professor Heilmann, che l’era te l’organism provisorie unich che fajea da Consei de Aministrazion e Comiscion Culturala, l’à dit che se no i aessa fat la nomina i fossa se n jic. Segur l’era stat valch resistenza ti confronc de mie inom, ma l’Union di Ladins aea dit che se i metea zachei per serar via l’identità, enveze che per la valorisar, i aessa fat la vera. Donca gio sentìe de aer n mandat prezis da l’Union de far a na vida che chesta strutura sie n strument per i ladins, e chest volea dir ence »far politica«, entene politica ladina, perché i contac co le mendranze, cerir le strade per la valorisazion de l’identità a livel linguistich e cultural ma ence normatif, l’é segur na azion ence politica. É semper conscidrà mie dover me cruziar ence del status giuridich di ladins, descheche vegnìa fat dai catalegn e da le autre mendranze: i recorsc per l’aplicazion de la prezedenza, le legi portade inant da Anesi e dò da Detomas per l recognosciment di deric, dut vegnìa descoret e lurà fora en gran part te l’Istitut".
Lejé duta l'intervista su La Usc nr 25 stampèda ai 26 de jugn