Socors sa mont, più intervenc enceben l malac

Data

21 de auril 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Del 2020 te dut l Trentin l’é stat fat 1.221 socorsc, 73 de più che del 2019. Gran atività ti meisc da d’istà, i socoridores é jic fora ence 9 outes per levina.

L Socors da mont e speleologich trentin à fat n bilanz de l’an passà e l’à metù dant dac e numeres di intervenc de socors. Enceben la pandemia, l clausura e la restrizions de moviment i intervenc via per l 2020 no é calé respet ai egn dant, alincontra l’é stat dombrà 73 socorsc de più che del 2019 con na gran atività soraldut ti meisc de messèl, aost e setember, i meisc canche sa mont l’é ruà più ghesć. L’é smendrà, enceben de pech, i intervenc alpinistics (da 94 a 68) fazile per via che la sajon se à scurtà debel. Amò apede l’é stat na perzentuèla n muie bassa de socorsc a foresć, ence chest da capir, ajache per la pandemia no i à podù vegnir.

Del 2020 l Socors da mont e speleologich trentin à fat 1.221 intervents (73 de più che del 2019) portan socors a 1.283 persones. A chisc se jonta apede 166 operazions de Protezion zivila, de chestes 157 endèna la pruma clausura, 4 intervenc per calamità naturèles e 5 de didament a besties tel besegn. 

690 persones (l 54% di intervenc) à abù de besegn de socors endèna che les fajea escurscionism, 138 persones (11%) endèna che les jia co la roda da mont, 68 persones (5%) endèna che les fajea alpinism, 53 (4%) é states didèdes endèna che les fajea ferates, 46 persones (4%) endèna che les jia a chierir fonches, 36 persones (3%) endèna che les jia co la pouses. L’é stat fat 9 intervenc per levina (5 persones che à abù de besegn), 2 del grop tecnich ti cougoi e 2 del grop speleologich. La operazions de enrescida de persones che se à perdù é states 78, enveze l numer de la chiamèdes fausses é states 23.

Sul total de 1.238 persones che à abù de besegn de socors, 740 les era ferides, 494 no aea nia e 41 les é mortes. Anter la caujes di azidenc, l 46% (583 persones) l’é stat jent sluzièda o crodèda jabas, l 12% (159 persones) jent che no era più bona de jir inant, l 10% (129 persones) jent che se à sentù mèl, l’8% (109 persones) jent che se à perdù.

Desche ogne an l numer maor di intervenc l’é stat ti meisc da d’istà: 285 de messèl (+90 respet al 2019), 379 de aost (+65), 193 de setember (+50). Da meter al luster l numer di socorsc de november, 47, respet ai 25 de l’an dant.

 (mci)