Del 2020 l Socors da mont e speleologich trentin
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/15476-socors-sa-mont-piu-intervenc-enceben-l-malac#sigProIda29e7b7e4c
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/15476-socors-sa-mont-piu-intervenc-enceben-l-malac#sigProIda29e7b7e4c
690 persones (l 54% di intervenc) à abù de besegn de socors endèna che les fajea escurscionism, 138 persones (11%) endèna che les jia co la roda da mont, 68 persones (5%) endèna che les fajea alpinism, 53 (4%) é states didèdes endèna che les fajea ferates, 46 persones (4%) endèna che les jia a chierir fonches, 36 persones (3%) endèna che les jia co la pouses. L’é stat fat 9 intervenc per levina (5 persones che à abù de besegn), 2 del grop tecnich ti cougoi e 2 del grop speleologich. La operazions de enrescida de persones che se à perdù é states 78, enveze l numer de la chiamèdes fausses é states 23.
Sul total de 1.238 persones che à abù de besegn de socors, 740 les era ferides, 494 no aea nia e 41 les é mortes. Anter la caujes di azidenc, l 46% (583 persones) l’é stat jent sluzièda o crodèda jabas, l 12% (159 persones) jent che no era più bona de jir inant, l 10% (129 persones) jent che se à sentù mèl, l’8% (109 persones) jent che se à perdù.
Desche ogne an l numer maor di intervenc l’é stat ti meisc da d’istà: 285 de messèl (+90 respet al 2019), 379 de aost (+65), 193 de setember (+50). Da meter al luster l numer di socorsc de november, 47, respet ai 25 de l’an dant.
(mci)