Tradizion e èrt: N’Outa e Utol Ceramica

Data

02 de mei 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L’é doi joena aziendes de Fascia che cresc con forza, fajan rei e aprijièdes da noscia comunanza. Les é ruèdes duta does a »Cuochi d’Italia« su TV8, na vijion che fona sia reijes te la tradizion fascèna.

L’é doi firmes inovatives e joenes, nasciudes da reijes fascènes, fresces, leèdes a la provenienza. La pruma la se cruzia de prodoc de noscia tera e la seconda de ceramiches: N’Outa e Utol l’é doi firmes de joegn imprenditores da la Val de Sora nasciudes da pech temp e che apontin te pech temp les à scomenzà a se fèr cognoscer te duta noscia val, ma ence foradecà. L’é doi aziendes che somea no aer nia a che fèr l’una con l’autra, che aboncont les desmostra jà gran complizità.

Sara Desilvestro e Fabio Romelli l’é doi joegn che ge à dat vita a la azienda N’Outa: i se cognosc da mingol più che 10 egn, da 6 i vif ensema ta Ciampestrin e te sie percors l’é sutà ite ence n maridoz. Alincontra, Utol l’é nasciù de gra a l’empegn del chef David Romelli da Cianacei, fra de Fabio, e de l’artist roman Flavio Rossi. Ic doi i se à cognosciù de gra a l’intermediazion de vèlch amich che l i à prejenté l’un a l’auter: da enlouta l’é pontà demez si projec de lurier ensema.

Co éla nasciuda N’Outa?

Sara: Canche gé e mie om sion vegnui a stèr ta Ciampestrin mia giava la n’à lascià mez toch de sie ort, jà che ela no la se la sentìa più de ge stèr dò. Gé é semper abù chesta pascion, per Fabio l’é stat realisèr n ensomech. Con l temp aon pissà ence de contèr zeche, zeche de enlouta. Aon cognosciù Assunta Dantone dal Vera, che la n’à ensegnà e fat descorir dut chest mond. La n’à dat l’òrc e l’aon rencurà »a la veia«. Aon slarià l ciamp, scomenzà a se cruzièr de sciropes e tradizion e del 2019 avert N’Outa.

Co éla nasciuda Utol Ceramica?

David: Utol la é nasciuda de gra a la fujion de noscia più gran pascions, l’èrt e l’artejanat. Dò aer scomenzà a lurèr anter Roma e Cianacei, se aon pissà de durèr nosc temp per la formazion e l studie de nesc enteresc. Apontin la ceramica l’era un de chisc: da n cors en l’auter, sion rué a noscia pruma comiscion da man de Katia e Stefano del restorant L Chimpl.

Na chichera per l café de òrc de Fascia…

Flavio: Per l’òrc de Fascia ge volea aer na storia da contèr, chela de Sara e Fabio e chela che chel òrc anchecondì per nos amò raprejenta. Per la decorazions aon tout l Fassanerblau e se aon ispirà a la incijions che se pel troèr ti stampes del smauz, èrc da zacan simboi de l’artejanat, de la cojina e de la vita de la jent da mont. Per la forma de la chichera se emprevalon de la tecnica a lastra olache conjobion doi estremità les metan l’una sun l’autra, per simbolisèr la colaborazion anter Utol e N’Outa; per i mènesc aon tout l design de veia moches.

Chesta chichera vel esser n oget che conta l »fat a man« de artejegn che rejona de cultura ladina e che trasforma parfumes e saores de tera te emozions e recorc.

Podede lejer duta l'intervista su La Usc stampèda de en vender ai 30 de oril del 2021.  (Nicoletta Riz)