Sara Desilvestro e Fabio Romelli l’é doi joegn che ge à dat vita a la azienda N’Outa: i se cognosc da mingol più che 10 egn, da 6 i vif ensema ta Ciampestrin e te sie percors l’é sutà ite ence n maridoz. Alincontra, Utol l’é
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/15587-tradizion-e-ert-n-outa-e-utol-ceramica#sigProId30aeeb258c
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/15587-tradizion-e-ert-n-outa-e-utol-ceramica#sigProId30aeeb258c
Co éla nasciuda N’Outa?
Sara: Canche gé e mie om sion vegnui a stèr ta Ciampestrin mia giava la n’à lascià mez toch de sie ort, jà che ela no la se la sentìa più de ge stèr dò. Gé é semper abù chesta pascion, per Fabio l’é stat realisèr n ensomech. Con l temp aon pissà ence de contèr zeche, zeche de enlouta. Aon cognosciù Assunta Dantone dal Vera, che la n’à ensegnà e fat descorir dut chest mond. La n’à dat l’òrc e l’aon rencurà »a la veia«. Aon slarià l ciamp, scomenzà a se cruzièr de sciropes e tradizion e del 2019 avert N’Outa.
Co éla nasciuda Utol Ceramica?
David: Utol la é nasciuda de gra a la fujion de noscia più gran pascions, l’èrt e l’artejanat. Dò aer scomenzà a lurèr anter Roma e Cianacei, se aon pissà de durèr nosc temp per la formazion e l studie de nesc enteresc. Apontin la ceramica l’era un de chisc: da n cors en l’auter, sion rué a noscia pruma comiscion da man de Katia e Stefano del restorant L Chimpl.
Na chichera per l café de òrc de Fascia…
Flavio: Per l’òrc de Fascia ge volea aer na storia da contèr, chela de Sara e Fabio e chela che chel òrc anchecondì per nos amò raprejenta. Per la decorazions aon tout l Fassanerblau e se aon ispirà a la incijions che se pel troèr ti stampes del smauz, èrc da zacan simboi de l’artejanat, de la cojina e de la vita de la jent da mont. Per la forma de la chichera se emprevalon de la tecnica a lastra olache conjobion doi estremità les metan l’una sun l’autra, per simbolisèr la colaborazion anter Utol e N’Outa; per i mènesc aon tout l design de veia moches.
Chesta chichera vel esser n oget che conta l »fat a man« de artejegn che rejona de cultura ladina e che trasforma parfumes e saores de tera te emozions e recorc.
Podede lejer duta l'intervista su La Usc stampèda de en vender ai 30 de oril del 2021. (Nicoletta Riz)