Memories de na prinzessa d’Etiopia te Fascia

Data

03 de mei 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L'é na piata de storia internazionèla da marevea che à tout ite ence noscia val, chela che ne à fat descorir l conseier de procura del Comun general de Fascia Amedeo Valentini e che vegn portà dant te n liber, ma ence ti recorc de jent de Fascia.
 
Somea dalbon na contia, chela che ve meton dant. Na contia che pea via te n gran palaz de Addis Abeba, con vidores piens de piantes esotiches e dut l bel e l lus che na beza pel se fegurèr. N ensomech, da olache chesta beza se desceida dut te n colp, per se troèr te na realtà da strassomech.

L’é l 1935 e la beza l’é Martha Nasibù.

A ne la fèr descorir l’é stat l conseier de procura del Comun general de Fascia con competenzes ence su la cultura, Amedeo Valentini.

»Volesse recordèr avenimenc sozedui acà n muie de egn – l ne à scrit – che fosc zachei cognosc jà, ma che per zachei de etres i podessa esser deldut neves e donca l’ocajion per descorir n mond fat de marevees che, descheche l’é stat per me, l ne verc i eies e l cher descheche demò la storia sà fèr e che la fèsc vegnir voa de chierir de n saer de più«

L recort di fac storics

»I fac – scrif Valentini – conta de na prinzessa etiope che à inom Atzede, femena de n om valorous, Zamanuel Nasibù, che à l titol onorifich de »degiac«. Con si fies i vif na vita da ensomech te sie palaz tel zenter de Addis Abeba, cercené da servidores e ogne sort de richeza, ma ence da spiritualità fona e tradizions de milenees. La storia de chesta familia etiope pea via al temp de l’imper fascinous de l’ultim »Re dei Re«, l Ras Tafari Negus Haile Selassie, 224eisem descendent del Re Salomon.

L’encant se crepa ai 2 de otober del 1935, canche la Tèlia fascista, fajan èschies del tratat de pèsc sotscrit pec egn dant, la ge declarea vera zenza nesciuna rejon al stat pazifich de l’Etiopia.

Atzede e si fies i à stat ence te Fascia… él zachei che se recorda?

»Ma colun él l leam anter duc chisc fac storics, ben segur enteressanc, e na picola val desche la noscia?« Se domana e ne domana Amedeo Valentini.

L leam l’é, ajache tel lonch ejilie Atzede, con la fies Amaretch e Martha e i fies Berhanu e Theodros i rua ence te Fascia, e no demò una outa ma adertura doi. La pruma outa, del 1939, i rua sa Vich, olache i stèsc per trei meisc. La seconda outa, cater egn dò,  i rua a Poza, olache i se ferma n an entriech.

Fossa dalbon enteressant, fenesc fora Amedeo Valentini, saer se amò anchecondì a Vich o a Poza l’é zachei che te chi egn l’era bec e che i se recorda amò de chi bec da la pel scura che per n trat i é stac te nesc paijes.

Nos aon fat vèlch enrescida e aon troà fora vèlch, che podede lejer su La Usc stampèda de en vender ai 30 de oril del 2021, e se l’é amò zachei che dò aer let chesta piata i se recorda o i troa fora notizies, informazions, o magari ence vèlch retrat fat chiò te val, i pel ne l fèr saer te redazion o diretamenter a Valentini a la direzion mail amedeo.valentini@cgf.tn.it

 (Lucia Gross)