L tem fondamentèl l era la instaboltà del teritorie, del paesaje e ence de la situazion culturèla che se à creà do l tormen Vaia, vardan en particolèr te chest moment l se slarièr fora del becherle tel bosch anter Fascia e Fiem.
L projet se à svilupà con na lingia de scontrèdes per la jent e i studenc peèdes via l istà passà olache l é stat rejonà de la coltivazion del bosch con esperc forestai, ma ence de antropologia, èrt e
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/22125-artcipelago-n-autra-vida-de-varder-l-bosch#sigProIdf40a60886f
https://www.lausc.it/valedes-ladines/fascia/22125-artcipelago-n-autra-vida-de-varder-l-bosch#sigProIdf40a60886f
L moment conclusif l é stat na residenza artitica metuda a jir dai 12 ai 18 de dezember a chela che à tout pèrt doi cobies de artisć:tes che se à vadagnà l derit de azes do l envit metù fora da Artcipelago tel meis de setember passà, portan dant doi projec con n workshop per i studenc del ultim an del Liceo artistich de Fascia e na opera d’èrt da lascèr sul teritorie, tel bosch anter Stalimen e Mesaval.
La pruma cobia de artistes l é chela de Lucrezia Di Carne da Trent e Roberta Segata da Ciavaleis, che les à lurà fora n projet per veder coluna che l é ades la situazion del bosch, tolan su materièl che é stat metù sot vierech per chierir de fermèr chest moment. A sia opera »archeofuturista« les ge à metù inom »Tree down here« e l é desche na sort de baul rich de esperienzea, de materièl naturèl, de emozions e sensazions che vegn dal bosch e les vèrda al davegnir, per ge recordèr a duc che l bosch muda. Reèl e imaginazion se mesceda, moscian na speranza palesèda ence dai scric di studenc.
Lara Ilaria Braconi da Milan e Gianmaria Brizzi da Carrara à vardà enveze al valor spirituèl del bosch lascian rejonèr la natura travers sia formes e i à svilupà l’espressività demò tel workshop coi studenc. Te sia opera sperimentèla i à pissà a la sepoltura sot la neif desche n moment personèl e dapò l moment del vegnir fora da la neif desche na Pèsca Tofènia, na manifestazion condividuda coi etres, dut compagnà da fona reflescions sul antropozentrism che à caraterisà dut l percors de l’opera dal titol »I sentieri del mondo«.
L’opera de chisc doi artisć doventarà n dut un col paesaje , enveze chela de Di Carne e Segata restarà testamonech del mudament seghitan tel temp a meter via elemenc neves che podarà esser vardé da chi che à enteres. Per maor informazions se pel scriver a artcipelago@gmail.com o vardèr la piata de Artcipelago su facebook.
(lg)