Canche l’epidemia la se portava via mez pais

Data

18 de merz 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
Mile e mile morc documentai dal 1700 n avant per tante malatie che ades no l é pi n pericol: de chi agn ncora no se descoreva de
»vaccinaziogn«, arjonte n frego a la ota col laor de la scienza
Nte suo liber »Tosat da nnier – 240 ricordi a ciaval dei agn 1940-60«, anter le tante storie e fac de la vita, l maestro Sergio Masarei l dedica calche pagina al caso de na popa morta picola picola, domà de set-ot mesc e l regorda come che se injignava la stua canche moriva n tojat pico, n »mortolin« come che i dis a Fodom (a Col inveze se dis »anjol«): dute tovaie bience co le scrite rose sui parei e fazolec de seda co le zarle mitui un apede l auter, laz e nastri ros, marlec biench dut intor al popo e ciandele impeade. Dut chest dintorvia a na nana, n pico let per popi injigné aposta.
Nta Col tocava al santol provede per l anjol na ciamejuola biencia, con nastri e marlec, nte sta trista ocajion, e se domandava ai suoi de no bragé parceche senò la ciamejuola mola per le lagrime la l avesse intardivà nte suo viaz per ruà sal ziel: se pensava che co moriva n tosat davant dei set agn la famea l avesse bù n angelo n pi che i vardava ju dal Paradis, e donca se ujava mete sui ciapiei dei jovegn dei fiori come segn de festa (chi maridai i meteva su inveze n riz de legn). I tosac i vigniva po sepulii nte cortina nte na sezion aposta, destacada da chela dei granc, come che se uja ncora ades.
Aldidancuoi oramai suzede de raro de avè da sepulì n popo, se no per calche desgrazia, e incia duta chela maniera del injigné per l mete n sbara no se la duora pi; ma pense che sie na tradizion che no despiaje lassé indarè, parceche vol dì che ades debota duc i tosac i passa via i prim agn de sua vita senza che na strazaria la se i porte via, ma i secui passai no la jiva cujì. Tanc i moriva davan de avè diesc agn, per malformaziogn che ades la chirurgia la pol comedà o per malatie che la medejina de ades la pol ciatà fora e varì. E l é da dì che nte chest na grossa part la é stada fata da le variole, che le à impermetù de tignì dalonz strazarie che zacan podeva costà la vita.

(ciataré l articol intier su la Usc de vender ai 19 de marz)

Martino Pezzei