Coronavirus: i psicologs possa judé contra la tëmes

Data

12 de merz 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
"Che tla Talia ie tan che dut dsarà su, cumporta na gran melsegurëza pra truepa jënt. La cumenanza à messù mudé si ritm de vita da uni di, l ie unì dat dant mesures che strënj ite dassënn l’autonomia dl singul. Suvënz iel la cuseguënza che trueps se sënt lascei da sëui, te na situazion nueva che i fej unì melsegures y sentì sot a prescion. N valguni à na strutura persunela che i porta a se tré zruch y a schivé dut y duc, d’autri ne n’ie al incontra nia boni de azeté la regules y la sëides metudes su y à na reazion mpulsciva, ajache i se sënt tuchei te si autodeterminazion. Truepa emuzions ne lascia nia pro reflescions drëtes y dsera ite la facultà de ti cialé tl mus ala realtà y a avëi na vijion sun mesura dla situazion."

Chësc scrij per la Camera di Psicologs de Südtirol l psicologh de Sëlva Edmund Senoner y la presidënta Sabine Cagol.

Inant: "Co dëssi pa tenì ora a sté a cësa te familia, sce da sëira ne possi niancanó plu jì te ustaria? Cie ti diji pa a mi mutons, n con’ de ciuldì che la scola ie tan giut stluta? Co dëssi pa me cumpurté sce na persona che me fova daujin ie morta y ie ne posse niancanó jì ala supeltura? - Per giapé respostes y sustëni pieta picologs/ghes y psicoterapeuc/tes n servisc spezialistich, acioche la jënt posse ruvé a avëi inò pazienza y crëta y posse ruvé a n cumpurtamënt resiliënt, che uel dì che n posse se refé dal trauma de chisc dis? Davia che l coronavirus ie n fenomenn coletif, messons nce cialé de nëus te na maniera coletiva. Per arjonjer chësc vàl debujën de solidarietà cun chiche ie tucà y de crëta tla mesures dates dant."

Da pert dla Camera di Psicologs ti vëniel metù a cuer ala jënt de se nuzé, sce l va debujën, dl servisc psicologich y psicoterapeutich, ai/ala psicologs/hes y ai/ala psicoterapeuc/tes de se tò a cuer la tëmes dl singul: "Nëus psicologs/hes savon che da na tel situazion straurdinera pòssel sauté ora n gran pëis psicologich, pra un o l’autra, y ulon perchël pité aiut, per vester boni de cialé de sé y per vester boni de se cumpurté sun mesura. L ie tler che te na tel situazion particulera pòssen scumencé a dubité, che la porta a ngrandì mo deplù la tëmes, a na maniera che n ne n’ie nia boni de se n desgatië da chësta tëmes. Ti meton a cuer a nosc/nosta colegs/hes te praxis liedia y tl servisc publich, de ti dé priurità ala dumandes de chiche tol su cuntat, ma de avëi sambën cuntat diret mé te na situazion particulera de bujën y prëscia, scenó de cialé de mantenì l cuntat tres telefonn y tres via telematica. La finamira ie chëla de fé a na maniera che l vënie schivà che l saute ora n svilup patologich pra persones melsegures y melseguredes, cialan de ti judé a arjonjer na si stabltà. Plu nfurmazions iel da abiné sun la plata internet dla Camera di Psicologs de Bulsan y dl "CNOP - Consiglio Nazionale Ordine Psicologi"."

David Lardschneider

FOTO:

I espunënc dla Camera di Psicologs de Südtirol, la presidënta Sabine Cagol y Edmund Senoner.