L otimism che vën ora dala cunescënza

Data

20 de merz 2020

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
L dutor Giuliano Piccoliori me à iusta mandà n scrit dl dutor y professëur universiter Guido Silvestri, n talian che viv y lëura ti USA, n scrit "de cunescënza y otimism", che ve cunsieie de liejer, ajache la va nce y mpo de avëi otimism, te chisc dis de gran spavënt, ulache l ie inant da fé aldò, da sté a cësa: ma l otimism messons se tenì!

"Scrije chësc post ala fin de n di de 14 ëura danter spedel y lauratuere (y duman saràl mo piec). Son propi scialdi stanch, ma l feje mpo gën, ajache rate che na bona nfurmazion sibe de gran utl te n mumënt tan rie coche chësc." Nscila l dutor Guido Silvestri, che cumpëida su diesc ponc che la va de cunëscer, de chëi che la va de tenì cont, per ruvé, ala fin, a avëi crëta, a avëi otimism:

1. Da ulà vën pa l virus?
Dan n valgun dis iel unit ora na nrescida scientifica sistematica dla secuënzes genetiches dl SARS-CoV-2 (Andersen KG et al. Nature Medicine 2020), che desmostra cun segurëza che l virus à na funtana naturela y zootecnica (da tieres, dantaldut da flutres). Chël uel dì che la storia dl virus "crià" te lauratuere ie na grandiscima "bufala" o "fake news".

2. COVID-19 pra i pitli mutons y la pitla mutans
La nrescida y l stude che à da n fé cun la nfezion COVID-19 pra i mutons y la mutans dla Cina desmostra che de de ndut 2.145 caji fova passa l 90% asintomatics, lesieres o "muderei", cun mé un n cajo de mort, per na letalità dla nfezion – definida coche cumpëida de morc partida tres duc i caji de mort – che ie, per i nfetei sot ai 18 ani, de <0.05% (Dong Y et al. Pediatrics 2020).

3. La fazion murtela dl COVID-19: sot al 2%
Ntan che l ie for plu y plu morc, sibe tla Talia che te d’autrei Paejes, iel mpurtant a dé da lecurdé che aldò di dac duc adum ie la fazion murtela stimeda a sot al 2%. Chël uel dì che l 98% dla persones nfetedes varësc (Fauci AS, comunicazion persunela). La gran cumpëida de morc che udon te chisc dis ie perchël da mëter n relazion cun la gran cumpëida de persones nfetedes, suvënz cun sintoms lesieres o monce zënza sintoms. Dé da lecurdé che i dac che on danman dij che la stragran maiuranza di morc à passà 60 ani, cun co-malaties mpurtantes (diabetes, ipertenscion, COPD, cardiopatia ischemica, etc).

4. Virus sun la roba y sun l asfalt
Na nrescida fineda da permò dij che SARS-CoV-2 viv nchin a trëi dis sun cër’ materiai coche plastica o acel, ma mé puecia ëura sun carton o ram. L semea che l virus sëuravive mé n valguna ëura, al plu, sciche aerosol (Van Doremalen et al., N Engl J Med 2020). Schivon paranoies dla sort de "l virus sëuraviv mënsc alalongia sun l asfalt," cossa che ne à deguna fundamënta scientifica.

5. Imunità naturela
I dac n con’ dl’imunità naturela de viers de SARS-CoV-2 che n à tëut da persones nfetedes y varides ne n’ie al mumënt nia nscila che les lasce pro de dì zeche cun segurëza, ma da chël che savon da d’autri coronavirus messëssel se svilupé na imunità naturela almanco per n cër’ tëmp, de 6-12 mënsc (Ralph Baric, ntervista sun l "The Week in Virology podcast" – dé da lecurdé che Baric ie tl ciamp di coronavirus sciche Maradona tl juech dala codla).

6. Terapies
Al mumënt ie la cossa plu mpurtanta, pra i caji pesoc o critics de COVID-19 – che ie na mendranza – l suport per tré l fla, ntan che l ne n’ie nia "medejines magiches" che fej varì dala malatia, no tla Ruscia no nzaul d’auter. Ma de bona speranzes vën da antivirei coche l Remdesivir, y imunomoduladëures coche Tocilizumab, Baraticinib y autri. Dé da lecurdé che chësta ultimes ie terapies da resservé a caji pesoc o critics, ntan che chëi lesieres y muderei varësc da sëui o cun terapia sintomatica.

7. Dlavea
N lëura dassënn y debota, dantaldut tlo ti USA, sun plataformes desferëntes dla dlavea ("piattaforme vaccinali"), dantaldut dlavea a RNA y dlavées sun la fundamënta dla proteina spike (S) recumbinedes. Chësta dlavées pudëssa vester njeniedes per i studi tlinics de scumenciamënt (safety + immunogenicity) nchin al proscimo autonn, nce sce l jirà bonamënter debujën de 12-18 mënsc, per n studi propi de fazion tlinica aldò.

8. La temperatura dl ambient y si fazion
L ie inant ndizies – nia proes, ma dessegur indizies – che i danns dla pandemia de COVID-19 posse amanco n pert smendré cun l’ansciuda, canche l vën plu ciaut dedora. Tlo saràl mpurtant a ti cialé avisa coche l sarà l svilup dl’epidemia tl’Africa, tl’America Latina y tl Sud-Est Asiatich, dantaldut Malaysia, Indonesia, Filipines, India y Bangladesh (y povester nce tla Talia dl Sud).

9. Fazion dla ciacules y di ciaculons
Prëibel finónsela n iede defin de i scuté su! Feje referimënt ai ciaculons n malafede, - che ie sciacai y puera jënt – ma nce a chëi, ahimé, n buonafede, minà persones che crëia massa saurì a dut y che à tëma y che dà inant des-nfurmazion ajache i ne sà, bel scëmpl, nia de cieche i rejona. La des-nfurmazion ne n’ie per nia, for y n generel, y mo manco te na situazion coche chësta.

10. OTIMISM, FOR Y MPO!
Ie reste mpo scialdi otimista, y son segur che te n valgun mënsc puderons inò scumencé a viver sciche dant – o mo miec, che viveron mo miec che dant, sce aron mparà zeche da chësta gran tëma, sibe coche scienziei che coche zitadins (sibe tla Talia che ti USA) y coche umanità n generel. Ajache propi chësta ie la gran ndesfideda che messon vëncer duc deberieda – nce per uneré tla miëura maniera la vitimes de chësta malatia.
Cun chësc Ve saludi de cuer.
Nscila scrij l dutor y professëur universiter Guido Silvestri, n talian che viv y lëura ti USA.


Ergo: reston a cësa, ma reston inant nce otimisć!


David Lardschneider


FOTO: I raies de surëdl: otimism!