La pest, l colera, la spaunela, l’asiatica, sars, aviaria o "Vogelgrippe", "Schweinegrippe" y śën l coronavirus. Dal tëmp Neolitich – da canche la persona viv deberieda cun i tieres – à la persona messù cumbater contra nfezions gaujedes da virus o bateries che vën dac inant dal tier ala persona.
La pest
La prima gran pandemia che ova nce tucà Gherdëina ie stata la pest. La pest, tlameda nce "la mort foscia", ie ruveda dala Cina y la Crim tres la streda dla sëida tl 1347 cun la berches a Messina,
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12222-pandemies-tla-storia-de-gherdeina#sigProId3d4e9b3c12
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12222-pandemies-tla-storia-de-gherdeina#sigProId3d4e9b3c12
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12222-pandemies-tla-storia-de-gherdeina#sigProId3d4e9b3c12
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12222-pandemies-tla-storia-de-gherdeina#sigProId3d4e9b3c12
La spanuela
La "Grippe" – coche descrita ti libri di morc – ie na nfezion da virus murtela, che ie rota ora a livel mundiel tl 1918. Aldò di storics de medejina iela rota ora de merz dl 1918 tl Stat federel american dl Kansas. De 56.000 saudeies recrutei se àl te curt tëmp amalà 1.100, trëntot de chisc ie morc. L fova na malatia mo nia cunesciuda: i saudeies ti dijova the three-day fever. Do la ntreda tla viera di USA se à la malatia slargià ora tla Franzia. Al didancuei sàn – de gra ai storics y ai virologs – che la nfluënza ne fova ti prim mënsc da merz 1918 nchin a setëmber 1918 nia tan periculëusa. Scialdi trueps se amalova, ma do la rata puec muriva. Ma da
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12222-pandemies-tla-storia-de-gherdeina#sigProId3d4e9b3c12
https://www.lausc.it/valedes-ladines/gherdeina/12222-pandemies-tla-storia-de-gherdeina#sigProId3d4e9b3c12
Ciuldì pa spanuela?
La prima nutizies de chësta malatia fova unida dala Spania – perchël ti dijòven spanuela. La Spania fova n Stat neutrel y ne n'ova deguna zensura.
La spanuela te Gherdëina
Da setëmber dl 1918 inant àn nce te Gherdëina cumpedà i prim morc dala spanuela. I prims a murì fova i perjunieres talians y rusc che fova te Gherdëina ti lazarec Pension Cademia (ncuei Scola d’Ert), tl Marienhof (ncuei Hotel Maria) y tl "Frühmesswidum" (ncuei butëiga Runggaldier). A Urtijëi iel mé tl mëns de utober mort 23 saudeies ti lazarec per gauja dla spanuela. Davia che l manciova vasciei univa i morc mé fagutei ite te chëutres y giavei ite sëura curtina. Per cumpascion ova n valgun uemes de Urtijëi giavà ora na curtina per i saudeies tl grunt dl Roder ala fin de utober dl 1918. Do ani de viera cun festidesc, fam y duel, śën che la viera fova fineda de nuvëmber dl 1918 na malatia murtela che "rafova via" i jëuni te si plu biei ani. L ie families tuchedes da n destin tragich: doi o nce plu mutons morc te una na familia! Mé te Gherdëina àn cumpedà 91 morc dala spanuela te cin' mënsc, tenian cont che l fova belau duc jëuni o mutons. Mé ot sëura i 50 ani ie morc!
Colera, tifus y rur
Ma savon che Gherdëina ova for mo da cumbater contra d'autra malaties nfetives. Lecurdon l colera, l tifus y la rur. L fova nfezions di stentins, gaujedes dal'ega pazia y dala mancianza de netijia. Mé te una n'ena de agost dl 1916 mórel sies pitli mutons a Urtijëi per la rur. Da Bulsan ruvòvel urdenanzes de dejenfeté la cëses y l guant cun śaires, de schivé lueges plëines jënt y de fé a l savëi riesc la urdenanzes tl cajo che zachei fossa amalei. De gra ala descuvierta dl penizilin da pert dl dutor Alexander Fleming (1941) iesen al didancuei boni de varì chësta burta malaties.
L articul ntier ie da liejer tla edizion stampeda de La Usc di Ladins di 20 de merz.
Elfriede Perathoner
FOTO: Pitli mutons nfetei y curei dala spanuela. Chësta cherta-foto ie unida mandeda da Badia a Urtijëi ai 10.07.1919 a Luisa Wanker molera y sotscrita da Toni. (© Foto Archif Albert Moroder).