Pasca y si tradizion te Gherdëina

Data

04 de auril 2021

Galaria retrac

Grandeza scritura

riduci dimensione font aumenta la dimensione del font

Social

FacebookTwitterGoogle Bookmarks
La Mëssa solene de Pasca
N Pasca fòvel pona na beliscima Santa Mëssa solene, y n purtova a benedì la fuiacia y l jiëut. Per l solit fòvel n Pasca bele tarënt, pona se furnìven da gran sandì cun n guant nuef, sce n ova pudù se l lascé fé, y nce ciauzei basc nueves. De tel mëndresova legrëza sce les pudova tré sëura la sandales, nce sce les se dlaciova i piesc da dedò!

La bona marënda de Pasca
La marënda de Pasca fova rica de cëives, n bon golasc cun magari cërn de ch’l pitl purcel che n ova povester mazà da Sant Ujep, bales da ciociul y da fuià, y da ne desmincë nia da dedò, dan che n dijova l Se Lauda Idie, na sondla de fuiacia benedida.

Apusté i ueves
Na blòta usanza lieda a Pasca fova bën chëla de »apusté i ueves«. N la festa de Sant Ujep ai 19 de merz ova ch’i jëuni na drëta chegaita a jì da ch’la jëunes che i minova de se brinché ca, da chëles che i ëssa ulù jì a mutans, a apusté i ueves. La mutans i njeniova per l Lunesc de Pasca, che n chël di univa inò ch’i jëuni a i tò. Sce vel’ jëunn che fova stat a i apusté ne univa da dedò nia a i tò, fòvel n bur’ sëni, che ulova dì: »Ne n dé nia plu de té« o »ne te ue nia«. Vel’ jëuna se mpudova datrai nce dassënn mel y ova na drëta mueia che ch’l jëunn ne fova magari nia ruvà adalerch.

Sun l uef n aniel o na spia y n rujin de ua
Ch’i dis dan Pasca ova chësta jëunes n drë’ note a ntënjer drët bel chisc ueves: al nevic unìvel sambën ntënt n uef a cueciun y n scrijova su n bel ferssl d’amor, suvënz per tudësch, ma nce per gherdëina. Chiche ova na bona man crazova ora bel fin vel’ simbul da Pasca coche n aniel o na spia y n rujin de ua; d’autri motifs fova nce de biei ciofs coche na rojula o n stlupët, o nce na rama de giac. N lasciova lauré la fantajia. Sibe l scrì su che l rissé ite i motifs univa fat cun n scarpel da piz y l ulova vester na man segura y lesiera per ne sfranjer nia la crosa dl uef. N ntenjova sambën n grumon de ueves de uni culëur, ma nia sun duc ne unìvel scrit n ferssl o dessenià su zeche. Chiche ne ova nia l muet de cumpré forba, cujova i ueves – che fova for blanc – te ega cun stlofes de ciola. Nsci piovi ite mpue’ de culëur. Cun na purcinia i fajòven mo lujer y pona univi metui te n ciadin sun mëisa.

L univa sunà, ciantà y balà
Canche ch’i jëuni univa adalerch n Lunesc de Pasca stajòven n bona ueia ntëur mëisa, n sunova i orguni da bocia, n balova y n s’la dajova bona. N dajova pona ora chisc ueves: chiche fova mé unì per fé damat n giapova mé un ntënt, a chël o a chëi che n ti ova mpue’ l uedl ti n dajòven plu n bel cun l ferssl. Vel’ jëunn se metova via chisc ueves ntënc te cassabanch coche bel lecort. Datrai ruvòvel adalerch tan de jëuni, nce da S. Cristina y da Urtijëi, che ntëur ch’la cëses da paur fòvel un n sunamënt y balamënt dedite y dedora y ch’i paures jiva cun festide ntëur ch’i tublei, che i ova nce tëma dal meldefuech, che l univa sambën nce fumà. Sce n ne fova nia boni de pancé via i ueves, pona messòven i giavé ite, y sce l se purtova pro che propi ch’i dis do Pasca pudòven pué, pona fòvel na bela viertla per i giavé ite te ciamp zënza che degun ne ëssa udù. L fova belau da da se daudé sce n ova da i giavé ite.

La tradizion de peché
Ntënt ueves unìvel perdrët bele la ultima dumënies de Curëisema, che ch’i jëuni i tulova pea a jì domesdì a dlieja per sté da dedò sun plaza a peché. Na pert ova de bon ueves, da na bona crosa y venciova su n grumon de pances che univa purtedes a cësa da maië; datrai fòveles pa tan sfrantes che n messova les tré demez. Chësc fova n blòt devertimënt. Al didancuei ntënjen n grumon de ueves cun d’uni sort de culëures y tecniches; povester iel nce mo vel’ ëila che se tol dl’aurela de scrì su zeche. N tel uef ntënt cun n bel ferssl d’amor fossa plu de valor che vel’ autra scincunda.

Marta Senoner

Foto: De biei ueves depënc a man.