L’influënza spagnola á fat plü vitimes co la Pröma vera – sce an tol ca döta söa espanjiun mondiala, sbrocada fora êra bunamënter tl’America. Ma bele söl continënt asiatich âra copé chës 21 miliuns de porsones. T’Europa vëgnel baié de passa 2 miliuns de morc. I storics é sigüsc aldedaincö dl fat che ara ne s’á nia traté de na conseguënza dles condiziuns malsanes dla Pröma vera. A gauja dla pandemia s’â ince bele laota – sciöche aldedaincö cun le Covid-19 – archité döta la vita publica ti maius posć dl monn.
Interessant él da lí do – tla ediziun dl foliet "La Usc di Ladins" atuala – ci che la redaziun de Gherdëina scri en cunt dla "spagnola" y di morc registrá fora por i paisc gherdënes. Nos tla Val Badia ún ciafé n pice capitul tla biografia de Siur Merch Graffonara en cunt de caji de mort por la "spagnola":
<ansl Graffonara, le pere de Siur Merch, mone, s’â maridé – por le terzo iade – cun na jona che stô fora insom Rina: Maria da Grones. La fomena daidâ ince pro i laurs de dlijia. Cun ëra âl albü dui mituns, Merch y Maria, che messâ intrami morí te n cört tëmp da pici a gauja dla "spagnola" (rovada te nosc raiun dl 1918-1919 ca.). Siur Merch scriô i agn 2000: "De chë burta maratia se recorda ince ciamó la jënt d’La Pli de Mareo, olache te un n de su él gnü sopolí bëgn cater fredesc." Do chisc pröms dui mituns êl spo nasciü ciamó na möta: Anna (Nane), y n möt: Merch, che ê spo gnü prou y ploan.> (Iaco Rigo)
Chë pandemia dan 100 agn, dita la "spagnola"
La cronica nes cunta de na influënza crödia che á atoché danter le 1918 y le 1920 döt le monn. Incër 50 miliuns dess ester stá i morc, desmentiá feter daldöt tla ambria dla Pröma vera dl monn
Galaria retrac
View the embedded image gallery online at:
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12221-che-pandemia-dan-100-agn-dita-la-spagnola#sigProId59e27dafda
https://www.lausc.it/valedes-ladines/val-badia/12221-che-pandemia-dan-100-agn-dita-la-spagnola#sigProId59e27dafda